Autora: Gema Molinero. Serveis Farmacèutics Assistencials.
La glossodínia (també anomenada estomatopirosi, estomatodínia, disestèsia oral, glossopirosi o síndrome de boca ardent) és una entitat consistent en la presència de sensacions doloroses urents i persistents en la cavitat i la mucosa orals, que experimenten persones amb mucosa oral clínicament normal. El terme de “síndrome de boca ardent” és el més estès, atès que fa referència al símptoma principal referit pels pacients que el pateixen.
Els mecanismes fisiopatològics pels quals apareix són complexos, i avui dia no del tot coneguts, per la qual cosa el seu abordatge i tractament encara és controvertit.
Epidemologia i forma de presentació
La síndrome de boca ardent pot afectar qualsevol persona, en qualsevol rang d’edat, amb una prevalença de 2-5% de la població general. És molt infreqüent en persones menors de 30 anys i hi ha un clar predomini pel sexe femení, amb una proporció de 7-33 dones davant d’1 home.
Apareix de manera característica en dones adultes d’edat mitjana (50-70 anys) i més típicament en dones peri i postmenopàusiques, amb una freqüència variable (10-40%). Tot i aquesta prevalença més gran en dones, no és excepcional la seva presència en homes d’edat avançada.
Característicament, la síndrome de boca ardent es manifesta com la presència de cremor, dolor o molèsties de tipus cremor a la boca, les genives, els llavis, la mucosa lingual, el paladar, la llengua (sobretot al dors, la punta i les regions laterals dels dos terços anteriors d’aquesta), úlceres o atròfia a l’exploració visual. Pot associar-se a més xerostomia o sensació de sequedat bucal, llavis esquerdats, hipersensibilitat de les genives, pruïja o picor de la cavitat bucal, formigueig o pastositat, adhesivitat o entumiment de la llengua i/o paladar aspre o de paper de vidre.
Poden associar-se alteracions gustatives, com ara la disminució del sentit del gust o hipogèusia, o alteracions en la percepció del gust o disgèusia (presència d’un gust desagradable), mal alè o una sensació agradable atípica a òxid o metall. En alguns casos, sobretot els que compten amb un alt component ansiós, la simptomatologia bucal (disestèsies) s’associa a símptomes com cefalea, astènia i insomni.
Una de les classificacions més acceptades actualment és la que estableix 3 tipus de SBA en funció de l’evolució de la simptomatologia durant 24 hores:
• Tipus I (35%): els símptomes es van manifestant de forma progressiva al llarg del dia, fins a arribar al pic màxim al final de la tarda.
• Tipus II (55%): els símptomes són continus i persistents per igual durant tota la jornada.
• Tipus III (10%): els símptomes apareixen de manera intermitent, existint períodes en què no es manifesten.
Etilogia i diagnòstic
Hi ha la síndrome de boca ardent o ardor bucal primari o idiopàtic, la causa del qual es desconeix; en segon terme, hi ha la síndrome de boca ardent secundari, relacionada amb totes les afeccions sistèmiques o perifèriques que poden predisposar o provocar aquesta simptomatologia.
El seu diagnòstic és complex, atesa la simptomatologia tan variable i inespecífica que presenta; és considerat en definitiva un diagnòstic d’exclusió, un cop descartats els trastorns sistèmics amb què guarda una forma de presentació comuna.
Cal descartar la presència de processos tumorals, malalties sistèmiques (com ara la diabetis mellitus), la insuficiència renal, alteracions gastrointestinals (reflux gàstric, còlon espàstic, úlcera pèptica o colitis ulcerosa), trastorns hematològics, estats d’immunodepressió Sjögren), connectivopaties, avitaminosi o dèficits de ferro, de vitamina B12, de zinc, d’àcid fòlic o hormonals (període menopàusic), hipotiroïdisme, processos infecciosos o colonització fúngica (candidiasi oral, fusoespiroquetes), liquen pla.
És important realitzar una analítica completa que descarti síndromes anèmiques (anèmia ferropènica) o processos hematològics tumorals amb manifestació a la mucosa bucal (processos limfoproliferatius). La determinació d’hormones i vitamines a la sang pot orientar cap a una disfunció endocrina o síndrome carencial.
També hi ha agents causals externs que poden desencadenar l’aparició de la simptomatologia, com la quimioteràpia o la radioteràpia, que produeixen mucositis, el consum d’antidepressius i la presa d’inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina.
Han estat factors desencadenants de glossodínia descrits amb anterioritat l’abús de tabac, alcohol, àcids o àlcalis, el consum excessiu d’aliments picants, alguns additius alimentaris (canyella, àcids sòrbic o benzoic) o el consum de menjars excessivament calents, l’ús de col·lutoris dentals que continguin lauril-sulfat de sodi, o la intolerància a
implants o pròtesis dentals, ortodòncies o al polimetacrilat del qual es componen, així com l’estrany, però possible galvanisme recurrent que es produeix en realitzar restauracions dentals amb diferents metalls.
Diversos estudis ho han classificat també com un trastorn relacionat amb neuropaties centrals i perifèriques, que desencadenen com a mecanisme final una síndrome de dolor neuropàtic a la cavitat bucal, com la neuropatia glossofaríngia, la lingual o el neurinoma del nervi acústic. Altres investigacions ho han identificat com una manifestació de la disfunció de l’articulació temporomandibular.
Finalment, l’origen psicogen és present fins a un 45% dels casos; no és infreqüent que en un alt percentatge de casos l’inici dels símptomes hagi coincidit en el temps amb algun esdeveniment advers o estressant a la vida del pacient, com ara la mort d’un familiar, problemes de parella, problemes filials o d’índole laboral o social. La presència de trastorns psicològics o psiquiàtrics, fonamentalment els afectius (ansietat o depressió) poden abocar la seva aparició.
Abordatge i tractament
Atès que avui dia les seves causes no s’han determinat amb exactitud, el tractament continua sent complex, amb resultats incerts i, sovint, insatisfactoris. S’han proposat molt diverses opcions i tractaments, que en uns casos poden alleujar els símptomes, però que, paradoxalment, en d’altres els poden agreujar.
El tractament ha de ser individualitzat:
• Descartar patologies greus o tumoracions i reduir el grau d’incertesa i ansietat associat a aquest seran, per tant, de gran ajuda.
• Una correcta exploració mèdica i dental ha de descartar disfuncions de pròtesis dentals, infeccions, etc.
• A més, cal evitar el tabac i l’alcohol, reduir el consum de sucres o aliments àcids o picants.
• La ingestió abundant d’aigua i mastegar xiclet poden ser útils per a la millora de la disgèusia, pastositat i/o adhesivitat bucal.
• En pacients amb hiposalivació es poden utilitzar substitutius salivals, que aconsegueixin alleujar els símptomes.
Tractament farmacològic
TRACTAMENTS TÒPICS:
– Clonazepam. El mecanisme d’acció del clonazepam tòpic no és clar, encara que una de les teories és que actua estabilitzant la membrana en fibres nervioses i cèl·lules de la mucosa oral, produint analgèsia. Aquesta benzodiazepina posseeix dues maneres d’aplicació: dissolent un comprimit de 0,5 o 1 mg durant tres minuts a la boca sense empassar, o mitjançant esbandides bucals amb 5 ml de solució 0,1 mg/ml, 3 o 4 vegades al dia.
Assajos controlats aleatoritzats on es compara l’ús del clonazepam tòpic i placebo mostren que amb el fàrmac apareix una millora significativa dels símptomes després d’un mes. A més, no es presenten efectes adversos, preferint-se per això abans que el d’administració sistèmica.
– Capsaïcina. La capsaïcina, substància activa present en els pebrots picants del gènere Capsicum, dessensibilitza selectivament i reversible les terminacions nervioses tipus C en bloquejar la biosíntesi de la substància P, que actua com a mediador nociceptiu. Normalment, s’utilitza capsaïcina al 0,02%, realitzant una esbandida bucal 3 vegades al dia, encara que també existeix formulada com a gel oral.
Tot i que els assaigs realitzats indiquen que amb ella es redueixen considerablement els símptomes, el seu gran inconvenient són els efectes adversos, destacant l’increment de l’ardor bucal a l’inici del tractament, que posteriorment cessa.
Així mateix, molts pacients han descrit que el seu sabor no és tolerable i que l’alleujament simptomatològic només és temporal.
– Bupivacaïna i lidocaïna. Es recomana xuclar o dissoldre 5 mg d’un comprimit d’un d’aquests anestèsics locals 3 cops al dia, després dels àpats. Tot i que l’ardor bucal disminueix respecte al placebo i els dos fàrmacs són ben tolerats, es va observar que donaven lloc a trastorns del gust i que a més no milloraven la xerostomia.
Hi ha altres opcions terapèutiques que es fan servir per tractar aquesta malaltia, que, no obstant això, no presenten una millora considerable quan es comparen amb un placebo. Entre elles hi ha: lactoperoxidasa, oli d’oliva verge extra enriquit amb licopè, camamil·la, urea al 10%, benzidamina, àloe vera i melatonina.
TRACTAMENTS SISTÈMICS:
– Àcid alfa lipoic. Compost neuroprotector que posseeix funció antioxidant, impedeix l’acció dels radicals lliures a les cèl·lules nervioses i produeix vitamines C i E. Per això, s’utilitza en diverses patologies com ara neuropatia diabètica, obesitat, esquizofrènia o esclerosi múltiple.
S’usa com a suplement dietètic, sent la dosi habitual de 600 mg al dia durant 2 mesos, encara que es pot administrar en un rang d’entre 200 i 800 mg diaris.
És una de les teràpies que inclou més assaigs clínics i els seus resultats són favorables, amb un alleugeriment dels símptomes i sense aparició d’efectes secundaris importants, a excepció dels que es presenten a altes dosis.
– Capsaïcina. La capsaïcina s’administra en forma de càpsules al 0,25% 3 cops al dia. Igual que a la seva administració tòpica, s’observa una millora dels símptomes, però té com a limitació de seguretat el dolor gàstric que manifesten el 32% dels pacients com a efecte advers.
– Clonazepam. Quan es fa servir clonazepam de forma sistèmica, amb una dosi habitual entre 0,5 i 2 mg diaris, s’observa un alleugeriment de la simptomatologia, però els pacients experimenten més reaccions adverses que en el seu ús per via tòpica, com marejos o somnolència.
– Antidepressius. No hi ha consens sobre l’elecció d’un únic antidepressiu adequat per al tractament de la glossodínia. En general, tots ells són capaços de reduir la depressió, l’ansietat i el dolor que pot acompanyar aquesta síndrome, fent que la qualitat de vida dels pacients augmenti. Això no obstant, la majoria dels estudis realitzats són de cas i, per tant, no hi ha evidència suficient que permeti confirmar que l’ús d’aquests sigui satisfactori.
– Anticonvulsivants. La pregabalina i la gabapentina s’utilitzen per tractar el dolor neuropàtic i també s’han fet servir en el tractament de l’SBA. La pregabalina s’administra diàriament en dosis entre 50 i 150 mg, mentre que en el cas de la gabapentina es recomanen 300 mg diaris, sola o en combinació amb 600 mg d’àcid alfa lipoic.
Només la gabapentina ha demostrat en estudis clínics un alleugeriment dels símptomes, i no hi ha dades suficients respecte a la pregabalina que puguin provar la seva eficàcia. A més, tots dos fàrmacs s’associen amb efectes secundaris, sobretot pregabalina.
– Antipsicòtics. L’olanzapina, l’aripiprazole, la levosulpirida, i sobretot l’amisulprida, han estat opcions de tractament per a la glossodínia. Es recomana administrar 50 mg d’amisulprida al dia, observant-se una millora dels símptomes orals, igual que amb la levosulpirida. En canvi, hem vist que l’aripiprazol disminueix el dolor crònic. L’escassetat d‟estudis suposa una manca de dades consistents sobre la seva efectivitat. A aquest inconvenient s’hi afegeix la gran quantitat de reaccions adverses que provoquen i el desconegut perfil de seguretat d’aquests fàrmacs en gent gran, principal grup etari que pateix aquesta síndrome.
Tractaments no farmacològics
– TERÀPIA COGNITIVA CONDUCTUAL (TCC). La psicoteràpia, acompanyada de tècniques de relaxació muscular i respiració, disminueix l’ansietat associada a l’SBA i, amb aquesta, les molèsties característiques de la malaltia. També s’ha vist que sessions en grup ajuden els pacients a sentir-se compresos i recolzats entre ells.
– TERÀPIA LÀSER DE BAIXA POTÈNCIA (LLLT). També coneguda com a fotobiomodulació, aconsegueix una acció analgèsica, antiinflamatòria i bactericida en aplicar-se làsers de baixa potència en els teixits. Ha demostrat capacitat per alleujar els símptomes sense registrar efectes adversos, encara que calen més estudis que permetin conèixer en profunditat els seus beneficis.
– ESTIMULACIÓ MAGNÈTICA TRANSCRANIAL REPETITIVA (EMT). Aquest procediment no invasiu estimula l’escorça cerebral mitjançant camps magnètics, despolaritzant cèl·lules nervioses superficials. Tot i que se n’ha provat la utilitat en la reducció del dolor provocat per l’SBA després de 2 setmanes de tractament, són pocs els estudis duts a terme. A més, té com un dels efectes secundaris el mal de cap.
– PROTECTOR LINGUAL. Es tracta d’una coberta de polietilè transparent i d’un únic ús que es fa servir 3 cops al dia al llarg de 15 minuts i durant 2 mesos. S’ha demostrat la seva eficàcia a la cremor i dolor localitzat a la llengua.
– XICLETS. S’aconsella mastegar xiclets amb xilitol sense sabor durant 20 minuts. Certes investigacions apunten que aquesta acció redueix el dolor en diverses malalties orals, així com l’estrès i l’ansietat, tots dos comuns a l’SBA.
En conclusió, la síndrome de boca ardent té un important impacte en la qualitat de vida de les persones que el pateixen, i el seu coneixement i estudi futur comportaran un millor abordatge i tractament.
Bibliografia
· Sociedad Española de Médicos Generales y de Familia (SEMG). Glosodinia o síndrome de boca ardiente [Internet]. MGyf; 2017 [citado 23 ene 2026]. Disponible en: https://mgyf.org/glosodinia-sindrome-boca-ardiente/
· Campos Domínguez M, Monzón Rodríguez CN, Santoveña Estévez AM. Abordaje terapéutico del síndrome de la boca ardiente o glosodinia. Panorama Actual Med. 2023;47(469):1310-5.
· Cembrero-Saralegui H, Imbernón-Moya A. FR–Glosodinia: novedades terapéuticas. Actas Dermosifiliogr. 2016 [citado 23 ene 2026]. Disponible en: https://www.actasdermo.org/es-frglosodinia-novedades-terapeuticas-articulo-S0001731016303143
· Burning Mouth Syndrome: An Overview and Future Perspectives. Int J Environ Res Public Health [Internet]. 2023;20(1):682 [citado 23 ene 2026]. Disponible en: https://www.mdpi.com/1660-4601/20/1/682
· Carvajal (et al.). Prevalencia de glosodinia (síndrome de boca ardiente) y factores de riesgo [Internet]. Sociedad Española del Dolor (SED) [citado 23 ene
2026]. Disponible en: https://www.resed.es/FicherosRev/1921/3/05_OR_Carvajal_4045.pdf
· StatPearls. Burning Mouth Syndrome [Internet]. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing; 2025 [citado 23 ene 2026]. Disponible en: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK519529/
