Les malalties transmeses per mosquits infecten a uns 700 milions de persones cada any al món, l’equivalent a quasi una de cada deu persones, i causen la mort a més d’un milió d’elles. El dengue continua sent la malaltia transmesa per mosquits que més ràpid es propaga, i juntament amb el paludisme, les d’incidència més elevada. Tot i això, altres malalties com la causada pel virus del chikungunya, estan registrant un augment de casos a escala mundial durant el 2025, amb més de 300.000 casos i 135 morts en 16 països.
La febre de chikungunya (CHIK) és una malaltia aguda de declaració obligatòria causada pel virus chikungunya, un virus ARN monocatenari que pertany a la família Togaviridae. Es tracta d’una infecció arboviral transmesa per la picada dels mosquits del gènere Aedes.
La malaltia ha afectat milions de persones i continua causant epidèmies en molts països. A finals de 2013 es va documentar la primera transmissió autòctona a Amèrica i està causant una epidèmia de gran magnitud en algunes illes del Carib.
A Espanya, un dels vectors competents per la transmissió és l’Aedes albopictus (mosquit tigre), detectat per primera vegada a Sant Cugat del Vallès l’any 2004 i, avui en dia, es troba àmpliament distribuït per la costa mediterrània, passant per Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Mallorca.
El virus va ser identificat per primera vegada a Tanzània el 1952, i ara afecta a més de 110 països d’Amèrica, Àsia, Àfrica i Europa. El nom de chikingunya deriva d’una paraula de l’idioma kimakonde (o makonde) del sud de Tanzània i del nord de Moçambiquès, que significa “allò que es doblega” i descriu la postura caragolada de les persones infectades amb dolor articular intens.
La majoria dels brots es donen durant la temporada de pluges i disminueixen durant l’estació seca. Durant aquests períodes epidèmics els éssers humans són el principal reservori del virus, sent susceptibles a la infecció els individus no infectats prèviament, ja que una vegada exposats als virus es desenvolupa una immunitat prolongada que protegeix sobre la reinfecció. Aquest va ser el cas de l’illa francesa de Reunió, on entre el 2005 i el 2006 es va registrar un brot massiu de la malaltia que va afectar a un de cada tres habitants i durant els divuit anys posteriors a penes es van registrar casos. Aquest model, brot explosiu i extens seguit d’un període de diversos anys amb escassa activitat s’ha observat en altres regions.
Epidemiologia
La incidència del chikungunya està augmentant a escala global. Durant els vuit primers mesos del 2025 s’han registrat més de 300.000 casos i 135 morts al continent americà, Àsia, Àfrica i Europa. Els països més afectats són Cuba, amb una incidència acumulada de 350 casos per cada 100.000 habitants, Brasil, amb una incidència acumulada de 115 casos per cada 100.000 habitants, i Bolívia, amb una incidència acumulada de 46 casos per cada 100.000 habitants.
En el cas d’Europa continental, la malaltia no és endèmica i la majoria dels casos corresponen a viatgers infectats fora del territori. Tot i això, quan les condicions ambientals són favorables, en zones on el vector està establert, els casos virèmics relacionats amb viatges poden generar una transmissió local del virus, els quals han augmentat molt notablement des de 2024. Des de començaments d’aquest any 2025 i fins al passat mes d’octubre, dos països han declarat casos autòctons de chikungunya: França amb un total de 700 casos i Itàlia amb un total de 353 casos.
La situació a Espanya és similar, tot i que de moment no s’han notificat casos autòctons, el vector està molt ben establert per tota la costa del Mediterrani i segons dades del 2024 es van notificar 54 casos importats, on el país d’origen més freqüent va ser Maldives.
Manifestacions clíniques
Les manifestacions clíniques del virus apareixen després d’un període d’incubació de 3 a 7 dies i comencen en un 70-97% amb febre sobtada que sol superar els 39 °C amb artràlgies intenses, dolor d’esquena, miàlgies incapacitants, astènia i conjuntivitis. Als 2 o 3 dies, en la meitat dels casos apareix un exantema maculopapular distribuït en tronc i extremitats que tendeix a autolimitar-se en menys de 24 hores.
La febre sol autolimitar-se als 2 o 3 dies i cedeix abruptament, tot i que en alguns casos pot durar fins a una setmana.
Les poliartràlgies o poliartritis, que afecten entre el 70% i el 100% dels pacients, solen ser bilaterals i simètriques i afecten més sovint petites articulacions de mans i peus. Aquest dolor articular sol ser pitjor al matí i s’alleugera amb exercici suau i empitjora amb els moviments sobtats. També pot afectar articulacions més grans com el genoll, l’espatlla i la columna vertebral. El dolor pot ser tan intens i incapacitant que porta a la immobilització.
En la majoria dels pacients els símptomes desapareixen entre 1 i 3 setmanes, tot i això, alguns dels pacients, entre el 40% i el 70% dels casos, poden sofrir una recaiguda dels símptomes reumatològics durant els mesos posteriors i desapareixen espontàniament en menys de 3 mesos.
En alguns casos, entre el 10% i el 60% aquests símptomes articulars persisteixen més de 3 mesos i passen a considerar-se com una malaltia crònica, tot i que finalment també tendeixen a resoldre’s amb el temps: el 90% dels pacients persisteixen amb els símptomes 3 mesos després, el 60% al cap de 15 mesos i entre el 30% i el 40% dos anys després.
La mortalitat és rara i es dona principalment en adults majors.
En el cas de les dones embarassades, la febre de CHIK sembla tenir un efecte directe sobre l’embaràs, amb la notificació d’avortaments espontanis i amb la transmissió maternoinfantil en el període perinatal mitjançant una transmissió vertical. La cesària no sembla prevenir aquesta infecció. La febre CHIK neonatal es manifesta amb febre, inapetència, dolor, edema distal, diverses manifestacions dèrmiques, crisis convulsives, meningoencefalitis i anormalitats ecocardiogràfiques en el nounat.
Diagnòstic
S’ha de sospitar d’infecció pel virus de chikungunya en persones amb història d’inici sobtat de febre i poliartràlgies o artritis no explicables per altres diagnòstics clínics i que tenen antecedents epidemiològics de residir o haver visitat àrees endèmiques els 15 dies anteriors a l’aparició dels símptomes.
La confirmació del laboratori es pot realitzar per mètodes directes o indirectes depenen del temps posterior a l’inici dels símptomes (taula 1).
Taula 1. Mètodes diagnòstics
El diagnòstic diferencial inclou afeccions reumàtiques com l’artritis reumatoide i altres malalties infeccioses com el dengue, la leptospirosi, la malària, la meningitis, l’artritis postinfecciosa, el xarampió, la rubèola, el parvovirus, l’enterovirus i el Zika entre d’altres.
Els símptomes clínics del chikungunya i el dengue són molt similars, tot i que el dolor articular intens és un signe revelador del primer. Això fa que en moltes ocasions el chikungunya es diagnostiqui com a dengue erròniament. Una publicació del 2024 que examina un brot d’arbovirus sospitosos en 2023 al Brasil va trobar que el 84% dels més de 800.000 casos es van classificar com a dengue i el 16% com a sospitosos de chikungunya; una anàlisi de casos confirmats pel laboratori va indicar que la diferència s’apropava al 66% de chikungunya i al 34% de dengue.
Tractament
La majoria dels casos es poden tractar des d’atenció primària mitjançant un tractament simptomàtic del dolor agut i la febre amb paracetamol o AINE. Generalment, els corticoides no estan indicats per culpa dels seus efectes adversos i s’ha d’evitar l’ús d’àcid acetilsalicílic pel risc d’hemorràgia o síndrome de Reye.
Per al moment no es disposa d’un tractament antiviral efectiu, tot i que s’ha demostrat un efecte sinèrgic entre l’interferó i la ribavirina sobre el virus. No existeixen proves clíniques que avalin el seu ús. Per altra banda, tampoc la cloroquina sembla tenir eficàcia pel tractament de les artràlgies.
Els pacients amb manifestacions clíniques que persisteixen més de tres mesos s’ha de valorar l’ús de fàrmacs antireumàtics, sent el més utilitzat el metotrexat.
Prevenció
La prevenció de la malaltia es basa en:
• La identificació precoç dels casos.
• Reduir al mínim el contacte vector-pacient, mitjançant l’ús de mosquiteres i l’ús de peces de roba de màniga llarga per cobrir les extremitats. També s’ha vist que l’ús d’aire condicionat i repel·lents elèctrics poden ajudar a reduir el contacte amb el mosquit. Per les persones que viatgen a zones endèmiques es recomana aplicar insecticides amb permetrina directament sobre la roba, ja que tenen un llarg efecte residual resistint fins a 5 rentades. També es poden fer servir repel·lents d’ús tòpic que continguin N,N dietil-m-toluamida en concentracions entre 30% i 35%, però en infants menors de 2 anys i embarassades no es poden utilitzar a concentracions superiors al 10%.
• Evitar les donacions de sang de persones que han visitat una àrea endèmica fins 28 dies després de la seva tornada si no han presentat cap simptomatologia i fins a 6 mesos si han presentat febrer durant la seva estança o la seva tornada.
• Administració de la vacuna a viatgers i persones amb risc més elevat.
Fins al moment, els organismes reguladors de diversos països i regions, entre ells l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) i l’Agència Europea de Medicaments (EMA), han autoritzat dues vacunes d’una sola dosi per via intramuscular contra el virus chikungunya: la vacuna Ixchiq® i la vacuna Vimkunya®.
La vacuna Ixchiq®, aprovada en persones de 12 a 64 anys, és una vacuna de virus atenuats. La FDA ha suspès la seva comercialització el passat mes d’agost al·legant informes relatius a 20 esdeveniments adversos greus. Tot i això, el laboratori ha publicat recentment dades d’immunogenicitat i seguretat en infants d’1 a 11 anys i dades de la persistència d’anticossos al cap de quatre anys en més d’un 95% dels adults vacunats.
La vacuna Vimkunya®, Aprovada el passat mes de febrer en persones majors de 12 anys, és una vacuna recombinant que conté les proteïnes C de la càpsida i E1 i E2 de l’embolcall. Igual que l’anterior, recentment ha publicat resultats d’immunogenicitat i seguretat en majors de 65 anys, adolescents i adults.
En general, es recomana administrar-les en aquests països a les persones amb el risc de malaltia greu i també als qui es desplacin a zones on se sap que es transmet el virus causant. No obstant això, aquestes vacunes encara no estan disponibles àmpliament ni s’utilitzen de forma generalitzada a tot el món, de moment a Espanya només tenim comercialitzada Vimkunya®.
L’OMS no ha emès recomanacions sobre l’ús d’aquestes vacunes. Tant l’Organització com el Grup d’Experts en Assessorament Estratègic sobre Immunització que l’assessora estan examinant les dades obtingudes en els assajos clínics pertinents per a fonamentar les seves futures orientacions. Així mateix, cap d’aquestes vacunes ha estat requalificada per l’OMS ni ha estat inclosa en la llista d’ús en emergències per l’Organització.
Bibliografia
• Fisterra. Guia clínica de la infecció pel virus Chikungunya [Internet]. Disponible a: https://www.fisterra.com/guias-clinicas/infeccion-por-virus-chikungunya/ [consulta: 15 des. 2025].
• Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). Fitxa tècnica del medicament [Internet]. Disponible a: https://botplusweb.farmaceuticos.com/Documentos/AEMPS/FichasTecnicas/427578/FT_1251916001.pdf [consulta: 15 des. 2025].
• Ministeri de Sanitat (Espanya). Informació per a professionals sanitaris sobre el virus Chikungunya (CHIKV) [Internet]. Disponible a: https://www.sanidad.gob.es/areas/alertasEmergenciasSanitarias/alertasActuales/chikungunya/docs/Informacion_Profesionales_Sanitarios_CHIKV.pdf [consulta: 15 des. 2025].
• Associació Espanyola de Pediatria. Comitè Assessor de Vacunes. Malaltia pel virus Chikungunya: una nova normalitat a Europa [Internet]. Disponible a: https://vacunasaep.org/profesionales/noticias/enfermedad-por-el-virus-chikunguna-una-nueva-normalidad-en-europa [consulta: 15 des. 2025].
• The Lancet. Article sobre la infecció pel virus Chikungunya. Lancet [Internet]. Disponible a: https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(25)01745-3/fulltext [consulta: 15 des. 2025].
• Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC). Vigilància estacional de la malaltia pel virus Chikungunya a la UE/EEE [Internet]. Disponible a: https://www.ecdc.europa.eu/en/chikungunya-virus-disease/surveillance-and-updates/seasonal-surveillance [consulta: 15 des. 2025].
• Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC). Chikungunya: vigilància i actualitzacions mensuals [Internet]. Disponible a: https://www.ecdc.europa.eu/en/chikungunya-monthly [consulta: 15 des. 2025].
• Organització Panamericana de la Salut (OPS/OMS). Chikungunya: dades i anàlisi per país [Internet]. Disponible a: https://www.paho.org/en/arbo-portal/chikungunya-data-and-analysis/chikungunya-analysis-country [consulta: 15 des. 2025].
