Autora: Emma Suárez. Serveis Farmacèutics Assistencials.
Des de finals del 2025 i durant els primers mesos del 2026 s’han comunicat alertes i retirades preventives a nivell mundial de productes de nutrició infantil després de la detecció de Bacillus cereus i de la seva toxina cereulida en alguns lots de fórmules infantils. Les actuacions es van adoptar com a mesura de precaució per protegir la salut dels lactants.
L’origen de l’alerta és la notificació, a través del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF) de la Unió Europea, de retirades de fórmules infantils del mercat a diversos Estats membres per la detecció de contaminació amb la toxina cereulida, produïda per Bacillus cereus.
La causa de la contaminació és la presència de cereulida a l’àcid araquidònic, un ingredient molt específic de les fórmules infantils procedent, en principi, d’un sol proveïdor a nivell mundial, per la qual cosa moltes marques de diferents països estan afectades.
Per prendre decisions en gestió del risc derivat de la presència d’aquesta toxina, la Comissió Europea va sol·licitar a l’EFSA (European Food Safety Authority) assessorament científic sobre el llindar de contaminació per sobre del qual els productes han de ser retirats del mercat.
L’EFSA ha establert una dosi de referència aguda (ARfD) de 0,014 μg/kg de pes corporal per a la cereulida, basada en l’aparició de vòmits com a efecte advers crític. Aquest valor incorpora factors de seguretat addicionals per protegir els lactants més vulnerables, especialment els menors de 16 setmanes.
Per a l’estimació de l’exposició aguda, l’EFSA ha considerat consums elevats de:
· 260 ml/kg de pes corporal i dia per als preparats per a lactants, i
· 140 ml/kg de pes corporal i dia per als preparats de continuació.
D’acord amb aquests consums, l’EFSA conclou que concentracions de cereulida en fórmules reconstituïdes superiors a:
· 0,054 μg/l en preparats per a lactants, i
· 0,1 μg/l en preparats de continuació,
podrien donar lloc a una superació de l’ARfD i, per tant, representar un risc per a la salut.
Què és Bacillus cereus i cereulida?
Bacillus cereus és un bacteri Gram positiu amb forma de bacil, que es caracteritza per la seva capacitat de formar espores resistents a la calor.
Està àmpliament distribuït en la natura i s’aïlla freqüentment del sòl, la pols i la vegetació. Es poden trobar concentracions baixes d’espores o cèl·lules en gairebé tots els aliments. En general, aquests nivells són molt baixos per causar una malaltia, però l’habilitat de formar espores li assegura una supervivència a través de tota la cadena alimentària, i en condicions òptimes de temperatura i activitat d’aigua li permetrà multiplicar-se a nivells perillosos.
La cereulida és una toxina produïda per alguns ceps del bacteri Bacillus cereus que és termoestable, pel que no s’inactiva per la calor.
Via de transmissió:
La principal via de transmissió és el consum d’aliments que poden estar contaminats amb nivells alts de cèl·lules vegetatives (bacteris que produeixen toxines), directament amb la toxina o bé amb les espores del bacteri, les quals podrien germinar donant lloc a la producció de la toxina.
Cuinar aliments contaminats a les temperatures recomanades elimina les cèl·lules vegetatives de B.cereus. Tot i això, les espores d’aquest bacteri, que són resistents a la calor, poden sobreviure al procés de cocció i tornar a activar-se (germinar) si els aliments es refreden lentament.
Si els aliments es mantenen durant diverses hores a temperatures inadequades abans de servir-los (per sobre de 5 °C en el cas d’aliments freds o per sota de 57 °C en aliments calents), es poden desenvolupar concentracions perilloses de bacteris o toxines abans del consum.
Símptomes i malaltia que produeix:
Bacillus cereus pot produir dos tipus de malaltia:
Intoxicació emètica: causada per la ingestió de la toxina emètica (cereulida) preformada que contamina l’aliment abans del consum. L’arròs cuit està altament associat amb la intoxicació emètica.
Aquesta toxina pot resistir temperatures de fins a 121º C (és termoestable) i no s’inactiva un cop s’ha format a l’aliment.
La malaltia es caracteritza per una simptomatologia que cursa amb nàusees intenses, vòmits, dolor abdominal i, de vegades, diarrea. El temps d’aparició és curt, entre 30 minuts i 6 hores després del consum de l’aliment contaminat.
Toxiinfecció gastrointestinal: causada per enterotoxines produïdes a l’intestí com a conseqüència de la proliferació de les espores ingerides presents a l’aliment. S’associa amb guisats de carn (mandonguilles, estofats), amanides, verdures, salses, cremes, sopes, llet i postres lactis (natilles i flams).
A diferència de la toxina emètica, les enterotoxines són termolàbils.
Aquesta malaltia es caracteritza per una simptomatologia que cursa amb: diarrea aquosa, dolor abdominal i, ocasionalment, nàusees. El temps d’aparició oscil·la entre les 6-15 h després de la ingestió de l’aliment.
En general, la malaltia és autolimitada, es resol sense complicacions en persones sanes i dura aproximadament 24 hores, però de vegades pot persistir fins a diversos dies. Per a persones de grups de risc, els símptomes gastrointestinals units a la toxicitat de les pròpies toxines, fa que sigui d’especial importància en persones amb el sistema immunitari feble (nadons i població infantil menor de 5 anys, persones majors de 60 anys, malaltes de càncer, diabètiques, portadores del VIH, pacients tractats amb corticoesteroides, etc. ) als quals els poden desencadenar problemes més greus com ara insuficiència hepàtica (per la toxina emètica) o enteritis necròtica (per les enterotoxines).
El diagnòstic es fa mitjançant la detecció de la toxina als aliments o a la femta de la persona afectada.
Control a les indústries alimentàries i prevenció de la intoxicació:
Per prevenir la malaltia, cal aplicar mesures de control en totes les etapes de la cadena alimentària, des de la producció primària fins al moment en què els aliments arriben als consumidors.
La legislació de la Unió Europea estableix els límits microbiològics aplicables al control de B. cereus en preparats deshidratats per a lactants i aliments dietètics deshidratats destinats a usos mèdics especials per a lactants menors de sis mesos per garantir adequades pràctiques d’higiene i que la seva presència no suposi un risc per a la salut del consumidor.
Les autoritats competents duen a terme controls oficials per comprovar que les empreses alimentàries compleixen tots els requisits legals, apliquen sistemes de gestió de la seguretat alimentària i treballen d’acord amb bones pràctiques d’higiene i bones pràctiques de fabricació per garantir la posada al mercat d’aliments segurs. Aquests controls oficials s’han de fer sobre tots els establiments alimentaris, amb regularitat, en forma d’inspeccions, auditories i preses de mostres.
Per a la prevenció d’intoxicacions es recomana refrigerar immediatament els aliments cuinats i les sobres si no es consumiran en el moment. Si no és possible la refrigeració immediata, cal evitar deixar els aliments a temperatura ambient més de 2 hores. També és recomanable no apilar els recipients per permetre una circulació d’aire correcta i un refredament uniforme.
A l’hora de reescalfar els productes, caldrà assolir temperatures ≥ 74ºC durant almenys 15 segons.
Recomanacions per a la preparació de biberons per a lactants:
>> Mantenir una correcta higiene a les mans, especialment abans de preparar i donar biberons al lactant.
>> En cas d’alimentar el nadó amb preparats per a lactants:
- Utilitzar quan sigui possible fórmules líquides, llistes per al consum. Les fórmules líquides per a nadons es venen ja esterilitzades pel fabricant.
- També es pot optar per utilitzar fórmula en pols, cas en què s’ha de posar especial atenció a l’hora de preparar el biberó, tenint en compte les recomanacions següents:
- Bullir un volum suficient d’aigua i deixar-la refredar uns minuts.
- Reconstituir la fórmula afegint-hi la pols a l’aigua (que ha d’estar a uns 70ºC).
- Preparar el biberó per a cada presa i utilitzar-lo acabat de preparar. Si no és possible, s’haurà d’utilitzar abans de 2 hores des de la seva preparació..
Bibliografia
1. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Bacillus cereus. ACSA Brief. Juny 2011;1-3. ISSN: 2013-3308. [consultat 23/02/2026]
2. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Intoxicación y toxiinfección por Bacillus cereus. 14 ene 2026 [Internet]. Madrid: AESAN; 2026 [consultat 23/02/2026]. Disponible en: https://www.aesan.gob.es
3. Mindrescu Mindrescu A, Arcas Callén R, Piedrafita Rueda C, Moreno Navarro L, Reyes Florido J, Nieto Pérez A. Bacillus cereus. Artículo monográfico. Revista Sanitaria de Investigación [Internet]. 18 sep 2024 [consultat 23/02/2026]; Disponible en: https://revistasanitariadeinvestigacion.com/bacillus-cereus-articulo-monografico/
4. Fundación ELIKA. Bacillus cereus [Internet]. Vitoria-Gasteiz: Fundación ELIKA; [consultat 23/02/2026]. Disponible en: https://seguridadalimentaria.elika.eus/fichas-de-peligros/bacillus/
5. Agencia Catalana de Seguridad Alimentaria. Cereulida [Internet]. Barcelona: Generalitat de Catalunya; 2026 [consultat 23/02/2026]. Disponible en: https://acsa.gencat.cat/es/detall/article/cereulida
6. Fundación ELIKA. Guía Bacillus cereus [Internet]. Vitoria-Gasteiz: Fundación ELIKA; [consultat 23/02/2026]. Disponible en: https://seguridadalimentaria.elika.eus/
7. EFSA (European Food Safety Authority), Eskes, C., Cortiñas-Abrahantes, J., Bottex, B., Dorne, J.L.C.M., Dujardin, B., de Souza, R.F., Horvath, Z.,Kouloura, E., Bordajandi, L.R., Rizzi, V., Steinkellner, H., Gilsenan, M. Rapid risk assessment on acute reference dose (ARfD) of cereulide in infants and information onacute consumption of infant formulae. EFSA Journal, 24(1),e9941, https://doi.org/10.2903/j.efsa.2026.9941
