Dimecres, juny 12, 2024
HomeCiència i salutMicroanimàlia aquàtica

Microanimàlia aquàtica

Dins les masses d’aigua potencialment aprofitables com a aigua de beguda s’hi poden trobar multitud d’organismes pluricel·lulars que hi viuen durant tot el seu cicle biològic o que són la part aquàtica d’unes vides adaptades també a altres hàbitats. Alguns d’aquest organismes, no necessàriament en la seva forma aquàtica, representen un risc per a la salut i altres són purs habitants inofensius. Al marge de les implicacions sanitàries o mediambientals que tots aquests éssers vius tenen, l’estudi de la seva bioquímica, en alguns casos, ens pot aportar interessants coneixements d’aplicació pràctica. En tot cas, la seva eliminació de l’aigua és una condició, com a mínim recomanable, per a tenir una aigua acceptable com a aigua de beguda.

Alguns d’aquest organismes, no necessàriament en la seva forma aquàtica, representen un risc per a la salut i altres són purs habitants inofensius

Les larves de moscards

Les Illes Balears han patit els estralls d’algunes de les malalties transmeses per moscards, com la malària o la febre groga, i que encara avui en dia no s’han erradicat a moltes parts del món malgrat existir ja vacunes per a la seva prevenció (actualment al Camerun i Burkina Faso s’està duent a terme una important campanya de vacunació, que continuarà per altres països africans, amb les dues vacunes antimalàriques de recent creació: RTS,S i R21). Amb els desplaçaments poblacionals en poden arribar d’altres com el dengue, el zika o el chicungunya per a alguna de les quals (zika, per exemple) encara no comptam amb una vacuna acceptable.

Larves d’Aedes sp

Totes les espècies de moscards transmissores de les malalties esmentades necessiten aigua per a reproduir-se i les podem trobar en forma de larva o pupa a qualsevol massa d’aigua, sigui ocasional (un bassiot, una cavitat natural o artificial on s’acumuli aigua, etc.) o permanent (depòsits d’aigua de consum, safareigs, piques per abeurar animals, etc.). Encara que es requereix un ull més entrenat i molta concentració també podem observar els ous en la superfície de l’aigua o molt a prop.

Les larves que més habitualment podem trobar dins l’aigua són les de Culex pipiens i també les de diverses espècies d’Aedes

Calapotins o cabotins són uns dels noms més freqüents amb què popularment es designen les larves de moscards a les nostres illes. Les larves que més habitualment podem trobar dins l’aigua són les de Culex pipiens i també les de diverses espècies d’Aedes, entre elles les dels transmissors de la febre groga (Aedes aegypti) i les dels nouvinguts Aedes albopictus, el moscard tigre, transmissor de zika, dengue i chicungunya. Totes aquestes larves, que fan diverses mudes, viuen a l’aigua durant uns 5 dies i després es transformen en pupes de les quals, després de 2 o 3 dies sortirà el moscard adult. Observar larves d’Anopheles sp, els moscards transmissors de la malària, també és possible; la diferència més evident entre aquestes i les de Culex i Aedes és la forma com es disposen a la superfície de l’aigua per a respirar: les d’Anopheles es col·loquen horitzontalment, tangents a la superfície de l’aigua, mentre que les de Culex i Aedes ho fan verticalment, cap per avall. 

Larva (esquerra) i pupa d_Anopheles quadrimaculatus

La presència de larves de moscards no impossibilita per si mateix la potabilització de l’aigua: cal separar-les (per filtració, per exemple) i després comprovar que l’aigua és apta microbiològicament i químicament. El repte sanitari és evitar que puguin arribar a la fase adulta quan existeix el risc de transmissió dels virus o paràsits que transmeten les femelles quan piquen cercant la sang imprescindible per a madurar els ous. Si es tracta d’evitar la seva presència en depòsits d’aigua de consum la mesura més pràctica és aïllar l’aigua i tapar tots els accessos amb teles mosquiteres. Quan es tracta de masses d’aigua no destinades al consum humà o animal i sense possibilitat d’impedir la deposició d’ous pels moscards, la dispersió a l’aigua del bacteri Bacillus thuringiensis subsp. israeliensis (productor de toxines letals per a les larves) és una de les formes més eficaces de trencar el cicle biològic dels moscard. 

Les larves de quironòmids

Larva de quironòmid

Els quironòmids són també dípters que ponen els ous dins l’aigua i hi passen les seves fases larvàries i pupals. Contràriament als moscards picadors i transmissors de malalties, els quironòmids no necessiten alimentar-se de sang i per tant, no piquen ni a animals ni a persones. Degut a l’abundància amb què les larves d’aquests insectes poden arribar a trobar-se en aigües destinades al consum humà (hi ha zones del món especialment afectades com és el cas del sud-est asiàtic) s’han hagut d’idear sistemes de control i eliminació com, per exemple, processat d’imatges amb intel·ligència artificial (Goeun Jang et al. 2023) i diverses modalitats de filtració. 

Les larves solen ser bentòniques (viuen en el fons dels depòsits o en els sediments de les masses d’aigua) i resisteixen molt bé ambients contaminats. Se les coneix amb el nom popular de cucs de sang per la seva coloració. Sembla ser que els bacteris del gènere Aeromonas, associats molt sovint amb aquestes larves, tendrien un paper important en l’adaptació metabòlica a certs contaminants com, per exemple, metalls pesants. 

Quironòmid adult (Chironomus plumosus)

Crustacis copèpodes

Són crustacis minúsculs (des de menys d’1 mm fins a uns pocs mil·límetres de grandària) que formen part del zooplàncton tant d’aigües salades com dolces. Les espècies del gènere Cyclops, actuen d’hoste intermediari de la filària de medina, Dracunculus medinensis, en aquelles zones tropicals on aquest nematode encara no s’ha erradicat. Les larves del paràsit allotjades en els adults de Cyclops spp ingressen en el cos humà després de beure aigua contaminada amb els crustacis. 

Cyclops sp

Els copèpodes que podem trobar i observar en aigües del nostre entorn inclouen moltes espècies (Cyclops spp incloses) i, tot i no representar, en principi, un risc especialment elevat per a la salut, poden vehicular protozous o bacteris potencialment perillosos, com, per exemple, Vibrio colerae.

Tant els adults com els ous dels copèpodes resisteixen les concentracions habituals de clor de l’aigua tractada (fan falta 30 minuts a una concentració de 2 mg/l de clor residual per eliminar tots els adults) i augmenta l’eficàcia amb oxidants més enèrgics com el diòxid de clor o l’ozó. De fet, la filtració ha estat sempre el sistema més pràctic i eficaç d’eliminar aquests metazous i recents estudis (Wei Jiang et al., 2021) apunten al tractament tèrmic (45 ºC durant 5 minuts) com a una de les formes més efectives per eliminar formes adultes i suprimir la viabilitat dels ous. 

Rotífers

Rotífer (Philodina acuticornis)

Són un grup d’organismes, estructuralment més primitius que els comentats fins ara i que també formen part del zooplàncton d’aigües tant marines com continentals. La seva mida és microscòpica o no gaire superior als 0,5 mm.

La seva presència a l’aigua no implica cap perill directe per a la salut però les seves particularitats bioquímiques els fan especialment interessants. La resistència dels seus ous a la dessecació els permet sobreviure anys fins que el seu hàbitat es torna a inundar. S’ha comprovat (Gladyshev et al, 2017) la presència en el genoma d’alguns rotífers de gens d’arbovirus semblants al virus del dengue i, per una altra part també s’ha pogut provar la transferència horitzontal, entre organismes diferents, de material genètic (Boschetti, 2012). Si a això li afegim que els rotífers serveixen d’aliment a les larves de moscards, es podria pensar que són un reservori de virus transmesos pels moscards. 

Altres característiques que actualment són objecte d’estudi són la capacitat de formació de polímers especials, denominats rotímers, que podrien estar relacionats amb una altra  facultat sorprenent dels rotífers: la capacitat de catabolitzar els agregats neurotòxics de proteïnes beta-amiloide, alfa-sinucleïna i prions.

Planàries

Planària

Les planàries són platihelmints de vida lliure, del grup dels turbel·laris. Habiten, de forma natural aigües dolces però també se’n poden trobar en aigües salades. Són fàcils de detectar ja que solen fer més d’1mm de longitud i poden arribar, en algunes espècies a més d’1cm. La seva presència a l’aigua no suposa cap risc sanitari però, òbviament, es requereix eliminar-les per simple filtració (igual que qualsevol altre partícula o organisme visible) per tal que l’aigua sigui potencialment apta per a potabilització.

La propietat biològica més interessant que tenen la majoria de planàries, i que és objecte de multitud d’estudis d’investigació, és la capacitat de regenerar l’organisme sencer a partir de qualsevol tros del cos. Entendre la bioquímica de les planàries, per tant, ens pot guiar en el camí cap a la regeneració d’òrgans, amb tot el potencial terapèutic que això comporta. 

Els que hem comentat són només una mostra representativa dels metazous (és a dir, organismes pluricel·lulars no vegetals) que més fàcilment podem trobar a les aigües de consum o destinades a ser consumides. Saber identificar-los i entendre la seva significació biològica i sanitària resulta essencial si volem apropar-nos una mica més al coneixement de l’aigua i tot el que implica per a la salut de les persones i del planeta.

Bartomeu Adrover
Director del Laboratori Col·legial

Bibliografia

Centers for Disease Control and Prevention. https://www.cdc.gov/mosquitoes/ (consultat dia 21-02-2024)

Carsten A. Brühl , Laurence Després, Oliver Frör, Chandrashekhar D. Patil, Brigitte Poulin, Guillaume Tetreau, Stefanie Allgeier. Environmental and socioeconomic effects of mosquito control in Europe using the biocide Bacillus thuringiensis subsp. israelensis (Bti)

Wei Jiang,  Sheng Dong,  Fangfang Xu,  Jing Chen,  Chen Gong,  Antai Wang,  Zhangli Hu, Mechanisms of thermal treatment on two dominant copepod species in O3/BAC processing of drinking wàter. Ecotoxicology (2021) 30:945–953

Sivan Laviad and Malka Halpern. Chironomids’ Relationship with Aeromonas Species. Frontiers in Microbiology. May 2016 | Volume 7 | Article 736

Zsolt Datki, Rita Sinka. Translational biomedicine-oriented exploratory research on bioactive rotifer-specific biopolymers. Adv Clin Exp Med. 2022;31(9):931–935

RELATED ARTICLES
- Advertisment -
Google search engine

Relacionados