Una ostomia (procedent del grec “stoma”, que vol dir boca) és el resultat d’un procediment quirúrgic en què es conforma la comunicació artificial entre dos òrgans o un òrgan amb la paret abdominal o una altra zona anatòmica. Aquesta sortida creada de forma artificial s’anomena “estoma”. L’estoma es classifica segons el sistema sobre el qual intervé: respiratori, digestiu (alimentació o excreció) o urològic (d’eliminació).
Una ostomia pot ser temporal i que posteriorment es procedeixi al tancament de l’obertura mitjançant cirurgia, o permanent (definitiva) en aquelles situacions en què per exemple s’extirpa la zona de l’òrgan de manera definitiva i no és possible reconstruir l’òrgan ni el trànsit de manera funcional.
ESTOMES DIGESTIUS D’ELIMINACIÓ: ILEOSTOMIA I COLOSTOMIA
Ileostomia. És l’exteriorització de l’ili a la paret abdominal, suturant-lo a pell. Localitzada al costat dret, de vegades es pot localitzar a la banda esquerra de l’abdomen. La funció és derivar el contingut de l’intestí prim a l’exterior. La paret de l’intestí segrega moc i aigua que lubrifiquen i dissolen el contingut intestinal (restes d’aliments digerits). Aquest contingut serà principalment líquid alhora que irritatiu ja que a més del moc i aigua s’afegeix bilis i enzims pancreàtics.
Colostomia. És l’exteriorització del còlon a la paret abdominal, suturant-lo a pell. Com la resta del tub digestiu, la paret de l’intestí gruixut està formada per una capa mucosa, submucosa, una muscular doble i una serosa. El còlon segrega moc per neutralitzar els àcids irritants produïts pels bacteris en els processos de fermentació i putrefacció, per protegir la mucosa contra les agressions i per lubricar la femta afavorint el seu desplaçament.
| PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS ESTOMES D’ELIMINACIÓ | |
| COLOSTOMIA | ILEOSTOMIA |
| Intestí gruix | Intestí prim |
| Volum baix d’efluent | Volum alt d’efluent |
| Excrements semisòlides o sòlides | Excrements líquides o semilíquides |
| Risc baix de dermatitis | Risc alt de dermatitis |
| Permet mètodes de continència | No permet mètodes de continència |
TIPUS DE DISPOSITIUS COL·LECTORS
• Una peça: la base adhesiva i la bossa estan integrades de manera que no es poden separar. Ofereix la possibilitat de col·locar i retirar la bossa en un sol pas, proporcionant comoditat en tot moment. No fan malbé la pell i són molt fàcils de manejar. Aquesta opció és discreta i flexible.
• Dues peces: la base protectora per a la pell i la bossa estan separades i s’uneixen de manera segura. Aquesta opció permet treure la bossa per canviar-la, sense retirar la base protectora. Són els adequats en pells molt sensibles o en cas de complicacions cutànies. Aquests sistemes poden ser d’acoblament mecànic (alguns poden incorporar cèrcol acordió o flotant) o adhesiu. El sistema d’acoblament amb cèrcol acordió o flotant ajuda a minimitzar la pressió abdominal i el dolor en col·locar la bossa. Se’n recomana l’ús en el pacient amb dolor postquirúrgic, que requereix un sistema de dues peces per evitar exercir pressió sobre el seu abdomen en acoblar la bossa a la base.
L’elecció del tipus de fixació o acoblament dependrà de la destresa del pacient i de la preferència.
TIPUS DE BASES DERMOPROTECTORES
• Segons la forma:
− Bases planes: s’utilitzen en estomes que estan protrudits. La base protectora plana està arran de pell.
− Bases convexes: s’utilitzen per protrudir l’estoma i eliminar el risc de fuga. La convexitat és la curvatura cap a fora de la base. La base protectora convexa aplica una pressió al voltant de l’estoma, afavorint-ne la protrusió cap al dispositiu. Es recomana fer servir convexitat en estomes plans, retrets, enfonsats en un plec cutani i en abdòmens tous o flàccids. La seva indicació requereix seguiment perquè poden provocar problemes com ara úlceres per pressió, dehiscència de la sutura mucocutània o prolapse. Només s’han d’utilitzar en aquells casos que calgui i durant el temps imprescindible.
• Segons la seva adaptació a l’estoma:
− Bases retallables: es retalla l’orifici central per adaptar-lo a la forma i mida de l’estoma. Estan dissenyades per a pacients amb suficient destresa manual i agudesa visual. Es recomana deixar aproximadament 2 mm d’espai entre la pell i l’estoma.
− Bases pretallades: l’orifici central és circular i uniforme i ja està retallat. Dissenyades per a pacients amb un estoma rodó que s’ajusta a la mida pretallada disponible. Està dissenyada per a una fàcil i pràctica col·locació.
− Bases emmotllables: presenten memòria de recuperació, creant un segell personalitzat adaptant-se a qualsevol forma i mida d’estoma. Dissenyada per a pacients amb estomes rodons, ovalats o irregulars que troben dificultat per a retallar la base. Per col·locar-la es modela amb els dits, no requereix l’ús de tisores.
TIPUS DE BOSSES PER A RECOLLIDA
• Segons la visibilitat del contingut:
− Bosses transparents: permeten veure el contingut. Estan indicats durant l’ingrés hospitalari i si el pacient amb ostomia digestiva prefereix veure’n l’efluent.
− Bosses opaques: no permeten veure el contingut de la bossa. Estan indicades quan no cal veure l’efluent.
− Bossa amb finestra: el panell de confort o funda de la bossa té una obertura tipus «finestra» que permet veure l’interior quan calgui, quedant com una bossa opaca quan no s’utilitza la finestra.
• Segons el seu buidatge:
− Bossa tancada: l’extrem inferior està segellat i no permet el buidatge. Un cop arriba, com a màxim, a 2/3 de la seva capacitat, s’ha de retirar i substituir per una nova bossa. Estan indicades quan la femta és espessa i formada.
− Bossa oberta: la part inferior està oberta, permetent el buidatge i posterior tancament. Es pot fer periòdicament al llarg del dia perquè no calgui canviar la bossa amb tanta freqüència. Estan indicades quan la femta és líquida o semilíquida, amb deposicions freqüents al llarg del dia.
− Bosses amb vàlvula de buidatge: la part inferior permet la recollida i posterior buidatge de l’orina en els pacients amb una urostomia.
L’elecció del dispositiu més adequat per a cada pacient dependrà de diversos factors: estat de la pell periestomal, consistència de l’efluent, forma de l’abdomen, habilitat del pacient, les seves preferències i la disponibilitat al mercat, però sobretot de la facilitat d’ús per al pacient.
ACCESSORIS
Al mercat hi ha diferents accessoris per a la cura de l’ostomia que poden ajudar a millorar l’adaptació dels dispositius, prevenint o tractant complicacions. Entre ells es troben:
• Plantilla mesuradora d’estomes: permet valorar el diàmetre exacte de l’estoma. S’ha de tenir en compte que després de la cirurgia l’estoma s’anirà estrenyent, per la qual cosa cal mesurar-lo cada setmana per poder adaptar-lo i retallar les plaques en funció de la seva mida.
• Pasta d’ostomia: s’utilitza per segellar i emplenar desnivells de la pell. Afavoreix l’adaptació del dispositiu i evita fuites.
• Pols d’ostomia: està indicat quan hi ha pell irritada i/o erosions a la pell. Absorbeix la humitat i ajuda a regenerar la pell.
• Protector cutani: es fa servir per prevenir o tractar irritacions de la pell. Hi ha presentacions en esprai i tovalloletes monodosis.
• Anell barrera emmotllable: serveix per aconseguir millor ajustament del dispositiu, protegir la pell i evitar filtracions.
• Cinturó: s’adapta al dispositiu d’ostomia i augmenta la fixació a l’abdomen; és regulable. Sol aportar seguretat al pacient.
• Eliminador d’adhesiu: permet enlairar-se l’adhesiu amb facilitat sense lesionar la pell. Es presenten com a esprai o tovalloletes monodosis.
• Desodoritzants: neutralitzen l’olor. S’introdueixen a l’interior dels dispositius.
• Gelificants o espessidors de femta: són d’ús extern, s’introdueixen dins del dispositiu d’ostomia, espessen la femta líquida i controlen l’olor.
• Tires hidrocol·loides adhesives o arcs de subjecció: ajuden a fixar la base aportant seguretat extra.
HIGIENE DIÀRIA DE L’OSTOMIA
La higiene de l’estoma s’ha de realitzar com a mínim una vegada al dia, de la mateixa manera que se fa la higiene diària. S’ha d’utilitzar una esponja i sabó neutre i eixugar bé la pell al voltant de l’estoma amb suavitat per tal de protegir-la. No s’ha de fregar la mucosa bruscament ja que pot sagnar.
Quan canviar els dispositius?
• Si la bossa és de 1 peça tancada, quan estigui a menys de la meitat. Se solen canviar 2 o 3 cops cada 24 hores. Si de manera continuada cal canviar-la tres o més vegades al dia, seria recomanable el sistema de dos peces prèvia consulta amb l’estomaterapeuta per tal d’evitar problemes d’irritació de la pell.
• Si la bossa és de 1 peça oberta es buidarà abans que arribi a la meitat de la seva capacitat, ja que el pes pot enlairar-se el dispositiu. La borsa es canviarà cada 24/48 hores.
• Si el dispositiu és de 2 peces, el disc es canviarà cada 2/3 dies i la bossa quan estigui a menys de la meitat si és tancada. Si la bossa és oberta, s’anirà buidant i es canviarà cada 24 hores.
• Si apareguessin fuites es canviaria en el moment de detectar-les.
Emma Suárez
Centre d’Informació del Medicament
Bibliografia
Atención al paciente ostomizado. Guía de cuidados personal sanitario. 2016. https://www.coloplastprofessional.es/globalassets/atencion-al-paciente-ostomizado-guia-de-cuidados-para-personal-sanitario.pdf
https://www.comunidad.madrid/hospital/puertadehierro/ciudadanos/escuela-ostomia
Atención al paciente ostomizado. https://www.quironsalud.com/hospital-madrid/es/atencion-paciente-ostomizado
El paciente ostomizado. Consejo Farmacéutico. Revista Farmacia Profesional. Vol. 20, Núm. 8, Septiembre 2006 . https://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-el-paciente-ostomizado-13092624
Guía Práctica de Autocuidados COLOSTOMÍA. Mayo 2005. Hospital Universitario Ramón y Cajal.



