Efecte de la psilocibina versus escitalopram sobre la gravetat dels símptomes  de la depressió en pacients amb trastorn depressiu major moderat a greu

La teràpia amb psilocibina (TP) produeix efectes antidepressius ràpids i persistents en el trastorn depressiu major (TDM). Tanmateix, els efectes a llarg termini de la PT mai s’han comparat amb els tractaments estàndard  per al TDM, com ara la farmacoteràpia o la psicoteràpia soles o en combinació.

Es tracta d’un estudi de seguiment de 6 mesos d’un assaig controlat aleatoritzat, doble cec i de fase 2 que inclou pacients amb TDM moderat a greu. Els participants van ser reclutats en un hospital del Regne Unit. Es varen elegir pacients homes o dones amb trastorn depressiu major (DSM-IV), depressió moderada a severa (HAM-D ≥17), sense contraindicacions a inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina, diagnòstic confirmat per un metge de capçalera o un professional de la salut mental, d’entre 18 i 80 anys i amb domini de l’anglès. Els pacients van ser assignats aleatòriament (1:1) per rebre dues dosis de 25 mg de la droga psicodèlica psilocibina administrada per via oral combinada amb suport psicològic (‘teràpia amb psilocibina’ o PT) o un tractament de 6 setmanes del inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina escitalopram (administrat diàriament a 10 mg durant tres setmanes i 20 mg durant les tres setmanes posteriors) més suport psicològic equiparat (‘tractament amb escitalopram’ o ET). La mesura del resultat principal va ser el canvi de la línia de base en la puntuació del qüestionari ràpid de 16 ítems de l’autoinforme de la simptomatologia depressiva (QIDS-SR-16) a la setmana 6, respecte al que s’havia informat inicialment. Es realitza un seguiment als 6 mesos. Les mesures del funcionament social, la connexió i el sentit de la vida van constituir els resultats secundaris de l’estudi durant el seguiment. No es va avaluar la seguretat en el període de seguiment. Aquest assaig està registrat a ClinicalTrials.gov, NCT03429075.

Entre el 15 de gener de 2019 i el 20 de març de 2020, es van inscriure 59 pacients i 30 (11 dones [37%] i 19 homes [63%]) van ser assignats al grup de psilocibina i 29 (9 dones [31%] i 20 homes [69%]) al grup escitalopram. 25 participants del grup PT i 21 del grup ET van completar el seguiment de 6 mesos. Als 6 mesos de seguiment, tant els grups PT com ET van produir millores sostingudes en la gravetat dels símptomes depressius. La diferència mitjana entre  grups en les puntuacions QIDS-SR-16 als 6 mesos va ser d’1,51 (IC del 95%: -1,35, 4,38; p = 0,311). Els resultats secundaris van demostrar que el PT tenia majors diferències mitjanes entre grups en el funcionament (WSAS: -7,46; IC del 95%: -12,4; -2,47; p <0,001), connexió psicològica (WCS: 11,02; IC del 95%: 1,25, 20,83; p = 0,033) i significat de la vida (MLQ: 4,86; IC del 95%: 0,67; 9,05; p = 0,021) en comparació amb ET.

Els tractaments intensius de sis setmanes amb psilocibina o escitalopram (amb suport psicològic) per al TDM es van associar amb millores a llarg termini en la gravetat dels símptomes depressius. El major grau de millora en el braç PT en el seguiment del funcionament psicosocial, el significat de la vida i la connexió psicològica suggereix que cal realitzar investigacions futures.

Tanmateix, aquests resultats són descriptius i s’han d’interpretar amb precaució. Les limitacions clau de l’estudi inclouen el seu poder subòptim per detectar diferències petites però significatives entre tractaments, l’ús potencial d’intervencions addicionals durant el període de seguiment i la confiança en les avaluacions de tractament autoinformades. Aquests factors poden afectar la interpretació de les conclusions de l’estudi i s’han de tenir en compte a l’hora d’avaluar els resultats.