Dimecres, juny 12, 2024
HomeConversa amb...Dr. Pedro Albajar Viñas, director de malalties oblidades de l'OMS

Dr. Pedro Albajar Viñas, director de malalties oblidades de l’OMS

Hem d’utilitzar els nous instruments que la modernitat ens ofereix per arribar allà on ningú ha arribat abans

Apotecaris Solidaris organitza la XI Jornada de Cooperació Sanitària a les Illes Balears, un espai de diàleg fructífer entre les diferents ONGs, la societat civil i les administracions públiques. El principal acte de la jornada és la conferència del Dr. Pedro Albajar Viñas, director de malalties oblidades de l’OMS, que parlarà sobre  “Salut planetària i malalties tropicals desateses: indicadors i dianes d’intervenció”. Pedro Albajar és metge i funcionari internacional de l’Organització Mundial de la Salut, responsable del programa de control de la malaltia de Chagas del Departament de Control de Malalties Tropicals Desateses. El Dr. Albajar és també coordinador de projectes de salut a la conca amazònica brasilera amb la cooperació alemanya i espanyola, entre d’altres càrrecs que el situen com un dels millors experts en la investigació i vigilància de malalties tropicals i desateses a nivell mundial. Món Apotecari ha pogut parlar amb el Dr. Albajar abans de la celebració de l’acte d’Apotecaris Solidaris. 

Vostè és un dels majors experts a nivell mundial en malalties tropicals desateses i, molt concretament, en malaltia de Chagas; què el va motivar a orientar la seva carrera cap a aquesta temàtica ?

El tema de la medicina tropical o medicina internacional i la cooperació per al desenvolupament, vinculats al meu país natal: Brasil. Ha estat sempre aquest interès, mirada i obertura al nostre món, al nostre planeta; als desafiaments més actuals de la humanitat, per aprendre i veure com podíem col·laborar… Després de formar-me en Medicina Tropical a Barcelona i a Londres, i de set anys de col·laboració en diferents projectes a l’Amazònia brasilera, quan encara estava fent la residència a l’Hospital Tropical de Manaus, vaig ser convidat a ajudar a descriure la malaltia de Chagas en aquest territori tan ric en bio i sòcio-diversitat, on hi viuen la major part dels pobles indígenes brasilers, i on hi arrien cada dia més visitants i turistes d’arreu del món. I després, va venir la necessitat de descriure i controlar la malaltia de Chagas a les ciutats (per la urbanització) i a altres continents, com a Europa o al Pacífic Occidental… 

Per què hi continua havent malalties tropicals desateses i què hauria de passar perquè aquestes malalties rebin l’atenció deguda ?

El concepte “malalties tropicals desateses” va ser llançat al 2005, per definir un grup de malalties que, efectivament, patien un de cada sis habitants del planeta. Eren, de fet, malalties de poblacions desateses. La definició no està basada principalment en criteris biomèdics, sinó en psicosocials; són malalties determinades socialment. Són el resultat de pobresa, conflictes, sequeres, canvis ambientals, desforestació, migracions… O de tot plegat, en un cicle viciós, que ancora aquestes poblacions en la pobresa. 

Per altre part, les malalties tropicals desateses són dianes d’intervenció clares. El seu diagnòstic, tractament, control i prevenció són possibles amb els medicaments i instruments disponibles actualment i és una de les formes més concretes de treballar pel desenvolupament de societats i països. 

Així, doncs, la negligència, per ignorància o menys teniment de les seves conseqüències, continua sent una de les raons principals de la seva existència i l’explicació de la persistència de les conseqüències o impactes per les persones i comunitats afectades i per la població mundial com un tot.

És per això que penso que esdeveniments com la XI Jornada d’Apotecaris Solidaris són realment importants. Treballar per un canvi de mentalitat, involucrant a tots els actors, començant per les persones afectades i implicant a tots els professionals de salut (metges, infermeres, tècnics de laboratori, assistents socials…) o d’educació, per exemple. 

“Els recursos invertits en prevenció i promoció de la salut, en diagnòstic i tractament, no són una despesa, sinó una inversió pel desenvolupament social i econòmic de les societats”

Com a responsable de programa de control de la malaltia de Chagas de l’OMS, quins són els obstacles principals a què s’ha d’enfrontar per aconseguir que la salut sigui un dret efectiu també per a la població més pobre del món ?

La salut és un dels drets humans no assolit, encara. Penso que una primera raó és el desconeixement que els recursos invertits en prevenció i promoció de la salut, en diagnòstic i tractament, no són una despesa, sinó una inversió pel desenvolupament social i econòmic de les societats. 

Oblidem fàcilment, també, que vivim en un petit planeta, que tots som part d’aquest planeta i que estem totalment connectats i vinculats entre nosaltres i amb el medi natural. La recent pandèmia de COVID-19 va ser un exemple il·lustratiu més.

A més a més, cal respondre als nous desafiaments del nostre segle. Els canvis ambientals i els moviments de població s’han accelerat. Un de cada sis habitants del planeta és migrant, dins o fora del seu país. Per altre part, amb l’augment de l’esperança de vida i el descens ràpid de la natalitat, és la primera vegada en la història de la humanitat que en la piràmide poblacional hi ha o haurà més persones grans que joves. I això vol dir que el desafiament de detectar i afrontar les coinfeccions i comorbiditats, per exemple, serà més freqüent. 

I hi ha una urgència per ressituar el ser humà i els drets humans al centre, (com a principal objectiu) del desenvolupament. I col·locar els mitjans econòmics, la revolució digital i tots els seus instruments, al servei d’aquest objectiu central. Pel bé i possibilitat d’un futur saludable de cada individu, i de tots nosaltres, col·lectivament, com a humanitat, en relació amb el nostre planeta.

“Als Estats Units d’Amèrica o al sud d’Europa, s’ha detectat transmissió i prevalences més altes que les trobades a alguns territoris d’Amèrica Llatina”

Pel que fa al control de la malaltia de Chagas en el països on és endèmica, s’estan fent progressos tangibles que permetin l’optimisme?

A l’Amèrica llatina continental, s’ha avançat molt en el control de la transmissió per insectes vectors. Arreu, s’ha avançat molt, també, en la interrupció de la infecció per transfusions de sang o derivats sanguinis, per exemple. 

En altres vies de transmissió hi ha més feina a fer, com per exemple en la interrupció de la transmissió oral per contaminació d’aliments, típica via de transmissió a l’Amazònia o valls humits andins (la regió del planeta on actualment es detecten més casos nous d’infecció). O en la interrupció de la transmissió durant l’embaràs o part, on s’ha començat a treballar més recentment.   

Es considera que una malaltia és endèmica en els territoris on la prevalença es manté amb una transmissió continuada. Paradoxalment, la malaltia de Chagas ha deixat de ser endèmica a alguns països i territoris d’Amèrica Llatina i en altres, als Estats Units d’Amèrica o al sud d’Europa, s’ha detectat transmissió i prevalences més altes que les trobades a alguns territoris d’Amèrica Llatina.  

En els darrers anys s’ha millorat significament en la disposició d’instruments de diagnòstic (tests ràpids, de lectura automatitzada a bancs de sang i hospitals…), medicaments amb patrons de qualitat alt (registrats a la FDA…), validació de protocols de tractament (amb la possibilitat d’interrompre la transmissió congènita, per posar un exemple). I en estratègies per avaluar i treballar amb una visió multidimensional, intersectorial, on educació, per exemple, hi té un paper molt important, amb la participació de la societat civil organitzada (amb les associacions de pacients i la Federació Internacional d’Associacions de Persones Afectades per la Malaltia de Chagas….). 

“Encara estem lluny d’aconseguir una vacuna per a la malaltia del Chagas, les vacunes per paràsits són més difícils d’aconseguir que per virus o bacteris”

Veu possible tenir aviat una vacuna contra la malaltia de Chagas ?

Les vacunes per paràsits (microorganismes més grans, complexos i canviants….) són més difícils d’aconseguir que per virus o bacteris, per exemple. Els darrers anys hi ha hagut força recerca en una vacuna per la malaltia de Chagas, però encara estem lluny d’aconseguir-ho. La infecció pel Trypanosoma cruzi provoca canvis immunitaris en l’animal infectat, però no impedeix que es pugui re infectar. Ens cal comprendre millor com funciona el nostre sistema immunitari, com podríem aprofitar tots els avenços en el coneixement immunològic i de poder immunomodular per frenar o impedir la progressió d’una malaltia. Aprofitar les noves tecnologies i regulacions internacionals que, per exemple, han permès aconseguir una nova generació de vacunes pel SARS-CoV-2… 

Apotecaris Solidaris, l’ONG farmacèutica balear de cooperació al desenvolupament ha duit a terme projectes a zones endèmiques tendents a formar personal i proveir recursos de diagnòstic de la malaltia. Quin paper creu vostè que han de jugar les ONGs en la lluita contra la malaltia de Chagas en concret i, en general, contra les malalties tropicals desateses ?

Les organitzacions no governamentals són organitzacions de la societat civil organitzada. Tenen un paper cabdal en informar, comunicar en un llenguatge proper, que arribi a la població general; també en preguntar i qüestionar la pròpia societat, les institucions, governs; en implementar iniciatives o projectes concrets, per provar nous camins i formes de caminar, arribar allà on ningú ha arribat abans; validant instruments o estratègies que es puguin replicar i transformar en polítiques de salut o socials… I tot això amb un diàleg permanent amb totes les institucions, sectors i governs implicats, públics i privats… Som en una nova era de la humanitat. Hem de ser creatius com mai, utilitzant tots els instruments nous que la revolució digital, les teràpies avançades, la bioenginyeria, etc., ens ofereixen…     

Actualment s’està treballant, amb la presència i implicació de la professió farmacèutica, en posar en marxa a les Illes Balears un pla de detecció i tractament de la malaltia de Chagas en persones immigrants provinents d’Amèrica Llatina. Quins consells i recomanacions donaria vostè per assegurar l’eficàcia del pla ?

A les Illes Balears s’estan implementant projectes realment innovadors, que sumats i coordinats, li donen la possibilitat real de ser un dels primers territoris del món en assolir els objectius del full de ruta de malalties tropicals desateses de l’OMS. Vull destacar, aquí: 

“Les ONG són organitzacions de la societat civil organitzada. Tenen un paper cabdal en informar, comunicar en un llenguatge proper i en arribar adequadament a la població general”

  • El projecte que des de fa anys ha permès que a nivell hospitalari es diagnostiquessin, tractessin i acompanyessin persones amb la infecció o malaltia.
  • El treball realitzat al banc de sang, tant a nivell de recerca operativa, com d’implementació d’un cribat serològic per impedir qualsevol transmissió de sang o els seus derivats.
  • El projecte innovador de detecció de casos al servei d’urgències de l’atenció primària de la salut. És una projecte exemple d’implementació d’una resolució aprovada a l’assemblea mundial de la salut l’any 2010. 
  • El projecte d’implementació de la detecció precoç d’infecció pel Trypanosoma cruzi aprofitant l’embaraç i el post-part, en un seguiment que va molt més enllà que el merament hospitalari. 
  • I el projecte proposat per Apotecaris Solidaris, aprofitant experiències prèvies de la Regió de Múrcia i altres. Reivindicant el paper únic que un professional de la salut, com el farmacèutic, pot tenir en la informació i educació de la població general, en la detecció de casos amb diferents tests, com ho van fer durant la pandèmia de COVID-19, aprofitant la seva proximitat amb la població i un ventall d’horaris d’atenció amplíssim, tots les dies de la setmana. I fins i tot, amb la possibilitat d’atendre a famílies completes, amb els membres que viuen a les illes i a països o territoris endèmics. 
  • O dels projectes en discussió actual per treballar en Consulats mòbils o a l’atenció del viatger (Medicina del viatger), abans i després dels viatges. I amb diàleg permanent amb governs municipals i autonòmics per treballar en xarxa, sinèrgicament, per poder monitorar, fer seguiment i verificar totes les conquestes possibles. 

Tots són exemples del pensar global i actual localment, amb visió planetària i aterrada, al mateix temps, contribuint per un món més saludable. Felicitats a tots vosaltres per tot plegat!  

Apotecaris Solidaris
COFIB

RELATED ARTICLES
- Advertisment -
Google search engine

Relacionados