Fibril·lació auricular

La fibril·lació auricular (FA) és l’arrítmia (alteració del ritme cardíac) més freqüent, en què el ritme del cor és irregular.

En condicions normals (ritme sinusal), les aurícules s’activen i es contrauen de forma rítmica i homogènia en coordinació amb les dues cavitats inferiors, els ventricles. En la fibril·lació auricular, les aurícules s’activen i es contrauen de forma desorganitzada, irregular i poc eficaç, cosa que provoca que els batecs del ventricle, i per tant la palpació del pols, siguin irregulars.

Classificació de la fibril·lació auricular:

A la majoria de pacients, la fibril·lació auricular sol tenir una evolució recurrent, és a dir, s’alternen el ritme normal (sinusal) i la fibril·lació auricular. Basant-se en això, la fibril·lació auricular es classifica en:

• Fibril·lació auricular de nou diagnòstic: no ha estat diagnosticada prèviament, independentment de l’estat dels símptomes, el patró temporal o la durada.

• Paroxística: episodis curts, de menys d’una setmana de durada i, generalment, apareix i desapareix per si mateixa.

• Persistent: els episodis són més llargs, tenen una durada superior als 7 dies i no es resolen per si mateixos. Cal algun tipus de procediment per aturar la fibril·lació auricular i tornar al ritme sinusal.

• Permanent: en aquest cas, no es planegen més intents de restauració del ritme sinusal, per la qual cosa s’accepta que el pacient estigui constantment en fibril·lació auricular. És una decisió compartida entre el pacient i el metge.

Aquesta classificació és útil per conèixer, de manera aproximada, si s’està en una fase inicial o evolucionada de la malaltia. En qualsevol cas, no té relació directa amb més gravetat o amb el risc de complicacions.

A qui afecta la FA?

S’estima que afecta un 1-2 % de la població general i més del 4 % de les persones més grans de 40 anys a Espanya, i és similar en homes i dones. Es preveu que en els propers 50 anys es dupliqui, almenys, la prevalença de FA com a conseqüència de l’envelliment de la població.

Les guies europees de FA recomanen el cribratge oportunista de FA mitjançant la presa del pols o el registre d’un electrocardiograma (ECG) en pacients més grans de 65 anys i el cribratge sistemàtic en pacients més grans de 75 anys i aquells pacients amb més risc d’esdeveniments isquèmics.

Quina és la simptomatologia?

Els símptomes que poden aparèixer són: palpitacions, dificultat per respirar, fatiga, dolor toràcic, mareig, estat d’ànim deprimit, trastorns del son, ansietat… 

Els símptomes de FA específics del cor són menys comuns que els símptomes no específics (com la fatiga), però perjudiquen significativament la qualitat de vida. 

La bibliografia disponible indica que les dones amb FA són més simptomàtiques i tenen una pitjor qualitat de vida.

Els símptomes es classifiquen en:

• Lleus: l’activitat diària normal no es veu afectada per símptomes relacionats amb la FA.
• Moderats: l’activitat diària normal no es veu afectada pels símptomes relacionats amb la FA, però el pacient està afectat pels símptomes.
• Greus: l’activitat diària normal està afectada pels símptomes relacionats amb la FA.
• Discapacitants: activitat diària normal interrompuda.

«Els símptomes de FA específics del cor són menys comuns que els símptomes no específics (com la fatiga), però perjudiquen significativament la qualitat de vida.»

Quines són els factors de risc de la fibril·lació auricular?

L’envelliment és un risc substancial de FA, però també és important l’augment de la càrrega d’altres comorbiditats, com ara la hipertensió, la diabetis mellitus, la insuficiència cardíaca, la malaltia coronària , la malaltia renal crònica , l’obesitat i l’apnea obstructiva del son entre d’altres. Els factors de risc modificables contribueixen significativament a l’aparició i la progressió de la FA.

Tractament farmacològic:

El tractament sempre ha de tenir en compte tres vessants: el control de la freqüència cardíaca, el tractament del ritme i la prevenció dels tromboembolismes. Així mateix,  s’ha de considerar si el tractament està dirigit a una situació aguda o es tracta d’un tractament crònic.

1. Control del risc tromboembòlic: anticoagulació.

L’anticoagulació és una part essencial del tractament de la FA, ja que ha demostrat disminuir de manera significativa el risc de tromboembòlia. El benefici clínic és pràcticament universal, amb l’excepció dels pacients amb un risc molt baix d’accident cerebral vascular (ACV), per la qual cosa cal emprar l’anticoagulació a la majoria dels pacients amb FA.

L’elecció de l’anticoagulant ha d’estar basada en el risc de tromboembòlia, sense tenir en compte si la FA és paroxística, permanent o persistent.

Les opcions d’anticoagulació disponibles són:

• Antagonistes de la vitamina K (AVK): acenocumarol, warfarina.
• Anticoagulants orals d’acció directa (ACOD): s’inclouen en aquest grup l’inhibidor directe de la trombina (dabigatran) i els inhibidors del factor Xa (apixaban, edoxaban i rivaroxaban). 

2. Control de la freqüència cardíaca: fàrmacs per al control de la freqüència cardíaca.

El control de la freqüència cardíaca (FC) és una part integral del tractament dels pacients amb FA i normalment és suficient per millorar els símptomes relacionats amb ella, encara que hi ha poca evidència per establir el tipus i la intensitat de control de freqüència més adequats. 

El tractament farmacològic disponible inclou bloquejadors dels canals del calci (diltiazem i verapamil), betabloquejants (atenolol, bisoprolol, carvedilol, metoprolol, nebivolol) , digoxina, o tractament combinat. Alguns fàrmacs antiarrítmics també tenen un efecte limitador de la freqüència (amiodarona, dronedarona, sotalol i, en certa mesura, propafenona), però només s’han de fer servir en pacients que necessiten tractament per al control del ritme cardíac.

3. Control del ritme cardíac: fàrmacs antiarítmics.

Restaurar i mantenir el ritme sinusal és una part integral del tractament de la FA. Els fàrmacs antiarítmics aproximadament dupliquen la taxa de pacients en ritme sinusal comparat amb placebo.

El tractament per al control del ritme està recomanat principalment per als pacients amb FA que segueixen simptomàtics malgrat presentar un control de freqüència adequat, aquells que presenten disfunció de ventricle esquerre o FA paroxística o persistent de curta evolució (<1 any).

Pel que fa a les opcions disponibles per aconseguir una reversió al ritme sinusal es disposa d’una opció farmacològica (flecainida, propafenona, amiodarona, sotatol)  i de la cardioversió elèctrica.

Recomanacions per als pacients amb fibril·lació auricular

• Controli la pressió arterial: és el principal factor de risc per a la fibril·lació auricular.
• Mantingui una alimentació equilibrada, evitant el sobrepès. 
• Moderi el consum d’alcohol: l’alcohol pot desencadenar episodis de fibril·lació auricular. Tot i que sempre és recomanable reduir-ne el consum, si es pateix una altra malaltia cardíaca, cal consultar el metge.
• Redueixi els estimulants (cafè,  te).
• Deixi de fumar: en les persones amb FA, la nicotina pot provocar crisis. Deixar de fumar redueix els episodis de FA i disminueix el risc de malalties cardiovasculars (infart de miocardi, ictus…) i altres afeccions.
• Redueixi l’estrès, ja que pot provocar problemes en el ritme cardíac. 
• Faci activitat física: l’exercici moderat ajuda a evitar recaigudes de FA i millora el control dels factors de risc (ajuda a reduir pes i a baixar la pressió arterial). No obstant això, l’exercici físic intens i prolongat pot reduir l’eficàcia del tractament i augmentar el risc de recurrència. Cal evitar les carreres de fons, grans recorreguts amb bicicleta i esports d’alt impacte cardiovascular.
• Cuideu el son: l’apnea del son (roncs) és un factor de risc per a la FA. Si es pateix somnolència diürna excessiva, son no reparador o roncs habituals, cal consultar l’equip de salut, especialment si hi ha obesitat o hipertensió arterial.
• Sexualitat: el diagnòstic de FA no suposa una contraindicació per a les relacions sexuals.
• Viatjar: la FA no és un impediment per viatjar. Si es rep tractament anticoagulant, cal preveure si es necessitaran controls durant el viatge. Com que les formulacions dels fàrmacs anticoagulants i antiarítmics poden variar segons el país, és recomanable portar totes les dosis necessàries i un informe mèdic actualitzat.
• Si teniu símptomes lleus, consulteu el vostre metge i/o infermera com més aviat millor.
• Si teniu símptomes importants (palpitacions, desmai, dificultat per respirar i/o mal de pit), acudiu al servei d’urgències més proper o truqueu al 112.