Durant el segle XIX, Menorca va patir diverses epidèmies de còlera, sent la de 1865 especialment greu per Ciutadella i es Mercadal. En aquest article, la farmacèutica menorquina M. Gràcia Seguí Puntas ens revela el paper clau que va tenir el farmacèutic Rafel Oleo Quadrado dins la Junta de Sanitat, redactant un projecte higiènic per combatre la malaltia. En les properes línies descobrirem com la seva actuació, juntament amb la de la Junta, va ser fonamental per mitigar els efectes de l’epidèmia i ajudar la població més vulnerable.
Durant el segle XIX, Menorca va patir tres epidèmies de còlera: els anys 1834, 1854 i 1865. Totes elles van afectar la zona del llevant de l’illa, fet que no és d’estranyar si tenim en compte que al port de Maó es trobava el Llatzeret on arribaven tots els vaixells procedents de la Mediterrània amb destinació a Espanya. A diferència de les anteriors, la invasió corresponent a l’any 1865 va afectar principalment a les poblacions de Ciutadella i es Mercadal.
En aquells moments Ciutadella encara era una ciutat emmurallada, comptava amb una població al voltant de 12.000 habitants i unes infraestructures sanitàries que comprenien un hospital, un nou cementeri inaugurat l’any 1838, dues farmàcies i una desena de metges.
Segons la llei de Sanitat de 1855, el ajuntaments eren els responsables de garantir la salut pública i la beneficència als seus habitants. Per complir amb aquesta missió comptaven amb les Juntes de Beneficència i Sanitat presidides per l’alcalde i formades per un metge, un farmacèutic, un cirurgià, un veterinari i tres vesins, que eren renovades cada dos anys per estar preparades davant de qualsevol situació.
Durant les epidèmies de 1834 i 1854 les Juntes van prendre mesures per evitar la seva expansió o, si finalment arribava, atenuar els seus efectes. Aquestes mesures es van mantenir fins que la malaltia abandonà definitivament les poblacions afectades de la resta d’illa. Així, per exemple, durant el mes d’agost de 1834 es disposà d’una partida econòmica per afrontar les despeses extraordinàries, es van establir controls sanitaris del aliments i la vigilància de la costa per evitar l’arribada d’embarcacions procedents de ports afectats, com el de Maó. També es va ordenar la preparació d’un cementeri fora de la població d’acord amb l’ordre donada pel rei Carles III que, des de l’any 1787, prohibia els enterraments dins les esglésies.
L’any 1854, en rebre les notícies de morts per còlera a Maó, novament es van prendre mesures i es van cercar recursos per afrontar possibles contingències. Alhora, va crear-se un cordó sanitari marítim per a vigilar la costa i un altre de terrestre per aïllar-se de la resta de poblacions de l’illa. A més, s’obligà totes les embarcacions a guardar la quarantena prescrita als llatzerets de Ciutadella o Maó segons el port de procedència.
A principis de l’any 1865 es va procedir a la renovació de la junta de Sanitat amb la inclusió del farmacèutic Rafel Oleo Quadrado, que va tenir un paper destacat durant tot el desenvolupament de l’epidèmia.
«El farmacèutic Rafel Oleo Quadrado va liderar mesures sanitàries durant l’epidèmia de 1865, impulsant un projecte higiènic per combatre la malaltia a Ciutadella.»
El mes de juliol de 1865 es van començar a prendre mesures d’acord amb la R.O. i les Instrucciones de Sanidad de 1849 que havia fixat els principis organitzatius de la lluita contra el còlera. En aquestes instruccions es definien les precaucions higièniques que s’havien de prendre en relació amb les aigües, aliments, neteja dels domicilis i de les poblacions i l’eliminació de focus d’infecció. També s’obligava a organitzar l’hospitalitat als domicilis i als hospitals de colèrics amb suficients mitjans materials i de personal sanitari per atendre tots els ciutadans amb necessitats econòmiques. Igualment, es definien les condicions per al trasllat de cadàvers i la gestió dels cementeris i es va reforçar la vigilància de costes per evitar el contraban, que podia ser una font de contagi. En relació amb les apotecaries, es manava que l’alcalde s’assegurés que es trobessin ben proveïdes de medicaments per atendre les necessitats de la població. A Ciutadella s’acordà que una de les dues farmàcies havia de romandre oberta durant tota la nit amb un fanal encès a la porta per saber quina estava oberta de servei.
Al mes d’agost el còlera ja havia afectat Palma de Mallorca. A principis de setembre la Junta va encarregar a Rafel Oleo la redacció d’un Projecte higiènic per a la ciutat, que va ser presentat pocs dies més tard a la Junta per ser examinat. El projecte, que duia com a títol Medidas higiénicas tomadas para cuando llegara el caso desgraciado de invadir esta ciudad el cólera asiático, desgranava al llarg de 7 articles les mesures que s’haurien de prendre en el domicili dels malalts, el seu trasllat a l’hospital de colèrics, la dotació de personal de l’hospital, el trasllat de cadàvers al cementeri públic, les condicions d’enterrament, el servei religiós d’acompanyament, la desinfecció de robes i vivendes i el control dels productes alimentaris. Acabava donant consells de com s’havia d’ajudar i alimentar els ciutadans necessitats.
Tot i les mesures preses, el primer dia d’octubre es van produir les primeres morts per causa del còlera. Coneixem tots els detalls de l’evolució de l’epidèmia gràcies a la Memoria sobre la aparición y desarrollo del cólera en la ciudad de Ciudadela en la isla de Menorca y medios empleados para combatirlo, que va ser redactada per tres vocals de la Junta de Sanitat, entre els quals hi havia Rafel Oleo, i enviada a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de la Ciutat de Mallorca en finalitzar l’epidèmia. Gràcies a aquesta memòria sabem que, des del primer d’octubre fins al 15 de novembre, es produïren 470 casos de còlera, dels quals 108 acabaren en defunció (38 homes, 47 dones i 23 infants) i totes les mesures que es van anar prenent durant l’epidèmia. Al final, després de deu dies sense casos, es declarà que l’epidèmia havia finalitzat, que el port estava net i es cantà un Tedèum en acció de gràcies.
Vist des de la perspectiva actual, podem pensar que les mesures proposades per Rafel Oleo no eren molt eficaces, però hem de tenir en compte que, en aquell moment, tant l’etiologia de la malaltia del còlera com el seu caràcter contagiós mitjançant les aigües o els aliments contaminats, eren controvertits. No va ser fins al 1883 que s’establí la seva etiologia bacteriana per l’aïllament del Vibrium cholerae per part del bacteriòleg alemany Robert Koch.
Justament, en aquells moments havia sorgit a Menorca una polèmica entre metges contagionistes i no contagionistes, que consideraven que la malaltia es devia a circumstàncies purament ambientals i relacionades amb les condicions meteorològiques. En aquest cas podem afirmar que Rafael Oleo devia tenir les idees clares perquè, a la memòria que acabam de citar, de la qual molt probablement en va ser l’autor, s’afirma taxativament: ‘creemos en su propiedad contagiosa’, encara que, alhora, al Proyecto higiénico proposi, entre d’altres mesures, que es cremin plantes aromàtiques als carrers per impedir els miasmes.
Tot i que no es va poder evitar la invasió del còlera ni les seves conseqüències, observant les actes de la Junta de Sanitat podem comprovar la preocupació demostrada per l’Ajuntament, que va tenir el suport de tota la Junta, i molt concretament per Rafael Oleo que va participar activament en totes les reunions, per prendre les mesures necessàries, tant abans com després de la invasió, per protegir la població i, molt especialment, les persones més necessitades sense escatimar mitjans econòmics ni personals.
BIOGRAFIA
Rafael Oleo Quadrado (Ciutadella, 1806-1878) va néixer al si d’una família burgesa que procurà una bona educació als seus fills. Després dels estudis realitzats a Ciutadella es desplaçà a València per estudiar Botànica, posteriorment passà a Barcelona on, al Col·legi de Sant Victorià, obtingué el títol de batxiller en Farmàcia el 1832 i el de llicenciat l’any 1834. La seva tesi de llicenciatura defensada en llatí es titulava De combustione. Un cop llicenciat tornà a Ciutadella, obrí una farmàcia a la plaça Vella el 1839 i fou designat Sotsdelegat de Farmàcia a Menorca i Inspector de productes medicinals de la Duana de Ciutadella.
Fou nomenat soci de diverses acadèmies i institucions: Col·legi de Farmàcia de Barcelona, Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, Societat d’Agricultura de Sant Isidre de Catalunya i Reial Acadèmia de la Història. Pertanyia a la Comissió de Monuments Artístics i Arqueològics de les Balears.
Participà en la vida política de la seva ciutat com a regidor en dues ocasions participant en diverses comissions relacionades amb l’espai públic. Fou nomenat fill il·lustre de Ciutadella l’any 1891.
És molt conegut per la seva tasca històrica per haver publicat una Historia de la Isla de Menorca (1874-1876) que és el resum de 13 toms de les Noticias Histórico-Topográficas de la isla de Menorca que han restat inèdites.
Però la seva vertadera vocació era la de botànic com es pot comprovar amb tots els estudis que publicà al llarg de la seva vida:
- Examen de los sistemas botánicos... sobre la taxonomía botánica (1829)
- El convólvulo comestible de Thunggerg introducido en Ciudadela …
- Catálogo por familias de las plantas recogidas en la isla de Menorca … (1859)
- Reseña fitológica de Menorca
- Diccionario de sinónimos de plantas, inèdit
- Tratado geológico de Menorca, inèdit
- Informe acerca de los medicamentos de más o menos uso en el distrito de Ciudadela de Menorca y sobre los proyectos de tarifa, con arreglo a la circular de la Suprema Junta de Sanidad.
Extret de: F. Sastre, “Rafael Oleo i Quadrado”, en ‘Fills Il·lustres de Ciutadella de Menorca’, Ajuntament de Ciutadella, 2003
Mª Gràcia Seguí Puntas
Tots els documents citats en aquest article es troben a l’Arxiu Històric Municipal de Ciutadella.
