Dimecres, juny 12, 2024
HomeCiència i salutFitotractaments de l’aigua

Fitotractaments de l’aigua

Per millorar les propietats de l’aigua de beguda o residual, com amb tantes altres pràctiques relacionades amb la salut, els humans hem fet servir i ho feim encara, les plantes.

Una publicació apareguda a finals d’agost a la revista Science Reports ens recorda la interconnexió entre cultures des de fa mil·lennis i el paper cabdal que certes plantes hi han tengut. Expliquen els autors de l’article esmentat (B. Huber et al., 2023) que entre les restes de materials emprats per conservar les vísceres d’una persona molt propera a l’emperador egipci Amenhotep II (entorn de l’any 1450 aC) hi han trobat, entre d’altres, resines que podrien provenir de plantes del gènere Pistacia (les mediterrànies mates llentiscleres) o, si es confirma, d’arbres naturals del sud-est asiàtic del gènere Shorea.

El lligam amb el present i amb l’aigua l’ofereix el fet que les cendres de diverses espècies de Shorea s’empren a l’índia avui en dia per mesclar amb aigües tèrboles i oloroses com a pas previ a la filtració, abans de consumir.

No és fàcil trobar bibliografia científica que permeti establir i entendre les bases fisicoquímiques que podrien justificar certs usos de plantes en la purificació d’aigües. L’efecte real que fan les cendres, llavors, arrels o qualsevol altra part de determinades plantes en la purificació de l’aigua sovint resta massa dependent de simples especulacions. Una de les plantes emprades tradicionalment en diversos indrets d’Àsia en la filtració i purificació d’aigua i sobre la qual hi ha més estudis publicats és Chrysopogon zizanioides, coneguda mundialment com a vetiver.

És una planta originària de l’Índia i avui en dia ja estesa per gran part del món. L’oli essencial de les arrels, especialment per la seva fragància, s’ha convertit en un producte molt apreciat en perfumeria, cosmètica i alimentació. S’han identificat al voltant de 300 compost a l’oli essencial de vetiver, dels quals en són majoritaris el khusimol, el ß-vetienèi el ß-vestipirè. Pel fet d’haver-hi una llarga tradició d’usos medicinals d’aquesta planta han aparegut els últims anys alguns estudis sobre la composició química i l’activitat biològica del seu oli essencial i d’alguns dels seus components. Tal com sol passar, l’addició de propietats atribuïdes per cada una de les ètnies i cultures que han fet i fan ús d’aquesta planta medicinal ens dona una llista que, de llarga i diversa, fa pensar que o bé es tracta d’una panacea (una més) o que simplement no hi ha cap garantia d’eficàcia real.

El grau d’evidència empírica – i per tant, científica – per a cada una de les atribucions és l’única referència objectiva que ens pot guiar. El cas és que C. zizanioides, principalment les arrels, s’han emprat per tractar, entre d’altres dolències, hiperdípsia (excés de set), cremor, alteracions de la pell, nàusees, vòmits, dispèpsia, flatulència, febres biliars (terme obsolet que pot referir-se tant a malària com a diferents afeccions hepàtiques que cursen amb icterícia i febre), gota, lumbàlgia, esquinços, cefalàlgia, amenorrea, helmintiasis, càlculs renals, disúria, depressió, asma, refredats, tuberculosi, debilitat general… Amb la complexitat química de l’oli essencial del vetiver, certament, les possibilitats d’interacció farmacològica amb producció d’efectes variats, són raonablement considerables.

El pas de la suposició a la demostració referent a algunes propietats d’aquesta planta l’han donat alguns investigadors comprovant, per exemple, les propietats antimicrobianes i antiprotozoàries (Thaís A. S. Oliveira et al., 2022) i, en el cas d’alguns dels components aïllats de l’oli essencial, citotòxiques (Madhuri Grover et al., 2022). Segurament la pràctica tradicional, habitual en alguns territoris asiàtics, de filtrar l’aigua a través d’una massa d’arrels filamentoses del vetiver no s’hagi mantingut per una simple inèrcia cultural sinó per la realitat percebuda d’uns efectes químics i microbiològics que contribueixen efectivament a la millora de la qualitat de l’aigua.

Una de les plantes que en els darrers anys ha atret molt l’atenció per les propietats floculants, adsorbents i antimicrobianes dels seus fruits, principalment, però també d’altres part com les fulles, és Moringa oleifera. Hi podríem afegir, encara que no s’han estudiat tant, les espècies germanes Moringa stenopetala i Moringa drouhardii, totes elles emprades en diferents part d’Àfrica i Àsia com a recurs per eliminar substàncies, i també microorganismes, indesitjables de l’aigua bans del seu consum. Es tracta d’un exemple més del valor d’unes pràctiques tradicionals basades en el pur empirisme que, passades pels filtres de la racionalitat científica, ens obrin interessantíssimes possibilitats pràctiques, en aquest cas, en el tractament d’aigües.

Realment es tracta d’unes plantes conegudes des de l’antiguitat i emprades també per a múltiples usos mèdics. L’oli extret del bessó de M. oleifera (i que li dona el nom) era valorat ja a l’antic Egipte com a cosmètic i si arreplegam les suposades o certes propietats terapèutiques atribuïdes a Moringa spp entre les diferents cultures africanes i asiàtiques també s’acumula una llarga llista que va des dels tractaments d’úlceres fins al càncer passant per problemes cardiovasculars, hepàtics, anèmia, obesitat, etc. De fet, segons la medicina Ayurvèdica M. oleifera s’empra en la prevenció de 300 dolències.

En l’àmbit de la purificació d’aigües els estudis de la composició química dels fruits indiquen que serien determinades proteïnes les principals molècules implicades en l’efecte floculant i adsorbent. Pel que fa a les propietats antimicrobianes les proteïnes i els pèptids hi tendrien un paper però també hi estan implicats derivats de benzilisotiocianat. Val a dir que tant les llavors pelades com la clovella tenen les mateixes propietats. De les dues principals proteïnes aïllades dels fruits de M. oleifera, es coneix la seqüència d’aminoàcids de MO21 i de la proteïna Mo-CBP3-1 es coneix, a més, l’estructura tridimensional determinada per difracció de raigs X.

“Segurament la pràctica tradicional, habitual en alguns territoris asiàtics, de filtrar l’aigua a través d’una massa d’arrels filamentoses del vetiver no s’hagi mantingut per una simple inèrcia cultural.”

Aquesta està formada per dues cadenes plegades de forma molt compacta enllaçades per ponts disulfur i això fa que sigui una proteïna especialment estable, resistent a la temperatura i a la hidròlisi.

Segurament el predomini de grups amino protonats (i, per tant, amb càrrega positiva) juga un paper primordial en l’adhesió d’aquestes proteïnes a les superfícies de les partícules de matèria orgànica o inorgànica on abundin els grups funcionals carregats negativament (carboxilats, per exemple) activant així el procés de floculació. Cal remarcar, tal com apunten certs treballs (M. Moulin et al., 2019) que el mecanisme floculant no és exactament igual en les proves que s’han fet on només intervé la proteïna Mo-CBP-1 que quan actua tota la mescla de substàncies que de forma natural es troben en el fruit de M. oleifera. Un clar exemple més de les complexes interaccions i sinergies de la fitoquímica. A més, sembla provat (Mir Waqas Alam et al., 2020) que la mescla de fruits i fulles millora l’efecte floculant.

A part de la capacitat floculant M. oleifera i d’altes espècies com les esmentades M. stenopetala i M. drouhardii, també la capacitat adsorbent dels fruits d’aquestes plantes és especialment remarcable i contribueix al seu immens atractiu com a recurs per a la purificació d’aigües. Així ho demostren els estudis on es constata l’eficient adsorció tant de cations tòxics com Pb(II) o Cd(II) o substàncies orgàniques contaminants com colorants o trihalometans.

Amb les plantes comentades no acabaríem ni molt menys la llarga i rica relació de plantes que s’han emprat i continuen emprant-se en la purificació de les aigües de consum. Només per esmentar-ne algunes més podríem citar les espècies de les quals la medicina Ayurvèdica n’utilitza les flors per mesclar-les amb l’aigua amb la intenció de millorar-ne la qualitat: Nelumbo nucifera, Mesua ferrea, Michelia champaca o Stereospermum suaveolens; o plantes africanes amb interessants propietats antimicrobianes, com Xylopia aethiopica, els fruits de la qual també s’empren de forma similar als de M. oleifera. I si entram en el camp de la fitodepuració d’aigües residuals hauríem de començar un altre article dedicat al tema.

Fins aquí, no obstant, queda insinuat, mitjançant uns exemples significatius, el potencial que moltes plantes ens ofereixen, i que altres cultures diferents de la nostra han sabut detectar abans que nosaltres, per a aconseguir aigua de qualitat per a tota la humanitat sense excepcions.

“A part de la capacitat floculant M. oleifera i d’altes espècies com les esmentades M. stenopetala i M. drouhardii, també la capacitat adsorbent dels fruits d’aquestes plantes és especialment remarcable.”

Llavors de Moringa oleifera al natural i amb diferents colorants adsorbits

Bartomeu Adrover
Director del laboratori col·legial

Bibliografia

S. Vigneswaran, M. Sundaravadivel.
WASTEWATER RECYCLE, REUSE, AND
RECLAMATION – Vol. II – Traditional and
Household Water Purification Methods
of Rural Communities in Developing
Countries –

M. Moulin, E. Mossou, L. Signor, S.
Kieffer-Jaquinod, H.M. Kwaambwa, F.
Nermark, P. Gutfreund, E.P. Mitchell,
M. Haertlein, V.T. Forsyth, A.R. Rennie.
Towards a molecular understanding
of the water purification properties
of Moringa seed proteins. Journal of
Colloid and Interface Science 554
(2019) 296–304

K. P. Skandhan, S. Amith, L. P. A.
Karunatilake, K. P. S. Avni, Kulwant
Singh. Water purifications precriben in
Ayurveda. AYU | Oct-Dec 2011 | Vol 32
| Issue 4

Tolu Odugbemi, Folasade Tolulope
Ogunsola. An assessment of existing
common traditional methods of water
purification. African Journal of Clinical
and Experimental Microbiology. Janu-
ary 2022. DOI: 10.4314/ajcem.v3i1.735

R.S. Celestino, M.I. Zucchi, J.B.
Pinheiro3, J.B. Campos, A.A. Pereira,
F.G. Bianchini, R.N. Lima, M.F. Arrigo-
ni-Blank, P.B. Alves and A.F. Blank.
Molecular and chemical characterizati-
on of vetiver, Chrysopogon zizanioides
(L.) Roberty, germplasm. Genetics and
Molecular Research 14 (3): 9452-9468
(2015)

RELATED ARTICLES
- Advertisment -
Google search engine

Relacionados