Dimecres, juny 19, 2024
HomeCiència i salutAigües brutes: de residu a recurs

Aigües brutes: de residu a recurs

Que l’ONU declaràs fa 32 anys el 22 de març com a dia internacional de l’aigua – enguany el lema ha estat “aigua per a la pau” –  segurament no ha tengut cap repercussió tangible en la millora de la gestió de l’aigua a escala mundial però demostra que, almenys a certs nivells, hi ha consciència del valor que té aquest recurs per al benestar de tota la humanitat i de la vida en general. 

En un pla més pràctic, els objectius de desenvolupament sostenible per a l’any 2030, aprovats per l’Assemblea General de l’ONU l’any 2015, marquen la necessitat de depurar més (reduir a la meitat el percentatge d’aigües residuals sense tractar) i millor, reduint la contaminació de les aigües residuals, i augmentar la reutilització sense risc. 

Els objectius de desenvolupament sostenible per a l’any 2030, marquen la necessitat de depurar l’aigua més i millor

És evident que si només el 0,5 % de l’aigua total del planeta és accessible i aprofitable com a aigua de consum, es tracta d’un recurs escàs i que, essent indispensable, si no el gestionam de forma racional i justa pot acabar generant conflictes greus entre col·lectius humans arreu del planeta. Depurar i reutilitzar les aigües residuals és, sens dubte, una de les vies per fer de l’aigua un recurs més sostenible i accessible.

La forma de reutilització quantitativament més important de les aigües residuals depurades és el reg, com també ho són, en menor proporció, la neteja de carrers i zones públiques urbanes o la recàrrega d’aqüífers. A les nostres illes, actualment, segons dades del Portal de l’Aigua de les Illes Balears s’aprofiten 17,56 hm3/any d’aigua regenerada per a regar cultius agrícoles; volum que representa un 33 % del total de l’aigua que s’utilitza per a reg. Els camps de Golf (22 de Mallorca, 1 a Menorca i 1 a Eivissa) en consumeixen 8,73 hm3/any. Segons la mateixa font, el total d’aigua depurada per les 79 depuradores de les Illes Balears va ser de 50,21 hm3 l’any 2022.

La generació d’hidrogen per electròlisi, emprant energia elèctrica d’origen renovable (fotovoltaica principalment) és una altra de les vies més interessants d’aprofitar l’aigua, tant neta com residual, com a recurs per a l’abandonament dels combustibles fòssils. A partir d’aigua neta i amb energia fotovoltaica, a Mallorca es posà en marxa el primer projecte de tot l’estat a la planta de Lloseta l’any 2021. Amb aigües residuals, serà Pinto, a Madrid, la primera localitat d’Espanya on es produeixi hidrogen per electròlisi amb energia fotovoltaica i també de gas metà produït en el mateix procés de depuració de l’aigua.

Legislació i criteris de reutilització

La darrera disposició legal referent a la reutilització d’aigües residuals aprovada a la Unió Europea és el Reglament (UE) 2020/741 del Parlament Europeu i del Consell de 25 de maig de 2020 relatiu als requisits mínims per a la reutilització de l’aigua. Els paràmetres que defineixen la qualitat de l’aigua i que regula aquesta normativa són: Escherichia coli, DBO5, Sòlids en suspensió, terbolesa, Legionella i ous de nematodes intestinals. S’estableixen diferents nivells d’exigència en funció del risc associat a la forma de consum dels aliments regats. El nivell més restrictiu, per a aigües regenerades de categoria A (a més hi a les categories B, C i D) s’aplica a aigües destinades a regar cultius que s’han de consumir en cru. En aquest cas, els requisits són:

E. coli (UFC/100 ml)≤ 10Terbolesa (UNT)≤ 5
DBO5 (mg/l O2)≤ 10Legionella spp (UFC/l)< 1.000
Sòlids en suspensió (mg/l)≤ 10Ous de nematodes (ous/l)< 1

Com a exemple de la gradació d’exigència en funció del destí de l’aigua, a la categoria D, d’aigües per a regar cultius industrials i que no s’han de consumir, el nivell d’E. coli permès és de 10.000 UFC/100 ml.

Però l’enfocament d’aquesta normativa fa curt a l’hora de contemplar tots els contaminants que poden persistir a l’aigua després d’un procés de depuració convencional. Sense tractaments avançats que incorporin sistemes d’oxidació enèrgica (ozonització, radiació UV més oxidants, etc.), adsorció o filtració, entre d’altres, són milers les substàncies químiques que poden estar presents a les aigües residuals per molt que compleixin amb els criteris abans comentats. Només de possibles disruptors endocrins n’existeix una llista a la UE de 680 substàncies en la qual no hi ha tots els plaguicides, cosmètics, additius plastificants, detergents, biocides, conservants o medicaments que, òbviament poden tenir efectes biològics i mediambientals importants i que, fruit del nostre estil de vida, van a parar irremeiablement a les aigües residuals. De tots aquests contaminants, denominats genèricament contaminants emergents, ja en parla una nova directiva sobre reutilització d’aigües residuals que entrarà en vigor aviat. Entre les substàncies el control i anàlisi de les quals s’inclourà en la nova directiva s’hi troben molts de fàrmacs com, per exemple, carbamazepina, citalopram, amisulprida, claritromizina, diclofenac, hidroclorotiazida, metoprolol, venlafaxina, benzotriazol, candesartan, irbesartan i metilbenzotriazol. 

De tots aquests contaminants, denominats genèricament contaminants emergents, ja en parla una nova directiva sobre reutilització d’aigües residuals que entrarà en vigor aviat

De l’aigua a les plantes

Els teixits vegetals no són filtres que impedeixin l’absorció de molècules orgàniques tal com es podria intuir a partir de l’esquema simple segons el qual el carboni l’incorporen en forma de CO2 i per les arrels absorbeixen només sals i minerals. La realitat és més complexa i sens dubte els microorganismes associats a les superfícies vegetals i els que viuen com a endòfits hi juguen un paper important. El fet és que regar amb aigües que contenguin qualsevol dels contaminants emergents que hem comentat implica el risc que aquestes substàncies s’incorporin a les plantes i, per tant, acabin incorporant-se a la cadena tròfica. En articles anteriors ja s’ha fet esment a l’absorció en certes plantes de composts poli i perfluorats, hidrocarburs policíclics aromàtics o alcaloides pirrolizidínics procedents d’altres plantes. Davant el risc sanitari evident que suposa aquest via de contaminació, són molts els estudis que s’estan fent per avaluar el destí de molts dels contaminants emergents quan, a través de l’aigua residual depurada o no, arriben a contactar amb les plantes que cultivam per consumir. Michele Denora et al. publicaren l’any 2023 un estudi sobre l’absorció i acumulació de diversos d’aquests contaminants en plantes de tomatiguera (Solanum lycopersicum L.) regades amb aigua residual. Els resultats d’aquest treball constaten l’acumulació en els fruits de fluconazole i carbamazepina seguida, en menor quantitat, de metoprolol, claritromicina, climbazole i sulfametoxazole. Altres fàrmacs, com naproxèn, diclofenac o ketoprofèn, no es trobaren en els teixits vegetals segurament com a conseqüència de la seva degradació (segurament microbiana) abans d’entrar en els teixits de la planta. 

Un altre del estudis que posa en evidència la càrrega química i biològica que transporten les aigües residuals i que condiciona la seguretat de les possibles aplicacions és el de Han Wang et al. (2023) realitzaren per avaluar la transferència de gens de resistència als antibiòtics des de l’aigua residual a les plantes. D’aquest estudi se n’extreu que els microorganismes endòfits no només són decisius en l’absorció i eventual degradació d’aquests gens sinó que també poden contribuir a la seva dispersió a l’interior de la planta.

Resultats com aquests demostren la necessitat d’afinar al màxim els processos de depuració per tal d’evitar uns riscos que tot just començam a tenir, més o menys, apamats. Reciclar i reutilitzar les aigües residuals, també com a font d’energia amb la generació d’hidrogen, és una opció irrenunciable davant un panorama de crisi climàtica i d’escassetat d’aquest recurs vital; també ho és, però reduir la contaminació que incorporam a les aigües residuals i, quan el mal ja està fet, ser capaços de descontaminar-les i reconvertir-les en un recurs aprofitable i sanitàriament segur. 

Bartomeu Adrover
Director del Laboratori Col·legial

Bibliografia

Denora M, Candido V, Brunetti G, De Mastro F, Murgolo S, De Ceglie C, Salerno C, Gatta G, Giuliani MM, Mehmeti A, Bartholomeus RP and Perniola M (2023) Uptake and accumulation of emerging contaminants in processing tomato irrigated with tertiary treated wastewater effluent: a pilot-scale study. Front. Plant Sci. 14:1238163.

Wang, H.; Du, D.; Ding, Y.; Zhang, K.; Zhi, S. Removal of Antibiotic Resistance Genes from Animal Wastewater by Ecological Treatment Technology Based on Plant Absorption. Int. J. Environ. Res. Public Health 2023, 20, 4357.

Rafael Marín Galvín. Microcontaminantes químicos más habituales en las aguas residuales: origen y gestión. Tecnoaqua núm. 65 gener-febrer 2024.

Portal de l’aigua de les Illes Balears. https://www.caib.es/sites/aigua/ca/reutilitzacia/

RELATED ARTICLES
- Advertisment -
Google search engine

Relacionados