Gema Molinero – Centre d’Informació del Medicament
La planta Chelidonium majus L. deu el seu nom a Chelidon (χελιδον), que en grec significa oreneta, ja que la planta floreix a l’època en què les orenetes es troben als països del Sud mediterrani. Linné la va classificar com a “majus” (“la major”), si bé és l’única espècie del gènere.
A Espanya rep desenes de noms diferents, entre ells, celidònia, berruguera, herba de les berrugues, herba del iode i oreneta.
Creix salvatge en part d’Àsia, Sud d’Europa, Europa Central, Açores i Amèrica del Nord.
La celidònia es pot trobar en murs i enderrocs, creix en sòls rics en nitrogen. És de fulla perenne i té una tija erecta i fràgil d’uns 30-80 cm d’alçada. Les seves fulles estan formades per uns 5-7 lòbuls, són blanques al revers i tenen nombrosos pèls. D’abril a octubre cada planta produeix de 2 a 6 flors, que són grogues i petites, amb quatre pètals i nombrosos estams.
Usos tradicionals de la planta celidònia
La planta celidònia ha estat utilitzada des de l’Antiguitat. Al segle I, les seves propietats medicinals van ser descrites per Dioscórides a “De Materia Medica”, on s’indica que, segons la tradició, la seva ingesta tornava la visió als pollets cecs. A més a més, segons ell, la celidònia era útil en el tractament de la icterícia i de patologies dermatològiques com l’herpes. També, mastegar la seva arrel alleujava l’odontàlgia.
A l’Edat Mitjana s’utilitzava per curar malalties oftalmològiques i per tractar l’èczema i les úlceres.
Paracels la utilitzava al segle XVI per tractar certes malalties del fetge i de la vesícula per les seves propietats drenants i purgants.
Droga vegetal
La droga vegetal és la summitat florida (Chelidonii herba). Segons la Farmacopea Europea, consisteix en la part aèria florida, sencera o tallada i dessecada de Chelidonium majus L., amb un contingut mínim del 0,6% d’alcaloides totals, expressats com a celidonina, respecte a la droga seca.
Tradicionalment també s’utilitza el làtex.
Acció farmacològica
La celidònia ha mostrat efecte espasmolític, especialment a nivell del tracte digestiu (acció similar a la de la papaverina).
Extractes rics en celeritrina i sanguinarina han demostrat efectes antibacterians davant de Streptococcus mutans, Staphylococcus aureus i Escherichia coli, a través de la lisi de la membrana del patogen.
Un estudi ha mostrat el seu potencial per tractar el virus del papil·loma humà (VPH), per les seves propietats antivirals, atribuïdes, principalment, als alcaloides i proteïnes presents al làtex, els quals inhibeixen, in vitro, diferents etapes del cicle de replicació, reduint eficaçment la infecció per VPH.
Indicacions / recomanacions
Indicacions aprovades per ESCOP: alleugeriment simptomàtic dels espasmes gastrointestinals, trastorns biliars menors; problemes dispèpsics que cursin amb sensació de inflor i flatulència.
En aplicació tòpica s’utilitza per tractar les hiperqueratosis, berrugues còrnies, condilomes i papil·lomes.
Efectes secundaris: Pot produir molèsties gastrointestinals; mal d’estómac, nàusees o diarrea.
Precaucions
No s’ha de fer servir per via interna en situacions com embaràs, lactància o hepatopaties sense control mèdic.
No superar les dosis indicades ni els temps de tractament indicats.
A causa del làtex pot ser irritant i produir dermatitis de contacte. Cal tenir especial cura a no aplicar el làtex sobre nevus.
Toxicitat
Pel que fa a l’ús tòpic de la planta de celidònia, s’han descrit casos de fototoxicitat, per això es recomana que, si s’aplica de forma tòpica, es protegeixi de la llum solar. Es considera que el seu ús de forma continuada té efectes i complicacions oncogèniques. De manera aguda, pot causar insuficiència renal aguda, deteriorament neurològic, parèsies, tetània, depressió del centre respiratori, bradicàrdia, coma, hipoglucèmia, vasculitis, quadre abdominal agut i anèmia hemolítica. A més, s’han descrit nombrosos casos d’hepatotoxicitat, que s’han relacionat amb interaccions farmacològiques (amb tractament hormonal, com estrògens i hormones tiroïdals, i també amb antiinflamatoris no esteroïdals). El dany hepàtic induït per herbes es coneix com a HILI (Herbinduced liver injury, en anglès). El mecanisme de la lesió sembla una reacció idiosincràtica de tipus metabòlic. Es creu que un gran percentatge d’hepatitis de causa desconeguda podrien estar en relació amb Chelidonium.
Alguns casos descrits a la literatura
– El 1990 es presenta el cas d’una pacient de 72 anys que anava a Urgències després de la ingesta de tres cullerades d’extracte de la planta. Havia iniciat un quadre de malestar general, dolor lumbar, abdominal i toràcic, nàusees i vòmits, síncope i febrícula. A l’exploració física presentava petèquies, hematomes i oligoanúria. A l’analítica presentava insuficiència renal aguda, trombopènia, hiponatrèmia, hiperglucèmia i dades de citòlisi hepàtica. Va ser ingressada per realitzar més estudis (test d’antiglobulina directa, grup ABO i Rh, estudi immunològic…), amb què es va concloure que la pacient presentava una anèmia hemolítica immune induïda per drogues (AHID). Va ser tractada amb corticoides, transfusió d’hematies, plasma i plaquetes i hemodiàlisi, amb resolució del quadre cap al dotzè dia.
– El 2002 es relata el cas d’una pacient de 42 anys que va desenvolupar una hepatitis aguda després de la ingesta durant setmanes d’una preparació de celidònia i arrel de cúrcuma. Després de la retirada de la substància, la pacient va recuperar completament la funció hepàtica en dos mesos.
– El 2011 es descriu el cas d’un pacient de 67 anys que anava al servei d’Urgències després del consum d’un suc de celidònia que contenia petits trossos de la planta. Als 30 minuts del seu consum, havia iniciat clínica de rash cutani i pruïja, cefalea, epigastralgia i parestèsies en membres superiors i inferiors. Es va realitzar a Urgències anàlisi de sang i ecografia abdominal, que van resultar anodins, per la qual cosa va ser donat d’alta. A les 48 hores tornava al servei d’Urgències per dolor abdominal i disàrtria. Va ser ingressat i als 4 dies va presentar dispnea i tetraparèsia flàccida, per la qual cosa va ser traslladat a la Unitat de Cures Intensives, sent precisa la intubació orotraqueal. Se li va realitzar una ressonància magnètica, on es va apreciar un eixamplament difús de la medul·la a nivell dorsal, l’origen del qual podria ser metabòlic, vasculitis, malaltia desmielinitzant o tòxic. Després de 30 dies, va ser traslladat de la UCI a una planta convencional. Als 12 dies del trasllat, va presentar novament dispnea, acompanyada d’hipotensió, resultant en parada cardiorespiratòria i èxitus.
Actitud recomanada al servei d’Urgències davant sospita d’intoxicació
1. Al servei d’Urgències hauríem de fer una exploració física completa del pacient que ha ingerit celidònia, posant èmfasi en les exploracions cardiorespiratòria, abdominal i neurològica.
2. Com a proves de laboratori, sol·licitarem hematimetria amb fórmula, coagulació i bioquímica, que inclogui ions (sodi, potassi, calci), albúmina (per a la correcció del calci), creatinina, urea, transaminases, bilirubina i lactat deshidrogenasa (LDH). També cal sol·licitar anàlisi d’orina.
3. Atès que no es disposa d’un antídot específic, el tractament serà simptomàtic i de suport, i és important que cessi el consum de la planta per a la resolució del quadre.
4. Tenint en compte els casos descrits a la literatura, si el pacient està asimptomàtic i els paràmetres analítics es troben dins de la normalitat, podria ser donat d’alta. En cas de presentar simptomatologia, es recomana mantenir en observació 48 hores amb anàlisi de sang diaris, ja sigui a l’àrea d’observació d’Urgències, a una Unitat de Corta Estada oa un altre recurs disponible, segons l’hospital.
Bibliografia
1. Martínez Baladrón, A., Blanco Rodicio A., Maza Vera M.T. Manejo de la intoxicación por celidonia (Chelidonium najus L.) en los servicios de Urgencia. Revista Española de Toxicología. 2021; (38): 78-80
2. Fitoterapia.net. Celidonia https://www.fitoterapia.net/vademecum/plantas/celidonia.html
3. Romero de San Pío, MJ; Romero de San Pío, E; González Sánchez, S. Intoxicación por Chelidonium. Rev ENE Enferm. 2011;5(3):73- 81.
4. Pantano F, Mannocchi G, Marinelli E, Gentili S, Graziano S, Busardò FP, et al. Hepatotoxicity induced by greater celandine (Chelidonium majus L.): a review of the literature. 2017; 21 (1 Suppl): 46-52. https://www.europeanreview.org/wp/wp-content/uploads/46-52-Hepatotoxicity-induced-by-greater-celandine-Chelidonium-majus-L.-a-review-of-the-literature.pdf
Fotos: https://www.plantasyhongos.es/herbarium/htm/Chelidonium_majus.htm
