“El farmacèutic té els coneixements per involucrar-se més activament en la investigació des de la pròpia farmàcia comunitària”
El passat 21 d’octubre, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya va dur a terme a Palma una sessió científica, coordinada per al seu acadèmic delegat el Dr. Miquel Aguiló, amb la participació del Professor Mariano Esteban Rodríguez, Professor Ad Honorem del CSIC i cap del Grup Poxvirus i Vacunes del Centre Nacional de Biotecnologia de Madrid. El professor Mariano Esteban és un farmacèutic de renom internacional, president d’honor de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia, amb una carrera destacada en el camp de la biotecnologia i la investigació de vacunes. Ha demostrat l’impacte que un farmacèutic pot tenir en la ciència i la salut pública a nivell mundial gràcies a la seva feina en el desenvolupament de vacunes, especialment en moments clau com la pandèmia, cosa que posa en relleu la importància de la farmàcia en la investigació. Món Apotecari ha tengut l’oportunitat d’entrevistar el professor Esteban sobre la COVID-19, les vacunes i altres temes farmacèutics que de ben segur seran d’interès per a tots els col·legiats.
A la seva conferència, menciona les «lliçons apreses» de la pandèmia de la COVID-19. Quines diria que han estat les més importants tant en la resposta sanitària com en el camp del desenvolupament de vacunes?
La pandèmia ens va agafar a tots desprevinguts, ja que no es disposava de procediments de lluita (tests de diagnòstic, antivirals, vacunes) ni de barreres físiques (mascaretes, bates). A més, davant la rapidesa de la infecció en la població es va optar pel confinament. En poc temps, un any, els científics vam desenvolupar candidats vacunals molt eficaços contra la infecció per SARS-CoV-2 i les empreses van comercialitzar noves vacunes. La societat va donar exemple de col·laboració davant les diferents accions sanitàries i vam aprendre la lliçó de no baixar mai la guàrdia.
Com ha canviat el desenvolupament i l’aprovació de vacunes després de l’èxit de les vacunes basades en ARN missatger durant la pandèmia, i quines són les oportunitats i els reptes que aquest tipus de vacunes presenten per al futur desenvolupament de teràpies més enllà de la COVID-19?
Les vacunes basades en ARN missatger (ARNm) desenvolupades i utilitzades durant la pandèmia en milions de persones de totes les edats han demostrat la seva alta eficàcia contra la infecció per SARS-CoV-2. Han suposat la incorporació d’una nova plataforma de vacunació, ràpida de produir, amb una seguretat i eficàcia demostrades, que indueix anticossos neutralitzants a través de l’activació de limfòcits B i de limfòcits T essencials per a la destrucció de les cèl·lules infectades. A causa de la seva facilitat de producció i alt grau d’inducció de respostes immunològiques B i T, aquest tipus de vacunes s’estan explorant àmpliament com a candidats vacunals contra altres patologies (càncer, malalties neurodegeneratives, múltiples infeccions víriques, bacterianes, parasitàries, etc.).
“Les vacunes basades en ARNm s’estan explorant àmpliament com a candidats vacunals contra altres patologies (càncer, malalties neurodegeneratives, múltiples infeccions víriques, bacterianes, parasitàries, etc.)”
Hi ha o hi haurà altres tecnologies o estratègies que seran essencials per desenvolupar vacunes contra futurs patògens emergents?
A més de les vacunes basades en ARN missatger, durant la pandèmia es van desenvolupar altres plataformes de vacunació, basades en vectors atenuats de diferents virus que expressen antígens del SARS-CoV-2, com adenovirus, poxvirus (en el meu cas), així com proteïnes recombinants amb adjuvants, virus inactivat del SARS-CoV-2, vectors d’ADN i altres. S’han dut a terme múltiples assaigs preclínics i clínics, i hem après que, encara que la vacunació sigui eficaç, pateix d’una resposta immune duradora. S’ha demostrat també que la immunització combinada de diferents plataformes de vacunes (una primera dosi amb una vacuna determinada, seguida al cap d’un temps per una segona dosi amb una altra vacuna) ens ajudarà a aconseguir una major efectivitat i durabilitat en la resposta immune. Aquesta línia d’investigació la vam demostrar en el meu grup fa diverses dècades i seguim treballant-hi. L’estratègia de vacunació a utilitzar dependrà de la naturalesa del patogen i de la pròpia malaltia. L’objectiu final és eliminar l’invasor.
Com estan transformant aquestes innovacions el camp de la biotecnologia farmacèutica?
El fet d’haver demostrat durant la pandèmia que les vacunes contra un determinat patogen es poden desenvolupar en molt menys temps que en el passat, amb alta eficàcia i seguretat, ha obert el camp de les vacunes a la indústria biotecnològica, ja que disposa d’una tecnologia molt potent per detectar i combatre diferents patologies. S’han desenvolupat procediments de detecció molt ràpida de l’agent causal, s’ha desxifrat la naturalesa i funció dels seus gens, la interacció amb la cèl·lula, i el seu control amb antivirals (monoclonals, agents químics, entre altres). Existeix un ampli ventall d’oportunitats per a la biotecnologia farmacèutica que ja apliquen aquestes tecnologies.
La pandèmia va mostrar la importància de la col·laboració internacional en la ciència. Quines lliçons podem aplicar de la col·laboració durant la pandèmia per avançar en la investigació de vacunes en el futur?
La pandèmia ens va demostrar clarament que la col·laboració nacional i internacional entre estaments públics i privats era absolutament necessària per poder desenvolupar a temps vacunes eficaces que aturessin l’expansió tan ràpida de la COVID-19. Aquesta col·laboració ens ha permès dirigir les investigacions cap a les preguntes següents: Podrem eradicar el SARS-CoV-2? Quines són les conseqüències d’una COVID-19 persistent? Podrem incrementar la durada protectora de la resposta immune per un llarg període de temps? Podrem desenvolupar vacunes contra totes les variants del coronavirus? Podrem millorar la vacunació mitjançant la combinació de diferents vacunes? S’aconseguirà una vacuna universal esterilitzant? Totes aquestes preguntes i les investigacions corresponents s’estan duent a terme.
“El paper del farmacèutic adquireix més protagonisme sanitari a l’hora de disposar d’informació rellevant sobre l’evolució dels medicaments en el pacient”
Pel que fa a la professió farmacèutica, com valora el paper que van tenir els farmacèutics durant la pandèmia?
La professió farmacèutica es va posar ràpidament en acció, col·laborant estretament amb les autoritats sanitàries en la distribució de medicaments, mascaretes, gels hidroalcohòlics, així com en els tests de diagnòstic. Els Col·legis de farmacèutics, en coordinació amb el Consell General de Col·legis Farmacèutics, van seguir les recomanacions sanitàries establertes sobre l’evolució de la pandèmia i van oferir assessorament a la població.
Quin rol específic creu que han de tenir els farmacèutics en el desenvolupament, distribució i control de vacunes en futures emergències de salut pública?
El farmacèutic comunitari té i exerceix un paper sanitari essencial en la població. No només en la dispensació de medicaments sota estricte control, sinó també en el seguiment de l’evolució d’aquests fàrmacs sobre els pacients. Amb la cada vegada major quantitat de pacients amb patologies cròniques, major longevitat de la població, i polimedicats, el paper del farmacèutic adquireix més protagonisme sanitari a l’hora de disposar d’informació rellevant sobre l’evolució dels medicaments en el pacient. Amb les bases de dades i el desenvolupament informàtic disponibles, seria molt convenient que el farmacèutic comunitari recollís dades del comportament dels medicaments sobre els pacients, cosa que ajudaria els metges a una millor prescripció personalitzada.
Com a farmacèutic de renom internacional, quin missatge donaria als farmacèutics que vulguin contribuir més activament en la investigació i salut pública a nivell mundial?
Com he assenyalat anteriorment, el paper del farmacèutic comunitari s’ha de reconsiderar tenint en compte la disponibilitat de procediments informàtics i bases de dades existents que es poden implementar i utilitzar per millorar la salut dels ciutadans. El farmacèutic té els coneixements per involucrar-se més activament en la investigació, podent recollir informació directa dels pacients que acudeixen a la farmàcia sobre el comportament dels diferents tractaments en la seva salut, i introduint aquesta informació en bases de dades establertes. Els col·legis farmacèutics han de preparar i assessorar els farmacèutics perquè es puguin involucrar en aquesta activitat investigadora de recollida de dades.
“Amb les bases de dades i el desenvolupament informàtic disponibles, el farmacèutic comunitari hauria de recollir dades del comportament dels medicaments sobre els pacients, cosa que ajudaria a una millor prescripció personalitzada”
Finalment, com a reflexió personal, al llarg de la seva carrera ha estat part d’avançaments científics significatius. Quina fita personal o professional considera més important en la seva trajectòria?
Com a fita personal, destaco la contribució de les meves investigacions a la millora de la salut mitjançant el descobriment del mode d’acció antiviral dels interferons i el desenvolupament de candidats vacunals contra diverses patologies produïdes per patògens (virus com el VIH, SARS-CoV-2, hepatitis C, chikungunya, zika, èbola; paràsits com la malària i la leishmaniosi).
