Estimulants i atomoxetina redueixen els símptomes del TDAH

En una metaanàlisi, els estimulants i l’atomoxetina demostren una eficàcia superior per reduir els símptomes bàsics en pacients amb TDAH (trastorn del dèficit d’atenció amb hiperactivitat)

Els investigadors van realitzar una revisió sistemàtica i una metaanàlisi en xarxa de components de 113 assaigs controlats aleatoris, amb 14.887 participants amb TDAH (edat mitjana, 35,6 anys; 45,6% dones); els participants van rebre teràpies farmacològiques (63 assaigs; 6875 participants), teràpies psicològiques (28 assaigs; 1116 participants) o teràpia neuroestimuladora (10 assaigs; 194 participants).

Els resultats primaris es van centrar en l’eficàcia (canvi en la gravetat dels símptomes bàsics del TDAH en escales d’autovaloració i valoració del metge en els moments més propers a les 12 setmanes) i l’acceptabilitat (interrupció per totes les causes).

Els investigadors van incloure assaigs controlats aleatoris amb una durada mínima d’1 setmana per a medicaments, almenys 4 sessions per a teràpies psicològiques i qualsevol període adequat per a la neuroestimulació, amb un requisit doble cec per a assaigs de medicació, entrenament cognitiu o neuroestimulació.

L’atomoxetina va demostrar una major eficàcia que el placebo per reduir els símptomes bàsics del TDAH a les 12 setmanes, tal com ho demostren les escales d’autovaloració (diferència mitjana estandarditzada [SMD], -0,38; IC del 95%, -0,56 a -0,21) i les informades pel metge (SMD, -0,51; IC del 95%, -0,64 a -0,37). Tanmateix, va tenir una acceptabilitat menor que el placebo (odds ratio, 1,43; IC del 95%, 1,14-1,80).

A les 12 setmanes, els estimulants van demostrar una major eficàcia que el placebo, com ho demostren tant les escales d’autovaloració (SMD, -0,39; IC del 95%, -0,52 a -0,26) com les informades pel metge (SMD, -0,61; 95% CI, -0,71). a -0,51), amb una acceptabilitat similar a la del placebo.

La teràpia cognitivo-conductual, la remediació cognitiva, mindfulness, la psicoeducació i l’estimulació transcranial per corrent directe van mostrar millors resultats que el placebo en mesures informades pel metge, encara que no a escales autoinformades.

Com a conclusión: Els estimulants i l’atomoxetina van ser les úniques intervencions amb evidència de reduir eficaçment els símptomes bàsics del TDAH a curt termini, basant-se en les valoracions autoinformades i informades pel metge, tot i que l’atomoxetina va ser menys tolerada que el placebo.