Les infeccions del tracte urinari (ITU) es defineixen com la combinació de símptomes clínics (disúria, urgència miccional, pol·laciúria, entre d’altres) i la presència de bacteris en orina en quantitat superior a 105 unitats formadores de colònies (UFC)/ml.
Segons l’estudi EPINE 2024, les infeccions urinàries suposen el 18,25% de les infeccions d’origen comunitari, i constitueixen una de les patologies per a les quals s’indiquen més antibiòtics a l’entorn comunitari. Són més prevalents en dones que en homes. La incidència augmenta amb l’edat, la comorbiditat i la institucionalització. Els factors que incrementen el risc d’una mala evolució clínica o del fracàs del tractament són: les anomalies del tracte urinari, la presència de sonda urinària, el tractament antibiòtic previ i les comorbiditats (diabetis, insuficiència renal i trastorns neurològics).
Tradicionalment, les ITU s’han considerat en els homes com a processos complicats resultants d’una anomalia anatòmica o funcional, però actualment se suggereix que tant els homes com les dones poden adquirir també ITU no complicada. Els símptomes característics en homes són disúria, hematúria i pol·laciúria.
La cistitis aguda és una ITU de vies inferiors limitada a la bufeta.
El diagnòstic de cistitis en dones es pot fer basant-se en signes i símptomes miccionals, habitualment sense febre, i l’absència de flux vaginal. Els signes que podrien suggerir una ITU de vies superiors inclourien dolor al flanc, dolor a la palpació de l’angle costovertebral, febre, calfreds o malestar general. La realització d’un cultiu d’orina a la ITU inferior no complicada en dona no gestant no és necessari, ja que els microorganismes causants així com els seus patrons de sensibilitat antibiòtica són predictibles. Per això, el tractament es realitza empíricament, basant-se en les taxes locals de resistències dels uropatògens.
Per contra, davant d’una ITU en un home, encara sense complicacions aparents, s’ha de fer un urinocultiu pre i posttractament i la durada del tractament antibiòtic serà de 7-14 dies.
Etilogia i tractament de les ITU no complicades
A la Guia Terapèutica Antimicrobiana de l’SNS per a les infeccions d’orina s’indica entre d’altra informació disponible, l’agent etiològic i el maneig empíric d’aquestes infeccions.
El principal agent etiològic de les cistitis en dones pre i postmenopàusiques és Escherichia coli (63 %), seguit de Klebsiella pneumoniae (13 %), Proteus mirabilis (6 %), Enterococcus faecalis (5 %) i Staphylococcus saprophyticus (0,5 %) y el tractament empíric d’elecció és fosfomicina trometamol 3 g via oral, dosi única i com a alternativa nitrofurantoïna 50 mg/8 h via oral, 5 dies i en dones menors de 45 anys trimetoprim/sulfametoxazole oral, 160/800 mg cada 12 hores, 3 dies.
Els antibiòtics d’ampli espectre com amoxicil·lina/àcid clavulànic, quinolones (ciprofloxacina) i cefalosporines de 3ª generació (cefixima, cefpodoxima) s’han d’evitar,
ja que augmenten el risc d’infecció per Clostridium difícil i estafilococs resistents a meticil·lina. Les resistències a tots els antibiòtics utilitzats en el tractament de les ITU creixen. És especialment preocupant l’augment de resistències a amoxicil·lina/àcid clavulànic i a quinolones. Per altra banda, el seu ús també predisposa l’aparició de candidiasi vaginal.
En casos excepcionals, podria ser necessari usar antibiòtics d’ampli espectre, sempre després de realitzar l’antibiograma corresponent.
En dones embarassades, el 80% de les espècies involucrades habitualment en les infeccions urinàries són bacteris gramnegatius Escherichia coli, Proteus i Klebsiela i el tractament empíric d’elecció serà fosfomicina trometamol 3 g via oral, dosi única i com a alternativa cefuroxima axetil oral o amoxicil·lina/àcid clavulànic oral, 500 mg/125 mg cada 8 hores, 5-7 dies. Algunes guies també recomanen nitrofurantoïna oral (100 mg 2 cops al dia, 5-7 dies), només quan estigui clara la indicació i mai a l’últim trimestre d’embaràs. Es farà urinocultiu previ i una setmana després del tractament.
En el cas d’ITU als homes, el 80 % de les espècies involucrades habitualment en les infeccions urinàries són bacteris gramnegatius, Escherichia coli, Proteus i Klebsiella. El tractament d’elecció serà cefixima oral, 400 mg cada 24 hores, 7-14 dies i com a alternativa gentamicina 3-5 mg/kg/dia intramuscular (dosi única diària), que passarà a via oral quan es presenti millora clínica o es tinguin els resultats de l’urinocultiu.
Resistències a antibiòtics
A l’estudi ARESC, estudi multicèntric realitzat el 2011 sobre la sensibilitat dels uropatògens identificats en infeccions urinàries de vies baixes no complicades de la dona varen indicar que les taxes de resistència dels aïllats d’Escherichi coli a fluorquinolones van ser més elevades en dones postmenopàusiques (17 enfront del 10%). Escherichi coli presenta unes elevades resistències a ampicil·lina (65%) i a cotrimoxazole (34%), i aproximadament un 25% dels ceps són resistents a amoxicil·lina/clavulànic i cefuroxima. Per altra banda, Escherichi coli va mostrar una elevada sensibilitat a fosfomicina (97,2%), nitrofurantoïna (94,1%) i una mica menor a ciprofloxacina (88,1%).
L’augment de la resistència bacteriana als antibiòtics és un problema que s’està abordant en l’àmbit mundial. Per intentar endarrerir i frenar el seu augment exponencial s’han posat en marxa, tant a Atenció Primària com a Atenció Hospitalària els Programes d’Optimització d’Ús d’Antibiòtics (PROA), que tenen entre els seus objectius la implementació de guies de terapèutica antimicrobiana basades en l’evidència i adaptades a les resistències i epidemiologia.
Noves estratègies
En el context de la creixent resistència als antimicrobians, les estratègies d’estalvi d’antibiòtics cada vegada són més pertinents per obtenir beneficis terapèutics i ambientals. Per això, l’Associació Europea d’Urologia, en el guia de 2025, recomana assessorar les pacients sobre la possibilitat d’estratègies que evitin l’ús d’antibiòtics informant-ne sobre el nivell d’evidència:
– Productes de fitoteràpia (combinació de Centaurii herba, Levistici radix, Rosmarini folium i combinació de L-metionina, Hibiscus sabdariffa i Boswellia serrata) han mostrat ser no inferiors a fosfomicina trometamol en el tractament de la cistitis aguda. No obstant això, calen més estudis per poder recomanar-los amb nivell d’evidència alta.
– En dones joves amb símptomes lleus una altra opció pot ser el tractament simptomàtic (antiinflamatoris com l’ibuprofèn). S’ha vist que aquesta mesura redueix l’ús d’antibiòtics, tot i que pot implicar acceptar una càrrega simptomàtica més gran i més taxes de complicacions, com la pielonefritis.
Nous antibiòtics: gepotidacina
El 2025 la FDA va aprovar un nou antibiòtic oral que representen una alternativa terapèutica eficaç i segura per al tractament de les ITU no complicades: Gepotidacina.
L’aprovació es va basar en els resultats positius dels assajos pivotals de fase III EAGLE-2 i EAGLE-3, que van demostrar la no-inferioritat respecte a la nitrofurantoïna, una de les principals opcions de tractament estàndard actuals per a les ITU en dones adultes (≥40 kg) i pacients pediàtrics (≥12 anys, ≥40 kg) amb ITU confirmada.
La gepotidacina és un antibacterià triazaacenaftilè que inhibeix les topoisomerases de tipus II, incloent-hi la topoisomerasa II bacteriana (ADN girasa) i la topoisomerasa IV, inhibint així la replicació de l’ADN.
Està indicada en el tractament d’ITU no complicades en dones i en nines a partir dels 12 anys causades per microorganismes sensibles (Escherichia coli, Klebsiella pneumoniae, Citrobacter freundii complex, Staphylococcus saprophyticus, i Enterococcus faecalis) amb dosi de 1500 mg/2 vegades al dia durant 5 dies, i també en pacients adults i pes > 45 kg, que tinguin opcions de tractament limitades o inexistents per a la gonorrea urogenital no complicada causada per ceps sensibles de Neisseria gonorrhoeae, amb dues dosis de 3000 mg separades 12 hores.
Respecte a les reaccions adverses, les més freqüents són diarrea, nàusees, seguides de dolor abdominal, flatulència, mal de cap, femtes toves, marejos, vòmits i candidiasi vulvovaginal.
La seva administració està contraindicada en casos d’hipersensibilitat al principi actiu i s’ha d’anar amb precaució a pacients amb antecedents de prolongació de l’interval QT o amb cardiopatia preexistent rellevant, pacients que prenen antiarrítmics o altres
medicaments que puguin prolongar l’interval QT i en pacients amb insuficiència hepàtica moderada o greu i amb insuficiència renal greu.
S’absorbeix aproximadament un 45% de la dosi administrativa, el seu metabolisme és hepàtic via CYP3A4 i s’excreta majoritàriament per femta (52%).
Aquest medicament actualment no està comercialitzat a Espanya.
Bibliografia
Actualització del tractament de la infecció urinària a la població adulta.. INFAC VOLUM 33, Nº 8. 2025 https://www.osakidetza.euskadi.eus/contenidos/informacion/cevime_infac_2025/es_def/adjuntos/INFAC-Vol-33-n-8_tratamiento-de-las-ITU.pdf
Guia Terapèutica Antimicrobiana del SNS. Infeccions urinàries del tracte inferior en adults. Consulta 20/03/2026
Joan Palou, Carles Pigrau, Israel Molina, José Mª Ledesma, Javier Angulo. Etiologia i sensibilitat dels uropatògens identificats en infeccions urinàries baixes no complicades de la dona (Estudi ARESC): implicacions en la teràpia empírica. Med Clin. 2011;136:1-7 – Medscape: Gepotidacin: https://reference.medscape.com/drug/blujepa-gepotidacin-4000494#0
Micromedex: Gepotidacin
