Dimecres, juny 12, 2024
HomeCiència i salutMalaltia de Chagas

Malaltia de Chagas

La malaltia de Chagas o tripanosomiasi americana deu el seu nom al metge brasiler Carlos Chagas, que la va descobrir el 1909. És una afecció parasitària, sistèmica, crònica, transmesa per vectors (xinxes) i causada pel protozou hemoflagel·lat Trypanosoma cruzi, amb una ferma vinculació amb aspectes socioeconòmics i culturals deficitaris, essent considerada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com una malaltia desatesa. És una patologia endèmica a 21 països de les Amèriques (Amèrica del Sud i Central), encara que les migracions de persones infectades poden portar-la a altres països no endèmics d’Amèrica i arreu del món.

Epidemiologia

Segons les dades aportades per l’Organització Panamericana de la Salut, a les Amèriques, es registren 30.000 nous casos cada any, 12.000 morts de mitjana i aproximadament 9.000 nadons s’infecten durant la gestació, i actualment, uns 70 milions de persones viuen en àrees exposades al Chagas i estan en risc de contraure la malaltia.

Pel que fa a la situació de la malaltia de Chagas a Espanya:

  • El nostre país ocupa el primer lloc a nivell europeu quant a càrrega de malaltia (uns 55.000 casos estimats) i el segon lloc quant a casos importats d’infecció per T. Cruzi, per darrere de EEUU.
  • 71 % estimat de pacients sense diagnosticar a Espanya.
  • 82 % estimat de pacients sense tractar a Espanya.

Transmissió

En zones endèmiques, la infecció s’adquireix pel contacte amb la femta d’insectes hemípters de la subfamília Triatominae (xinxes) infectats per T. cruzi, després de la picada de l’insecte pel rascat, encara que també poden penetrar a través de mucoses (ulls o boca).

En el moment del contacte, els tripomastigots (formes flagel·lades) penetren a l’organisme pel punt d’inoculació, infecten tot tipus de cèl·lules, es diferencien a amastigots, que es multipliquen de forma binaria, es diferencien a tripomastigots, lisen la cèl·lula i es disseminen a través del torrent sanguini per tot l’organisme. Aquest procés condueix a un augment dels nivells de parasitèmia que activa el sistema immune. Tant la resposta humoral com la cel·lular contribueixen a la reducció de la multiplicació del paràsit, per la qual cosa el grau de parasitèmia baixa fins i tot a nivells indetectables en persones amb immunitat competent.

En àrees de transmissió activa, també poden ocórrer brots per consum d’aliments contaminats amb la femta o el contingut intestinal de les xinxes infectades.

En zones no endèmiques, T. cruzi es transmet per vies alternatives: de mare a fill/a (via vertical), per transfusió de sang, trasplantament d’òrgans i per accidents de laboratori.

Malaltia

La malaltia cursa en dues fases: aguda i crònica.

La fase aguda té una durada de dos a tres mesos des de l’exposició al paràsit. Clínicament només el 5% de les persones afectades presenta alguna simptomatologia, des d’inespecífica a clínica sistèmica greu, entre les quals podem destacar: malestar general (quadre gripal), signe de Romaña (edema palpebral) quan la picada es produeix prop de la zona, hepato-esplenomegàlia, meningitis i miocarditis.

A Espanya, aquesta fase de la infecció s’observa gairebé exclusivament en els primers mesos de vida dels nadons en alguns casos de transmissió vertical.

A la fase crònica es redueix la parasitèmia, per la qual cosa els símptomes, si n’hi va haver algun, pràcticament desapareixen. Sense tractament, la infecció evoluciona a una fase crònica en la major part dels casos asimptomàtica (60-70%) que es pot mantenir així tota la vida. Per causes encara desconegudes, del 30 al 40% dels infectats desenvolupen alteracions cardíaques, digestives, cardiodigestives o del sistema nervioso central.

“Per causes encara desconegudes, del 30 al 40% dels infectats desenvolupen alteracions cardíaques, digestives, cardiodigestives o del sistema nervioso central.”

Diagnòstic

Per detectar els individus que hagin tingut contacte amb T. cruzi, es realitza el cribratge serològic amb la detecció d’anticossos IgG, amb alta sensibilitat (igual o superior al 99%).

Per confirmar el resultat obtingut al cribratge, s’ha de recórrer a tècniques d’alta especificitat, basades en antígens i les eines de diagnòstic dependran de la fase de la infecció:

  • Detecció de la parasitèmia a la infecció crònica: PCR convencional o una PCR a temps real. La parasitèmia de T. cruzi pot ser persistent, intermitent o indetectable. En individus que no han rebut tractament, la PCR és positiva en el 40 a 60% dels casos.
  • Diagnòstic de la infecció congènita/infecció aguda: mitjançant tècniques parasitològiques tradicionals com l’observació directa del paràsit o després de la concentració mitjançant microhematocrit, dins de les 8 hores posteriors a la presa de mostra; o per PCR.

Els nadons de mares seropositives per a T. cruzi neixen amb anticossos materns, per lo tant, la detecció d’anticossos al nen confirma la infecció només si es fan les anàlisis serològiques després dels 9 a 10 mesos d’edat.

Als individus amb sospita d’infecció aguda per altres rutes de transmissió, la seroconversió d’anticossos de negatiu a positiu també confirma la infecció.

“Per detectar els individus que hagin tingut contacte amb T. cruzi, es realitza el cribratge serològic amb la detecció d’anticossos IgG, amb alta sensibilitat (igual o superior al 99%).”

Tractament

La malaltia de Chagas pot tractar-se amb els fàrmacs tripanocides benznidazol o nifurtimox. Tots dos són eficaços per curar la malaltia en les pacients en fase aguda, en la transmissió congènita o en les reactivacions a persones immunodeprimides; així com en els pacients al principi de la fase crònica, incloses nines i dones en edat fèrtil (abans o després de l’embaràs) per evitar la transmissió congènita.

Cal oferir tractament als adults infectats, especialment als que no presenten símptomes, atès que pot evitar o frenar la progressió de la malaltia. El tractament dels símptomes pot ser útil per al control dels problemes cardíacs o gastrointestinals generats per la malaltia de Chagas.

La seva eficàcia disminueix amb el temps i les reaccions adverses són més freqüents en edats avançades.

El tractament té una duració aproximada de 2 mesos i les dosis dependran del pes del pacient, del fàrmac i de l’etapa de la malaltia.

El benznidazol i el nifurtimox no s’han d’administrar a les embarassades ni a les persones amb insuficiència renal o hepàtica. El nifurtimox també està contraindicat en persones amb antecedents de trastorns neurològics o psiquiàtrics. A més, pot ser necessari administrar un tractament específic per a les manifestacions cardíaques, digestives o neurològiques.

“Accés al diagnòstic i tractament per a les persones en què estigui indicat o recomanat el tractament antiparasitari, especialment els nens i les dones en edat fecunda abans de l’embaràs.”

Control i prevenció

La malaltia de Chagas no es pot erradicar, a causa del gran nombre d’animals silvestres que serveixen de reservori al paràsit T. cruzi a les Amèriques i perquè aquest pot infectar moltes espècies de xinxes. Tampoc no hi ha una vacuna contra la malaltia de Chagas.

El control de vectors ha estat el mètode més eficaç de prevenció a zones endèmiques.

El cribratge de la sang és necessari per prevenir la infecció per transfusions sanguínies i trasplantament d’òrgans i per millorar la detecció i les cures a la població afectada a tot el món.

Segons la zona geogràfica, l’OMS recomana els mètodes de prevenció i control següents:

  • Ruixament de les cases i rodalies amb insecticides d’acció residual.
  • Millora dels habitatges i netejar-los per prevenir la infestació pel vector.
  • Mesures preventives personals, com ara l’ús de mosquiters, les bones pràctiques higièniques en la preparació, el transport, l’emmagatzematge i el consum dels aliments.
  • Desenvolupament d’activitats d’informació, educació i comunicació sobre les mesures preventives i els instruments de vigilància.
  • Cribratge de la sang donada.
  • Proves de cribratge en òrgans, teixits o cèl·lules donants i en els receptors.
  • Accés al diagnòstic i tractament per a les persones en què estigui indicat o recomanat el tractament antiparasitari, especialment els nens i les dones en edat fecunda abans de l’embaràs.
  • Cribratge dels nadons i altres fills de mares infectades que no hagin rebut abans tractament antiparasitari per diagnosticar-los i tractar-los precoçment.

A Espanya existeix un context propici pel que fa a estratègies de prevenció ja que les donacions de sang i teixits són sotmeses a un cribratge regulat per normativa i, tanmateix, els programes de prevenció de la transmissió vertical recauen sobre regulacions regionals, com és el cas de Catalunya, el País Valencià i Galícia, o sobre iniciatives locals de centres hospitalaris i centres de salut com seria el cas de les Illes Balears.

Rosa Ma García Ferrer
Centre d’Informació del medicament

Bibliografia

https://www.paho.org/es/temas/enfermedad-chagas

https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/chagas-disease-(american-trypanosomiasis)

Sulleiro E, Flores-Chavez M, Lozano N,
Navarro M, Trigo E. 2021. Enfermedad
de Chagas. Documentos cortos Grupo
de Estudio de Patología Importada
(GEPI), Sociedad Española de Enfer
medades Infecciosas y Microbiología
Clínica (SEIMC).

https://seimc.org/contenidos/gruposdeestudio/gepi/Dcientificos/documentos/gepi-dc-2021-Chagas.pdf

Israel Molina, Fernando Salvador,
Adrián Sánchez-Montalvá. Actualiza-
ción en enfermedad de Chagas. Enfer-
medades Infecciosas y Microbiología
Clínica, Vol. 34. Núm. 2.

https://www.elsevier.es/es-revista-enfermedades-infecciosas-microbiologia-clinica-28-articulo-actualizacion-enfermedad-chagas-S0213005X16000045

RELATED ARTICLES
- Advertisment -
Google search engine

Relacionados