Àfrica: la dependència mòrbida

La possibilitat d’una nova pandèmia vírica, tal com la provocada pel virus SARS-CoV-2, és una previsió objectiva que cap expert descarta. Tenim avisos que ens ho recorden de forma constant com, per exemple, el salt del virus de la grip aviària del subtipus A (H5N1) als mamífers amb el risc, ja confirmat, d’infecció dels humans. A Àfrica saben què els espera en cas de repetir-se la tònica mundial assajada en l’anterior pandèmia: els països amb recursos per a produir vacunes i els que tenen capacitat econòmica per a comprar-les acapararan totes les vacunes necessàries per a atendre la seva població i, després, si de cas, obriran l’aixeta perquè arribin a la resta de països. Va ser així com a Àfrica a finals del 2022, quan aquí ja ens sentíem segurs amb totes les dosis vacunals posades, més d’un 75 % de la població encara no s’havia pogut vacunar.

a Àfrica a finals del 2022, quan aquí ja ens sentíem segurs amb totes les dosis vacunals posades, més d’un 75 % de la població encara no s’havia pogut vacunar

Actualment hi ha a Àfrica dos brot preocupants de verola (o pigota) del simi, un a Sud-àfrica i un altre, a la República Democràtica del Congo, que ja havia causat a principis de juny 384 morts, la majoria entre la població infantil. La principal opció per combatre la propagació d’aquests brots seria administrar les corresponents vacunes, que existeixen i que aquí, per exemple, tenim a la nostra disposició.  Però, com sempre, a Àfrica la manca de vacunes i les dificultats per fer-les arribar a la població incrementa la magnitud del problema i costa patiments i morts que, amb un altre ordre internacional i un poc de voluntat, podrien estalviar-se.

Afrontar el problema i posar fil a l’agulla

El món és conscient del problema de la inequitat en l’accés als medicament en general i les vacunes en concret. De fet, s’està negociant en el marc de l’Organització Mundial de la Salud un tractat sobre pandèmies que hauria de permetre superar – o almenys atenuar – les mancances i les injustícies del sistema actual. Són tants els interessos que hi ha en joc i són tants els equilibris que els governs dels països rics han de fer per a no incomodar la totpoderosa i lucrativa indústria farmacèutica que no va ser possible tancar un acord a la darrera Assemblea Mundial de la Salut celebrada entre el 27 de maig i l’1 de juny de 2024. Els drets de propietat intel·lectual (patents) i les formes de transferència de coneixement i recursos tecnològics són les pedres principals que dificulten el camí. L’acord, teòricament es continua negociant i, potser, d’aquí a un any podrà signar-se el tractat. 

Invertir en armes sempre és més segur que invertir en el mercat incert dels malalts pobres

Vista la demora d’una solució global i davant les evidents necessitats, reals i peremptòries, es reuniren a París aquest passat més de juny representants del govern francès, de  la Unió Africana i de GAVI (l’Aliança per a les Vacunes) i acordaren crear el denominat “Accelerador Africà de Fabricació de Vacunes” (AVMA per les inicials en anglès: African Vaccine Manufacturing Accelerator), un mecanisme que hauria posar les bases per a promoure la producció i el finançament de vacunes a Àfrica.

L’objectiu de la iniciativa AVMA és aconseguir que l’any 2040 Àfrica fabriqui el 60 % del total de dosis necessàries. Actualment aquesta xifra és del 0,2 %, mentre la població africana és el 20 % del total mundial. El punt de partida, per tant, és d’una dependència gairebé absoluta (99%) de les importacions de vacunes. Durant 10 anys, la iniciativa preveu aportar uns 1.000 milions d’euros per a avançar cap als objectius. Per no perdre la perspectiva global del que es considera  prioritari i el que no en el fòrums internacionals, val la pena recordar que l’OTAN, a la cimera d’aquest mes de juliol, s’ha compromès a gastar 40.000 milions d’euros en ajuda militar a Ucraïna durant els propers dotze mesos. Un exemple de les tendències de l’economia mundial: Invertir en armes sempre és més segur que invertir en el mercat incert dels malalts pobres. 

Assaigs previs

Hi ha precedents en la història que ens demostren que les vacunes poden arribar a qui les necessita a un preu assumible. És el cas de la vacuna contra la meningitis A (meningitis meningocòccica provocada pel bacteri Neisseria meningitidis del serogrup A) desenvolupada de forma col·laborativa entre PATH (Program for Apropriate Technologies in Health, una entitat que uneix professionals sanitaris i d’altres professions amb la finalitat d’aconseguir l’equitat en l’accés als medicaments), l’OMS i el suport econòmic de la fundació Bill & Melinda Gates.  

Com a resposta a l’epidèmia de meningitis A que va assolar l’Àfrica subsahariana entre els anys 1995 i 1997 (amb més de 25.000 morts) l’OMS, a petició dels països afectats, va endegar el procés per aconseguir una vacuna nova, i més efectiva que la que ja existia, contra la malaltia. El repte era doble: per una part, aconseguir els coneixements i la tecnologia necessàries per a fabricar la vacuna i, més difícil encara, que la vacuna pogués arribar als destinataris a un preu inferior a 0,50 € per dosi (condició que els propis països afectats varen reclamar). PATH i OMS aviat constataren que cap companyia farmacèutica europea o americana s’oferiria per a un objectiu tan nul·lament lucratiu. Va ser finalment, l’any 2002, Serum Institut of India (SII) el fabricant que acceptà col·laborar, aportant la seva capacitat per a produir vacunes. Per obtenir la vacuna fou necessari, prèviament, que el procediment de conjugació d’antígens, patentat per investigadors de la USFDA (US Food and Drug Administation) pogués ser transferit al SII sense onerosos drets de patent. Per la seva part, l’OMS va tutelar el procés de fabricació de la vacuna de forma que s’assegurassin els estàndards de qualitats exigibles perquè la vacuna pogués tenir una homologació internacional i pogués esser exportada. L’any 2005 ja es va poder fer el primer assaig clínic en fase I amb la nova vacuna a l’Índia i l’any 2006, coincidint amb una nova epidèmia en el denominat cinturó africà de la meningitis (la franja subsahariana que va des del Senegal a Etiòpia) es va demostrar l’alta eficàcia de la vacuna en un assaig en fase II ja amb població africana. A partir del 2010, superades totes les autoritzacions de producció i exportació, va començar la companyia africana de vacunació amb la nova vacuna, denominada MenAfriVac. A dia d’avui, la meningitis meningocòccica del grup A està pràcticament erradicada d’Àfrica i el projecte que ho va fer possible pot inspirar la resolució de molts de nous reptes. Es tracta, simplement, de compartir coneixements i tecnologia prioritzant la salut per sobre del negoci. 

entre el 70 i el 90 % de tots els medicaments que es consumeixen a Àfrica s’han d’importar

El necessari avanç en autosuficiència

Si per a Europa i Amèrica ja comença a ser un problema la dependència de les importacions de medicaments i principis actius (el 85 % del paracetamol comercialitzat en el món es fabrica a Àsia) molt més ho és per als països africans degut a l’escassa sobirania tecnològica i econòmica. La dependència exterior no només ho és en vacunes: entre el 70 i el 90 % de tots els medicaments que es consumeixen a Àfrica s’han d’importar. En total, només hi ha en tot el continent unes 375 empreses fabricants de medicaments mentre que a Xina n’hi ha 5.000 i a l’Índia n’hi ha 10.500. Quan són possibles acords en què no prevalen les estrictes regles del mercat i dels drets de propietat intel·lectual (acords amb fabricants de genèrics, col·laboracions publicoprivades, etc.) els medicaments poden arribar a preus assumibles a certs sectors de la població africana però qualsevol crisi que afecti els exportadors, ja sigui per conflictes polítics o sanitaris (com la passada pandèmia) acaba traduint-se en un elevat risc de desproveïment total. 

Amb l’objectiu de posar les bases per una major capacitat d’autoproducció de vacunes i altres medicaments a Àfrica i, en general, als països més empobrits, es va emprendre l’any 2021 el denominat Programa de Transferència de Tecnologia basada en mRNA. La iniciativa es va promoure per l’OMS, l’MPP (Medicine Patent Pool) i ACT/COVAX (el marc col·laboratiu per a accelerar l’accés a les vacunes contra la COVID-19). Amb aquest programa, vigent actualment, es pretén que s’irradiï coneixement, formació i capacitat tecnològica entorn de la síntesi i aplicació de l’mRNA des de l’empresa Afrigen Biologics and Vaccines, situada a Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, cap a altres centres de producció, principalment del continent africà.  La iniciativa AVMA, comentada unes línies més amunt, hauria de complementar i accelerar aquest programa donant els ajuts i els estímuls financers que permetessin consolidar una xarxa de productors de medicaments en general, i vacunes en concret, a tota Àfrica. Comptant, naturalment, que l’ajuda i assessorament de l’OMS ha de permetre que tots els fabricants compleixin els requisits mínims de qualitat (amb programes de prequalificació i de consolidació d’autoritats reguladores de producció i autorització de medicaments a cada país) i que Àfrica deixi de ser l’origen de més del 40 % de tots els  medicaments fraudulents que es produeixen en el món. 

Àfrica s’ha de preparar per afrontar els reptes sanitaris del futur però també del present, amb epidèmies víriques en marxa i la feixuga càrrega de moltes de les denominades malalties tropicals desateses. Àfrica necessita medicaments, però dependre dels interessos i prioritats de la resta del món no és de cap manera, com ho demostra l’experiència, la solució que garanteixi la salut de la seva població.