Dilluns, juliol 22, 2024
HomeVist i llegitEfectes de la semaglutida sobre la malaltia renal crònica en pacients amb...

Efectes de la semaglutida sobre la malaltia renal crònica en pacients amb diabetis tipus 2

Els pacients amb diabetis tipus 2 i malaltia renal crònica tenen un risc elevat d’insuficiència renal, esdeveniments cardiovasculars i mort. Es desconeix si el tractament amb semaglutida mitigaria aquests riscos.

En aquest estudi es van assignar aleatòriament pacients amb diabetis tipus 2 i malaltia renal crònica (definida per una taxa de filtració glomerular estimada eGFR de 50 a 75 ml per minut per 1,73 m2 de superfície corporal i una relació albúmina-creatinina de >300 i <5000 o un eGFR de 25 a <50 ml per minut per 1,73 m2 i una relació albúmina-creatinina urinària de >100 i <5000) per rebre semaglutida subcutània a una dosi d’1,0 mg setmanal o placebo. El resultat primari va ser esdeveniments importants de malaltia renal, una combinació de l’inici de la insuficiència renal (diàlisi, trasplantament o una eGFR de <15 ml per minut per 1,73 m2), una reducció d’almenys un 50% de l’eGFR  des de la línia de base, o la mort per causes relacionades amb els ronyons o cardiovasculars. Els resultats secundaris confirmatius preespecificats es van provar jeràrquicament.

Entre els 3.533 participants que es van sotmetre a l’aleatorització (1.767 en el grup semaglutida i 1.766 en el grup placebo), el seguiment mitjà va ser de 3,4 anys. El risc d’un esdeveniment de resultat primari va ser un 24% més baix en el grup de semaglutida que en el grup placebo (331 enfront de 410 primers esdeveniments; ràtio de risc, 0,76; interval de confiança [IC] del 95%, 0,66 a 0,88; P = 0,0003). Els resultats van ser similars per a una combinació dels components específics del ronyó del resultat primari (ràtio de risc, 0,79; IC del 95%, 0,66 a 0,94) i per a la mort per causes cardiovasculars (ràtio de risc, 0,71; IC del 95%, 0,56 a 0,89). Els valors de tots els resultats secundaris confirmatius van afavorir la semaglutida: el pendent mitjà anual d’eGFR va ser menys pronunciat (que indica una disminució més lenta) en 1,16 ml per minut per 1,73 m2 en el grup de semaglutida (P <0,001), el risc d’esdeveniments cardiovasculars importants 18% menor (ràtio de risc, 0,82; IC del 95%, 0,68 a 0,98; P = 0,029), i el risc de mort per qualsevol causa un 20% menor (ràtio de risc, 0,80; IC del 95%, 0,67 a 0,95, P = 0,01). Es van notificar esdeveniments adversos greus en un percentatge més baix de participants en el grup de semaglutida que en el grup placebo (49,6% vs. 53,8%).

Com a conclusió: la semaglutida va reduir el risc de resultats renals clínicament importants i de mort per causes cardiovasculars en pacients amb diabetis tipus 2 i malaltia renal crònica.

Rosa Mª García Ferrer
Centre d’Informació del Medicament

Bibliografia

Vlado Perkovic, Katherine R. Tuttle, Peter Rossing, Kenneth W. Mahaffey, Johannes F.E. Mann, George Bakris, Florian M.M. Baeres, Thomas Idorn, Heidrun Bosch-Traberg, Nanna Leonora Lausvig, and Richard Pratley. Effects of Semaglutide on Chronic Kidney Disease in Patients with Type 2 Diabetes. The New England Journal os Medicine. Published May 24, 2024. DOI 10.1056NEJMoa2403347

https://www.nejm.org/doi/abs/10.1056/NEJMoa2403347

RELATED ARTICLES
- Advertisment -
Google search engine

Relacionados