Blocadors beta després d’un infart de miocardi amb fracció d’ejecció lleugerament reduïda: una metaanàlisi

Quatre assaigs aleatoritzats realitzats recentment van provar l’eficàcia dels blocadors beta després d’un infart de miocardi recent en pacients sense fracció d’ejecció ventricular esquerra reduïda (FEVE ≥40%). No obstant això, cap d’aquests assaigs va estar individualment dissenyat per avaluar aquests efectes en el subgrup de pacients amb FEVE lleugerament reduïda (40-49%)

El objectiu d’aquest assaig va ser avaluar l’eficàcia dels blocadors beta en pacients amb infart de miocardi i FEVE lleugerament reduïda durant l’hospitalització inicial.

Es va realitzar una metaanàlisi de dades individuals de pacients amb FEVE lleugerament reduïda i sense antecedents ni signes d’insuficiència cardíaca a partir de quatre assaigs clínics recents. Els estudis que es van incloure eren assaigs aleatoritzats controlats que provaven els efectes a llarg termini (seguiment mitjà >1 any) de la teràpia oral amb blocadors beta a pacients que havien patit recentment un infart de miocardi (assignació aleatòria dins dels 14 dies post-infart) i tenien FEVE lleugerament reduïda. Es va utilitzar un model de regressió de Cox de efectes fixos a una sola etapa per avaluar l’efecte del tractament amb blocadors beta sobre el punt final compost predefinit de mortalitat per totes les causes, nou infart de miocardi o insuficiència cardíaca. Tots els punts finals van ser avaluats de manera independent. 

Es van incloure a la metaanàlisi un total de 1885 pacients amb infart de miocardi i FEVE lleugerament reduïda: 979 del REBOOT, 422 del BETAMI, 430 del DANBLOCK i 54 del CAPITAL-RCT. En total, 991 pacients van ser assignats als blocadors beta i 894 al grup de control (sense blocadors beta). El punt final compost va ocórrer en 106 pacients (32,6 esdeveniments per cada 1000 anys-pacient) al grup de blocadors beta i en 129 pacients (43,0 per cada 1000 anys-pacient) al grup de control (odds ràtio 0,75 [IC 95% 0,58–0,97]; p=0,031). No es va observar heterogeneïtat entre els assaigs (interacció assaig-tractament p=0,95) ni entre els països d’inclusió (p=0,98).

Com a conclusió, en pacients amb infart de miocardi agut amb FEVE lleugerament reduïda sense antecedents ni signes clínics d’insuficiència cardíaca, la teràpia amb β-bloquejants va estar associada amb una reducció del punt final compost de mortalitat per totes les causes, nou infart de miocardi o insuficiència cardíaca. Aquests resultats amplien els beneficis coneguts d’aquests agents en pacients amb infart de miocardi i FEVE reduïda al subgrup amb FEVE lleugerament reduïda.