El “Call solar” i altres receptes màgiques que no trobaràs a la farmàcia

Des del COFIB passam pel sedàs de la ciència aquesta espècie de «terraplanisme dermatològic», descobrint mites, conspiracions i els perills de no protegir-se del sol

Internet, i posteriorment les xarxes socials, van suposar una autèntica revolució en la nostra manera d’informar-nos i accedir al coneixement. Aquests avenços tecnològics van democratitzar l’accés a la informació i han facilitat també la divulgació científica com mai havia passat abans. No obstant, aquest mateix terreny fèrtil ha donat peu també a la proliferació de discursos que neguen l’evidència científica, promouen pseudociències i alimenten teories conspiratives esbojarrades en una aura de revelació exclusiva. En aquest article analitzarem la penúltima d’aquestes teories, la del “call solar”, que fomenta l’exposició solar sense protecció per generar una falsa “tolerància al sol”. Durant la realització d’aquest article ens hem hagut d’endinsar en un oceà de teories pseudocientífiques, cadascuna més divertida que l’anterior. Ha estat un viatge hilarant entre youtubers i instagramers, per això, és probable que entre tanta exposició de dades i reflexions científiques perdem en alguns moments un poc de serietat.

Des del terraplanisme fins al negacionisme del canvi climàtic, passant per suposades elits secretes que controlen el món, totes aquestes narratives comparteixen un patró comú: el rebuig sistemàtic al coneixement validat per la ciència i l’exaltació d’una “veritat oculta” que només uns pocs privilegiats, autoproclamats portadors de la veritat, són capaços d’entendre. A aquests discursos s’hi sumen clàssics com la negació de l’arribada de l’ésser humà a la Lluna, els xips que ens controlen, astrologia màgica i tot un seguit de disbarats que no passen de ser fonts divertides de coneixement humà, mentre no posin en perill la salut de les persones. Quan es promouen idees saludables sense base científica —com el rebuig a les vacunes o a la mateixa fotoprotecció solar— no només es posa en risc la comprensió pública dels mecanismes propis de la ciència, sinó que també comprometem el benestar i la salut de qui adopta aquestes creences i actua en conseqüència. No tot és tan inofensiu com fer ioga còsmic i, per desgràcia, el sector sanitari no es lliura de teories basades en pintoresques pseudociències, amb el perill que això suposa. Medicina alternativa extrema —que rebutja els tractaments convencionals per a malalties greus—, dietes miraculoses promogudes per influencers i gurús del benestar, que el VIH és una invenció farmacèutica, que les vacunes causen autisme, que el clorit de sodi ho soluciona tot… sembla un concurs de disbarats pseudocientífics, però són teories que, malgrat el seu (obvi) nul fonament científic, gaudeixen d’un inquietant seguiment entre col·lectius il·luminats, que canvien els fonaments de la formació acadèmica per les investigacions de Youtube.

La teoria del call solar

No subestimem, però, la capacitat d’aquells que saben treure profit de l’estupidesa aliena i analitzem l’última d’aquestes teories esbojarrades: la del “call solar”. Les persones que segueixen aquesta tendència al·leguen que, un cop et fas el teu call solar, ja estàs protegit contra les cremades solars, sintetitzes millor la vitamina D i millora l’aparença de la pell. Aquesta teoria fa retrocedir dècades d’investigació científica i renega de l’evidència científica que relaciona la radiació ultraviolada amb el càncer, però el més preocupant és que, lluny de ser inofensiva, representa un perill real per a la salut pública.

la teoria del “call solar” és absolutament falsa i mancada de qualsevol base empírica. L’exposició a les radiacions solars està relacionada amb el càncer de pell

Deixem clar que la teoria del “call solar” és absolutament falsa i mancada de qualsevol base empírica. No es pot desenvolupar tolerància a l’exposició solar. La radiació ultraviolada (UV) del sol és un carcinogen humà demostrat, provat pels mecanismes científics, no per gurús il·luminats ni per arguments no demostrables mitjançant l’experimentació. Una cremada solar indica dany en l’ADN de la pell, i no hauria d’utilitzar-se com a prova per evitar la protecció solar.

Comencem pel principi. Analitzem el que sabem sobre l’exposició solar, concretament els efectes del sol sobre la pell, i fem-ho només a través d’arguments que hagin superat rigorosament tots els procediments establerts pel mètode científic: falsabilitat empírica, revisió per parells, replicació de resultats i consistència amb el coneixement acceptat.

Sabem que el sol té una gran importància per a la nostra vida i la nostra salut, i que ens proporciona una sensació de calidesa i lluminositat, potenciant la sensació general de benestar. En allò que podem demostrar empíricament, el sol té una gran importància per al nostre benestar i la nostra salut. El sol, amb moderació, ofereix múltiples beneficis com estimular la síntesi de vitamina D, essencial per als ossos, el sistema immunitari i la salut muscular. Augmenta la producció de serotonina (l’hormona de la felicitat) i redueix l’estrès i la depressió estacional, per la qual cosa pot millorar l’estat d’ànim. La llum solar ajuda a regular la melatonina, millorant el son i el ritme circadiari. També pot ajudar a reduir la pressió arterial, ja que els raigs UV promouen la dilatació dels vasos sanguinis, reduint la tensió arterial (estudis ho vinculen a un menor risc cardiovascular). Finalment, la llum UV pot alleujar símptomes de malalties inflamatòries com la psoriasi o l’èczema (sempre amb moderació i sota supervisió mèdica).

Tot això ho podríem quantificar empíricament, igual que els efectes nocius que l’exposició a les radiacions UV poden tenir en el nostre cos. Segons la informació que ens aporta l’Associació Espanyola Contra el Càncer, sabem que el sol pot tenir efectes no tan beneficiosos sobre el nostre cos. Els més comuns són les alteracions a la pell, essent les més freqüents l’enrogiment i les cremades, sobretot quan ens exposem al sol de forma inadequada. Altres possibles efectes de les radiacions solars sobre la pell són les taques, a més de la pèrdua d’elasticitat i textura, amb la consegüent formació d’arrugues. Finalment, també sabem que l’exposició a les radiacions solars està relacionada amb el càncer de pell.

Radiació i càncer

Dins del Codi Europeu Contra el Càncer, apareix un punt relacionat amb l’exposició solar perquè hi ha evidències científiques suficients que la radiació del sol està relacionada amb el càncer de pell. Això és degut a les Radiacions Ultraviolades (RUV), un tipus d’energia electromagnètica emesa pel sol (i fonts artificials) que es classifiquen segons els seus efectes biològics i capacitat de penetració a la pell. Per no allargar-nos massa, els raigs UVA són capaços de penetrar en profunditat les capes de la pell, provocant l’activació de la melanina que és el pigment responsable del “bronzejat” de la pell. Els raigs UVB tenen menor capacitat de penetració, però igualment estimulen la producció de melanina responsable, en aquest cas, del bronzejat tardà.

L’any 2024 es van diagnosticar a les Illes Balears 142 nous casos de melanoma cutani i 303 nous casos de càncer de pell no melanoma

Igualment, hi ha evidència científica que ambdós tipus de raigs, UVA i UVB, faciliten el desenvolupament de càncer de pell. Però no ens quedem amb aquesta afirmació, passem-la pel filtre de la ciència. Concretament seguim el que ens expliquen les fonts de l’AECC sobre com i per què es produeix el càncer de pell. Els principals mecanismes tenen a veure amb les alteracions de diverses molècules i estructures de les cèl·lules de la pell, i en conseqüència amb l’aparició de danys directes i indirectes a l’ADN, que és el material genètic de la cèl·lula. D’altra banda, poden produir-se canvis cel·lulars que provoquin alteracions en la immunitat cutània, afavorint el desenvolupament de lesions malignes.

En general, podem dir que les cèl·lules tenen una sèrie de mecanismes reparadors capaços de “reparar” aquests danys provocats per les radiacions solars, però aquesta capacitat és limitada. Els danys cel·lulars reiterats provocats per una exposició solar inadequada i a llarg termini escapen a aquesta capacitat de reparació, i no només provoquen envelliment de la pell, sinó que poden desencadenar alteracions carcinogèniques.

Es sap que les persones que pateixen Xeroderma Pigmentós (una malaltia rara de la pigmentació de la pell) tenen deteriorada la seva capacitat per reparar el dany de l’ADN causat per la radiació UV. Aquests pacients presenten taxes molt més altes de càncer de pell, donant suport a la hipòtesi que vincula la RUV amb les alteracions de l’ADN cel·lular i l’aparició del càncer.

Ara, siguem encara més rigorosos. L’exposició intensiva i intermitent a les RUV durant la infància i adolescència, que condueix a cremades solars, és un factor de risc conegut per al carcinoma basocel·lular i el melanoma maligne. De fet, les dades epidemiològiques indiquen que un historial de cinc episodis de cremades solars per dècada augmenta el risc de melanoma aproximadament tres vegades. S’ha comprovat que entre el 50 i el 80 % de l’exposició solar que un individu rep al llarg de tota la seva vida, es produeix durant els primers 18-21 anys. Per tot això, l’educació sanitària en fotoprotecció ha de començar en la infància, involucrant la unitat familiar, ja que els comportaments adquirits a edats primerenques tendeixen a perdurar. En aquest sentit, des del COFIB promovem una acció específica en el marc de la campanya solar anual juntament amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer: el concurs de dibuix infantil, mitjançant el qual es pretén promoure hàbits saludables en fotoprotecció entre els més petits.

En conclusió, està empíricament demostrat que les radiacions UV són causa de càncer de pell. Ara, deixem enrere els estudis científics genèrics i centrem-nos en les dades concretes de la nostra Comunitat. Segons l’Observatori del Càncer de l’AECC, l’any 2024 es van diagnosticar a les Illes Balears 142 nous casos de melanoma cutani i 303 nous casos de càncer de pell no melanoma. A Espanya, en els darrers anys, els casos de càncer de pell han augmentat un 40 %, i només el 2024 es van diagnosticar 20.854 nous càncers de pell. Aquesta incidència del melanoma continua a l’alça i segons dades de la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (REDECAN), es preveu que el 2025 es diagnostiquin 9.408 nous casos a Espanya.

També per a l’OMS, el càncer cutani és el tipus de càncer més freqüent al món, i la incidència del melanoma està augmentant més ràpidament que qualsevol altra neoplàsia maligna. De fet, el melanoma causa 1.000 morts a l’any a Espanya.

La pell té memòria: això no és un argument propi dels gurús de la pseudociència, està demostrat a través d’estudis científics.

Però per què es produeixen aquests casos de melanoma? D’una sola cremada solar es pot desenvolupar un càncer de pell? Evidentment no és així. La resposta comença per l’acumulació d’agressions a l’òrgan més gran del nostre cos: la pell, ja que aquesta té memòria. Com? La pell té memòria? Pot semblar un argument propi dels gurús de la pseudociència, però no, també s’ha demostrat a través d’estudis científics. Amb el terme “memòria” els dermatòlegs i experts en la pell expressen la capacitat de les cèl·lules d’acumular danys en la seva seqüència d’ADN fins que, arribat un moment, el dany és massa gran i pot donar lloc a malalties de la pell. Per entendre-ho millor, els més petits (i els no tan petits) poden fer tallers en línia sobre evidència científica que trobareu a la web de l’AECC (contraelcancer.es). Per exemple, el que parla del melanoma, el càncer de pell més agressiu, proposa construir una maqueta amb les capes de la pell. Durant el taller van descobrint els “records” que pot guardar la nostra pell per explicar-los als joves investigadors.

En resum, s’ha demostrat que les radiacions UV per exposició solar (o d’origen artificial) són causants del càncer de pell, el més freqüent a nivell mundial. També hem demostrat la capacitat limitada del nostre cos per reparar el dany en l’ADN causat per la radiació UV, especialment a llarg termini, i que no només provoquen envelliment de la pell sinó que poden desencadenar alteracions carcinogèniques. I tot això ho hem fet amb ciència, no amb comentaris d’Instagram ni vídeos graciosos de moixets.

Però passem a les bones notícies. Així com la ciència ens mostra els efectes perjudicials que tenen les radiacions solars sobre la nostra pell, també ens dona solucions (científiques) sobre com evitar el risc d’aquesta exposició i quines mesures de prevenció són les més adequades:

• Conèixer el tipus de pell o fototip, ja que condiciona la sensibilitat o vulnerabilitat de la pell davant els danys de les radiacions. S’han de tenir en compte els grups de població especial: nins, persones majors, embarassades, pacients amb tractaments fotosensibilitzants o que han estat sotmesos a procediments quirúrgics o estètics.

• Protegir-se dels danys de les RUV. Això podem fer-ho de diverses maneres:

Coneixent l’UVI (índex ultraviolat) per poder adoptar pautes i conductes que minimitzin els riscos quan estem exposats.
Utilitzant barreres: físiques (ombres, roba, gorres, ulleres de sol) i fotoprotectors (crema amb protecció solar davant de les RUV A i B).
Tenint cura de la pell, hidratant-la.

• Vigilar possibles alteracions que puguin aparèixer, i amb l’autoexploració cutània.

• Consultar el metge davant qualsevol dany o sospita de lesió maligna.

Disruptors endocrins i la conspiració de les farmacèutiques

Per si no és suficient saber que prendre el sol sense protecció provoca càncer, quines altres “raons” poden portar els negacionistes de la fotoprotecció a no voler protegir-se dels raigs solars? Després d’una investigació exhaustiva, han passat el filtre de la nostra vergonya aliena dues teories i mitja. La mitja és la de sempre dels conspiranoics contra la indústria farmacèutica i els laboratoris, que ens fan creure que els raigs solars són dolents per vendre’ns cremes. No mencionen que les farmacèutiques han estat (i continuen essent) un pilar fonamental del progrés sanitari global. Gràcies a les seves investigacions, avui comptam amb vacunes que han erradicat malalties com la verola, reduït la poliomielitis en un 99% i salvat milions de vides davant del xarampió o la diftèria. Caldria dedicar un capítol a part a explicar per què tornen a sorgir malalties ja erradicades i la seva relació amb el moviment antivacunes. Això serà en una altra ocasió.

La indústria farmacèutica ha estat (i continua essent) un pilar fonamental del progrés sanitari

Tornant al nostre tema, la indústria farmacèutica ha desenvolupat antibiòtics com la penicil·lina (que va reduir la mortalitat per infeccions en un 90%), antiretrovirals que van convertir el VIH de sentència de mort en una malaltia crònica, i tractaments contra el càncer que han duplicat la supervivència en dècades. Encara patiríem pandèmies com la que va deixar 50 milions de morts el 1918 pel virus de la grip, o no hauríem doblat l’esperança de vida sense els medicaments. Negar aquests fets és ignorar segles de progrés que, gràcies a la ciència, ens permeten viure més i millor. Per si tot això no és suficient, només mencionarem que fins ara no hem utilitzat ni una sola dada aportada per cap farmacèutica. Només s’han utilitzat arguments científics aportats per organismes com l’Observatori del Càncer, l’AECC, l’OMS o la Fundació AEDV, entre d’altres organismes independents i sense ànim de lucre.

Anem ara als dos factors més “seriosos” que defensen els negacionistes de la fotoprotecció, i que fan referència a la vitamina D i als disruptors endocrins. Sobre la vitamina D, les persones que segueixen aquesta tendència al·leguen que un cop et fas el teu “call” solar, ja estàs protegit contra les cremades solars, sintetitzes millor la vitamina D i millora l’aspecte de la pell. Aquesta teoria és totalment falsa: la pell desenvoluparà els efectes nocius de la radiació UV per molta vitamina D que sintetitzi si no utilitzem fotoprotector. Avui en dia, se sap que l’ús diari de fotoprotector no influeix sobre les concentracions sèriques de vitamina D i, per tant, no incrementa el risc d’osteoporosi. S’estima que entre 15 i 30 minuts diaris d’exposició solar (concretament radiació UVB) a cames i braços descoberts és suficient per mantenir uns nivells òptims de vitamina D.

Per tant, la solució no és prescindir del protector solar, sinó fer-ne un ús adequat, així com complementar l’exposició al sol amb una alimentació rica en vitamina D, com peixos grassos i ous, i sota criteri mèdic considerar l’ús de suplements en casos concrets quan sigui necessari.

Passem a la segona línia de defensa dels “callistes” solars. Fa referència a la seguretat dels filtres solars i al·leguen que els filtres químics utilitzats en els protectors solars són disruptors endocrins, és a dir, que interfereixen amb el sistema hormonal, imitant, bloquejant o alterant l’acció de les nostres pròpies hormones.

Pel que fa a la consideració com a disruptors endocrins, les Societats Científiques consideren els fotoprotectors segurs en qualsevol rang D’EDAT

Què són aquests filtres que utilitzen els protectors solars? Els fotoprotectors utilitzen en la seva composició determinades substàncies o molècules (que poden actuar com a barreres físiques, químiques o mixtes), que actuen com a filtres de les radiacions solars o bé com a barreres que les repel·leixen. Els components químics solen absorbir i transformar l’energia de les radiacions evitant el dany a la pell, mentre que els compostos que actuen com a barreres físiques dispersen les radiacions i les reflecteixen.

Els seguidors del moviment “anti-protecció” solar fan referència a filtres químics com l’octocrilè, oxibenzona (benzofenona-3) o l’octinoxat. Aquests filtres han estat avaluats pel Scientific Committee on Consumer Safety (SCCS) de la Comissió Europea. En concret, per a l’octinoxat, en l’opinió publicada el 30/06/2025 s’indica que és una substància endocrinoactiva a causa de la seva activitat estrogènica i la seva dèbil activitat antiandrogènica, tant in vitro com in vivo, però després de considerar les dades proporcionades i les preocupacions relacionades amb les possibles propietats de disrupció endocrina de l’octinoxat, el SCCS considera que és segur quan s’utilitza com a filtre UV fins a una concentració màxima del 10% en locions solars, cremes facials i de mans, bàlsams labials, esprais solars i aerosols dosificadors, ja sigui per separat o en combinació. El SCCS considera que aquests productes també són segurs per a infants a causa del seu alt marge de seguretat, cosa que descarta qualsevol diferència entre l’exposició interna en nens, que podria ser més alta per una relació superfície/pes corporal diferent de la dels adults. En definitiva, els fotoprotectors utilitzen aquestes substàncies controvertides en concentracions molt més baixes de les que, en experiments, poden haver mostrat activitat endocrina/antiandrogènica, tot i que aquesta ja fos dèbil en les experimentacions. Per contra, augmenten exponencialment la protecció davant el risc de patir un melanoma.

Filtres físics

Ja tenim proves de la seguretat dels filtres químics que utilitzen els fotoprotectors per cuidar la nostra pell, però sabem que les dades científiques mai són suficients per als negacionistes, així que intentarem recórrer ara als fotoprotectors amb filtres físics. Aquests filtres físics (també anomenats inorgànics o minerals) funcionen com una pantalla que reflecteix i dispersa la radiació solar i no s’absorbeixen, raó per la qual no penetren en la pell i no poden fer mal a les cèl·lules, com sí que ho fan els raigs solars. Aquests filtres estan fets a base de minerals i els més habituals són l’òxid de zinc i el diòxid de titani, que per la seva composició són ideals per a pells sensibles, al·lèrgiques o amb dermatitis, per a nadons i infants o simplement per a persones preocupades per l’exposició a filtres químics, malgrat la seva classificació com a segurs. Hi ha qui, per raons exclusivament estètiques, no utilitza aquest tipus de fotoprotectors, ja que en actuar fora de la pell i no absorbir-se poden deixar residu blanc. Per solucionar-ho, avui dia els laboratoris estan avançant tant en les seves investigacions que han creat formulacions amb nanopartícules que, a més de mantenir les qualitats protectores dels filtres físics, milloren la cosmeticitat i són més còmodes d’aplicar, deixant un acabat invisible fins i tot en pells fosques.

Les agències reguladores

Finalment, cal recordar que l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) realitza diferents activitats de control de mercat i de cosmetovigilància per garantir que els protectors solars compleixin els requisits de qualitat, seguretat i eficàcia. I per als que no es refien d’aquesta agència, cal recordar també que la cosmètica és un sector altament regulat i els productes que es comercialitzen a la UE compleixen amb els estàndards regulatoris més estrictes del món, començant pel Reglament Europeu de Productes Cosmètics (Reglament (CE) 1223/2009 del Parlament Europeu i del Consell), que garanteix que tots els productes cosmètics i els seus ingredients siguin segurs per al seu ús pels consumidors. A més, els fabricants tenen l’obligació legal de dur a terme una avaluació rigorosa de seguretat feta per científics experts i qualificats abans de posar un producte cosmètic al mercat.

Addicionalment, abans d’introduir-se al mercat s’ha de fer una notificació del protector solar en què s’han d’acompanyar informacions rellevants del producte. Com que aquesta notificació es fa a través del Portal Europeu de Notificació de Cosmètics, permet que en cas que un producte cosmètic, en aquest cas protector solar, pugui provocar alguna reacció adversa, les autoritats actuïn de manera més ràpida, coordinada i eficaç.

Consells sobre prevenció solar (científics):

Fins aquí hem rebatut amb arguments científics la pintoresca teoria del suposat “call solar”, a més d’aprendre que els miracles només funcionen si NO els examines a través de l’experimentació (per això es diu ciència alternativa). En resum: no et deixis guiar per arguments infundats per cuidar la teva pell, ni consultis la ouija per saber com evitar les cremades solars. El principal factor de risc d’aquests càncers és evitable i es podria prevenir en la majoria de casos seguint unes pautes molt senzilles, especialment des de la infància.

Per això, acabam deixant-vos els consells que el COFIB i l’AECC compartim cada any durant la nostra jornada de prevenció solar, i que sí compten amb el suport de la ciència. Si els segueixes possiblement no aconsegueixis un broncejat tan fashion com practicant el callisme solar però, en canvi, tens moltíssimes més opcions de no morir de càncer.

Evita exposar-te al sol durant les hores centrals del dia, entre les 12 i les 16 hores, que és quan la radiació és més intensa. Sempre que facis activitats a l’aire lliure, protegeix-te amb roba adequada i utilitza fotoprotecció, fins i tot si el dia està ennuvolat. Acosta’t a la teva farmàcia: el teu farmacèutic pot ajudar-te a triar el fotoprotector més adequat per al teu tipus de pell. Recorda aplicar-te’l almenys mitja hora abans de sortir de casa i renovar-lo cada dues hores per mantenir-ne l’eficàcia. En situacions especials —com ara en infants, dones embarassades o persones grans— cal extremar encara més les precaucions. També has de tenir en compte que alguns medicaments poden augmentar la sensibilitat al sol, així que consulta-ho a la farmàcia si tens dubtes. No oblidis protegir-te amb ulleres de sol homologades, una gorra o un capell, i no te’n descuidis del fotoprotector labial. Evita reutilitzar el protector solar d’un any per l’altre, ja que, un cop obert, pot perdre la seva eficàcia. Després de l’exposició al sol, hidrata bé la pell i beu molta aigua per compensar la deshidratació. I per acabar, no descuidis zones especialment sensibles com les orelles, el nas o els peus, i recorda que les cremes bronzejadores no substitueixen en cap cas la protecció solar.