Un nou estudi retrospectiu mostra que l’administració intravenosa (IV) de Ketamina dues vegades per setmana durant un període d’inducció de 4 a 5 setmanes per a la depressió greu resistent al tractament (DRT) es va associar amb una reducció més ràpida i major dels símptomes que l’esketamina intranasal (IN), tot i que la tolerabilitat general va ser similar.
Els investigadors van dur a terme una revisió retrospectiva d’historials mèdics de 153 pacients d’entre 18 i 78 anys diagnosticats amb DRT greu que no havien respost almenys a dues teràpies antidepressives adequades i que presentaven puntuacions inicials ≥ 16 a l’Inventari Ràpid de Símptomes Depressius – Autoinforme de 16 ítems (QIDS-SR16).
La cohort incloïa 111 pacients tractats amb ketamina racèmica IV i 42 amb esketamina IN; ambdós grups presentaven una gravetat de la depressió similar en el moment inicial.
Els pacients van rebre vuit sessions de tractament, administrades dues vegades per setmana durant 4-5 setmanes. La ketamina IV es va iniciar amb una dosi de 0,5 mg/kg administrada en 40 minuts, amb una escalada de dosi gradual i conservadora fins a 1,0 mg/kg. L’esketamina IN començava habitualment amb 56 mg i s’incrementava fins a 84 mg. Les puntuacions QIDS-SR es registraven al començament i just abans de cada sessió de tractament.
Com a resultats de l’assaig, les puntuacions QIDS-SR16 van ser significativament més baixes després de la primera sessió amb ketamina IV (P < 0.001 a cada sessió), mentre que el grup amb esketamina IN no va mostrar millores significatives fins després de la segona sessió (P = 0.342 després de la primera sessió; P = 0.014 després de la segona; P < 0.001 de la sessió 3 a la 8). Des de la sessió 3 fins a la 8, les puntuacions prèvies a la sessió del QIDS-SR16 van ser constantment més baixes amb la ketamina IV que amb l’esketamina IN (P < 0.05 en totes).
La reducció global de les puntuacions QIDS-SR16 des del començament fins al final del tractament va ser del 49,8% amb ketamina IV i del 39,5% amb esketamina IN.
Les taxes d’abandonament i els perfils d’efectes secundaris van ser similars entre els grups.
Conclusió: en aquesta mostra de pacients amb DRT greu, el tractament amb ketamina racèmica IV es va associar amb una resposta més ràpida i una major eficàcia global que el tractament amb esketamina IN.
Bibliografia:
- Intravenous Ketamine Outperforms Intranasal Esketamine in Depression
- Comparative Effects of Repeated Ketamine Infusion Versus Intranasal Esketamine in Patients With Treatment-Resistant Depression: A Retrospective Chart Review
Rosa Mª García Ferrer
Centre d’Informació del Medicament
