Dimecres, juny 12, 2024
HomeConversa amb...Dra. Cristina Fente, farmacèutica i catedràtica en Nutrició i Bromatologia

Dra. Cristina Fente, farmacèutica i catedràtica en Nutrició i Bromatologia

“Hi ha productes probiòtics que han mostrat evidències en la millora de símptomes relacionats amb l´estrès i l´ansietat”

Entre els actes de la XX Jornada de la Farmàcia Balear va destacar la conferència de cloenda de la Dra. Cristina Fente Sampayo, farmacèutica comunitària durant més de 14 anys, catedràtica de Nutrició i Bromatologia (Universitat de Santiago de Compostel·la), cofundadora de FarmaXperts i coautora de 4 patents de recerca. La Dra. Fente és també autora de més de 100 articles de recerca en prestigioses revistes internacionals del Science Citation Index (SCI), editora i coautora de més de 20 llibres i capítols de contingut científic, a més de diverses guies d’indicació de probiòtics a la farmàcia. Món Apotecari ha pogut parlar amb ella sobre la seva ponència, que va tractar sobre la relació entre els trastorns funcionals digestius i l’eix microbiota-cervell-intestí.

A la seva exposició va parlar de la síntesi de serotonina per part de la microbiota intestinal, que podria explicar canvis en l’estat d’ànim dels pacients. Avui dia hi ha evidència per recomanar probiòtics per als estats d’ànim decaiguts, per a la seva prevenció o com a adjuvants al tractament amb antidepressius?

Els psicobiòtics són probiòtics que tenen les característiques de modular les funcions del sistema nerviós central o les accions conciliades de l’eix intestí-cervell a través de vies neurals, humorals i metabòliques. Poden regular els neurotransmissors, l’àcid gammaaminobutíric (GABA), la serotonina, el glutamat o el factor neurotròfic derivat del cervell, que tenen un paper important en el control de l’equilibri neural excitatori-inhibidor, l’estat d’ànim, les funcions cognitives, l’aprenentatge i els processos de memòria. La bona salut mental representa un estat de benestar mental i psicològic. Des d’un punt de vista clínic, la suplementació amb probiòtics podria proporcionar una eina ben tolerada per influir positivament en la qualitat de vida gastrointestinal, així com en la salut mental i somàtica, la cognició i la resposta immunitària i, potencialment, tenir efectes sobre els símptomes psiquiàtrics.

Quines són les soques microbianes amb més evidència en aquest camp?

Hi ha diversos productes probiòtics que han mostrat evidències acceptables en símptomes relacionats amb l’estrès i l’ansietat. Personalment suggereixo els següents: Mix de soques: B. longum R0175 + L. helveticus R0052; Mix de soques Lactobacillus casei W56, Lactobacillus acidophilus W22, Lactobacillus paracasei W20, Bifidobacterium lactis W51, Lactobacillus salivarius W24, Lactococcus lactis W19, Bifidobacterium lactis W5 W23. Finalment també proposo L. casei Shirota

“La suplementació amb probiòtics podria proporcionar una eina per influir positivament en la qualitat de vida gastrointestinal, així com en la salut mental i somàtica”

També va parlar de la microbiota de l’estómac, que és molt semblant a la microbiota oral però amb una càrrega microbiana molt baixa degut a l’extrema acidesa del seu entorn i al peristaltisme. Tindria sentit aleshores tractar patologies de l’estómac amb probiòtics?

Per descomptat, els probiòtics que augmenten la diversitat microbiana alfa, disminueixen el pH a l’estómac, milloren el sistema immunitari, produeixen substàncies antimicrobianes (com AGCC, bacteriocines o àcid làctic) o/i inhibeixen l’activitat ureasa de H. pylori, ajudaran a tractar les patologies gàstriques. Els farmacèutics els hem d’aconsellar juntament amb els tractaments prescrits per a aquestes patologies. Segur que ajudarem els nostres pacients.

Un altre concepte abordat va ser el de la permeabilitat intestinal i el paper del butirat en el manteniment de les unions estretes entre cèl·lules epitelials. Quines indicacions clíniques té avui dia el butirat?

El butirat exerceix un paper crucial en la salut intestinal en regular la motilitat, el pH i el flux sanguini al còlon, millorant la funció de la barrera mucosa i epitelial. A més, posseeix propietats antioxidants, antineoplàsiques, antiinflamatòries i antimicrobianes, essent una font essencial d’energia per als colonòcits. Els seus efectes metabòlics abasten el control de l’obesitat, l’homeòstasi de la glucosa i la gana, així com beneficis cardiovasculars i la seva utilitat a la teràpia de la malaltia inflamatòria intestinal.

Com hauríem de recomanar-ne la suplementació des de la farmàcia?

Per augmentar la presència de butirat a l’intestí, es poden adoptar estratègies com una dieta variada i rica en fibra, aliments amb polifenols i omega-3, juntament amb canvis en l’estil de vida, com l’activitat física i el contacte amb la natura. L’administració de suplements de fibra, com el midó resistent, també afavoreix la generació de butirat.

Es considera adequat suplementar conjuntament probiòtics i butirat?

L’ús de probiòtics o simbiòtics juntament al butirat és una altra estratègia, si bé és crucial basar l’elecció de soques en l’evidència per a cada situació específica, en lloc de centrar-se únicament en els mecanismes d’acció, com la síntesi d’àcids grassos de cadena curta (AGCC). D’altra banda, vull destacar que l’àcid butíric es troba naturalment als triglicèrids del greix làctic boví, present en aliments com la mantega i el formatge. A més, existeix la possibilitat de suplementar directament amb butirat de sodi. És important tenir en compte que aquest últim és conegut pel seu sabor i olor desagradables, i s’absorbeix ràpidament al tracte gastrointestinal superior.

“Per ajudar els pacients, els farmacèutics podem aconsellar la utilització de probiòtics per tractar certes patologies de l’estómac, juntament amb els tractaments prescrits per a aquestes patologies”

Hi ha alternatives galèniques que permeten el lliurament directe d’AGCC a l’intestí gruixut sense necessitat de fermentació. No obstant això, encara no hi ha informació detallada sobre les concentracions luminals d’AGCC i els perfils de pH als quals aquesta suplementació poden donar lloc. És rellevant assenyalar que concentracions molt altes d’AGCC a la llum del còlon poden resultar tòxiques. En investigacions específiques amb un mitjà de creixement de microbiota intestinal definit, es va observar que elevades concentracions inhibeixen el creixement d’espècies clau a la microbiota intestinal humana. A més, la disminució del pH luminal s’associa amb una activitat metabòlica reduïda dels bacteris luminals, cosa que potencialment pot tenir efectes perjudicials sobre altres bacteris o sobre les funcions generals de la microbiota. Queda clar que són necessaris més estudis per comprendre completament els efectes fisiològics i microbiològics de l’ús d’aquests postbiòtics.

Finalment, s’ha estès la idea que els efectes beneficiosos de la suplementació amb probiòtics no perdura un cop interromput el tractament, és així? Com hauríem d’enfocar la presa de probiòtics en el temps?

Depèn de la soca (o combinació de soques) i de la indicació per a la qual es prengui el producte. Hi posaré un exemple. Limosilactobacillus reuteri DSM 17938, és una soca amb moltes indicacions en salut infantil, però també en adults. La majoria de les cèl·lules de L. reuteri s’eliminen en aproximadament una setmana. Com que la colonització per L. reuteri és transitòria, es recomana la ingesta diària durant 1 mes o més, per garantir nivells estables i adequats per a la majoria de les indicacions.

En el cas de la indicació de Saccharomyces boulardii lyo CNCM I-745, caldrà la presa de 5 o 10B d’UFC/dia durant 14 dies per augmentar significativament les taxes d’erradicació de H. pylori i reduir la incidència d’efectes secundaris totals, a més d’alguns efectes adversos gastrointestinals, durant la teràpia d’erradicació.

La indicació de probiòtics s’ha de basar sempre en la millor evidència clínica. Això implica que el farmacèutic es formi per conèixer la soca o combinació de soques, la dosi a consumir i la durada del tractament, amb el major nivell de recomanació per a cada indicació.

“El butirat exerceix un paper crucial en la salut intestinal en regular la motilitat, el pH i el flux sanguini al còlon, millorant la funció de la barrera mucosa i epitelial”

Caterina Ochogavía Oliver
Formadora col·legial

RELATED ARTICLES
- Advertisment -
Google search engine

Relacionados