Dimecres, juny 12, 2024
HomeCiència i salutSobrecreixement bacterià intestinal (sibo)

Sobrecreixement bacterià intestinal (sibo)

El Sobrecreixement Bacterià Intestinal (SIBO) és una qüestió de salut pública que causa gran interès entre els mitjans de comunicació, tant generalistes com especialitzats, a més de ser tendència a les xarxes socials, entre les converses d’adolescents i moltes pàgines web no especialitzades. Aquest abordatge d’un problema de salut des de fora dels canals propis de la sanitat i dels propis professionals sanitaris, pot suposar un perill. Per aquesta raó a les pàgines de Món Apotecari anem a donar un poc de llum sobre aquesta qüestió que tan interès suscita.

Introducció

La microbiota intestinal està constituïda per un complex grup de microorganismes amb funcions metabòliques, immunològiques i de barrera. Existeix una relació simbiòtica entre els microorganismes i l’ésser humà i quan aquesta s’altera, quantitativament o qualitativament, sorgeixen les disbiosis.

El sobrecreixement bacterià, conegut per les sigles SIBO, de l’anglès Small Intestinal Bacterial Overgrowht, es defineix com una síndrome clínica que causa diversos símptomes gastrointestinals per una presència excessiva de bacteris intestinals (>105 UFC/ml) o de bacteris anormals a l’intestí prim.

La clínica més prevalent és la derivada d’un augment del meteorisme, com la distensió abdominal i les flatulències, seguit del dolor abdominal i diarrea o estrenyiment.

El diagnòstic diferencial del SIBO amb altres entitats clíniques és complicat i es pot confondre amb la síndrome de l’intestí irritable, la dispèpsia o la distensió abdominal funcional.

Etilogia

El SIBO és multifactorial i l’etiologia inclou tots aquells factors que alteren l’homeòstasi ecològica de l’intestí prim: l’ús d’antibiòtics, la disminució de la secreció àcida gàstrica, les alteracions de la motilitat, les malalties inflamatòries (com la malaltia de Crohn) i les alteracions anatòmiques (com la diverticulosi o la síndrome de l’intestí curt), entre altres.

  • Hipoclorhídria: la disminució de la producció de l’àcid gàstric suposa un augment del pH que pot propiciar la multiplicació bacteriana i anular el seu efecte bacteriostàtic. Per aquest motiu es relaciona la ingesta crònica d’inhibidors de la bomba de protons amb SIBO.
  • Motilitat intestinal: el correcte funcionament del peristaltisme intestinal preveu l’adherència dels bacteris a la mucosa, per la qual cosa s’ha vist una relació directa entre malalties funcionals (malaltia de Parkinson, hipotiroïdisme, esclerosis sistèmica…) i la prevalença de SIBO.
  • Immunitat intestinal: les cèl·lules de Paneth de l’endoteli intestinal s’encarreguen de la secreció de la immunoglobulina A per contribuir a la funció defensiva i mantenir la barrera intestinal, per lo que els pacients amb alteracions de la immunitat (i alteració de la permeabilitat intestinal) també poden presentar majors taxes de SIBO.
  • Enzims proteolítics: els pacients amb pancreatitis crònica o insuficiència pancreàtica exocrina tenen major incidència de SIBO degut a les propietats antimicrobianes dels enzims pancreàtics.
  • Edat: s’associa a hipoclorhídria, disminució de la motilitat i polimedicació.

Diagnòstic

El diagnòstic diferencial del SIBO amb altres entitats clíniques és complicat. La prova de l’alè d’hidrogen i metà expirat és la prova més utilitzada en l’actualitat i és una prova senzilla, no invasiva i relativament econòmica. Aquesta prova es basa en el fet que les cèl·lules humanes són incapaces de produir hidrogen i metà, per la qual cosa si es detecten aquests gasos vol dir que hi ha microorganismes que els provoquen per la fermentació dels carbohidrats que s’han administrat al pacient com a substrat. El 80% d’aquests gasos s’expulsen amb les flatulències i el 20% s’exhala pels pulmons. A la prova de l’alè es sol usar com a substrat la glucosa o la lactulosa dins un tassó d’aigua.

Es considera la prova positiva si hi ha un augment de l’hidrogen (> 20 ppm entre els minuts 90 i 120 posteriors a l’administració del substrat) i del metà  (> 10 ppm en qualsevol moment de la prova).

Preparació prèvia a la prova de diagnòstic

La preparació prèvia a la prova inclou no haver pres antibiòtics durant els 30 dies anteriors, ni haver realitzat un rentat intestinal, haver pres laxants, antidiarreics, probiòtics ni procinètics  els dos dies anteriors. També es requereix dur a terme una dieta lliure en hidrats de carboni, cervesa, vi, refrescos i aliments amb un elevat contingut en fibra. El dia de la prova, generalment, cal assistir-hi amb un dejuni de 12 hores i no es pot fumar, mastegar xiclet ni dormir el temps que dura la prova. No seguir les indicacions prèvies que indiqui el professional sanitari o realitzar una prova d’autodiagnòstic sense tenir en compte la preparació, pot suposar un diagnòstic erroni.

Autodiagnòstic

Existeixen kits d’autodiagnòstic que es poden adquirir per internet a un preu inferior als 100€ amb els quals es pot fer la recollida de la mostra a casa i després enviar-la al laboratori amb una empresa de repartiment o dipositant la mostra a un punt designat. La mostra és analitzada al laboratori i en un termini de 15 dies aproximadament el pacient rep un informe amb els resultats. Aquestes proves suposen un perill ja que no estan supervisades per un professional sanitari i es poden presentar falsos positius i falsos negatius.

Les molèsties digestives són molt prevalents i a causa de l’elevada popularitat del SIBO i la inespecificitat dels símptomes, moltes persones ho atribueixen al SIBO. És imprescindible obtenir un diagnòstic mèdic per interpretar correctament els resultats, tenint en compte la història clínica, descartar altres problemes majors que podrien quedar emmascarats i fer un tractament correcte, eficaç i segur.

“El tractament del SIBO es basa principalment en l’ús d’antibiòtics i el més usat actualment i amb majors estudis és la Rifaximina”

Tractament

El tractament del SIBO es basa principalment en l’ús d’antibiòtics i el més usat actualment i amb majors estudis és la Rifaximina, per la baixa absorció gastrointestinal i per la bona activitat en bacteris grampositives, gramnegatives, aeròbies i anaeròbies i per la capacitat de preservar la flora colònica. La durada del tractament depèn de la simptomatologia del pacient, però es sol recomanar Rifaximina 400 mg cada 8 hores durant 7-10 dies. Si la prova de l’alè és positiva en metà es recomana associar Neomicina al tractament de base. Hi ha altres antibiòtics que poden resultar efectius pel tractament del SIBO.

Generalment es recomana seguir una dieta baixa en FODMAP (Fermentable Oligosacàrids Disacàrdis Monosacàrids i Poliols) i la suplementació amb probiòtics específics com a coadjuvant al tractament. L’estudi McIntosh et al. va evidenciar una notable millora en aquells pacients que seguien la dieta respecte als que només rebien un tractament antibiòtic.

Dieta baixa en FODMAP

El concepte “FODMAP” es va desenvolupar amb una investigació de la Universitat de Monash, dirigida pel professor Peter Gibson i la Dra. Jane Muir. Són un grup de carbohidrats, presents de forma natural en molts aliments i additius alimentaris, que no es digereixen ni absorbeixen per complet i són fermentades pels bacteris intestinals quan arriben a l’intestí gruixut, produint gas com a resultat, lo que pot desencadenar símptomes en pacients amb SIBO.

“Els kits d’autodiagnòstic que es poden adquirir per internet suposen un perill ja que no estan supervisades per un professional sanitari i els resultats no són fiables si no és segueix la preparació prèvia i el procediment correctament.”

  • Fermentable procés mitjançant el qual els bacteris intestinals fermenten els carbohidrats no digerits i produeixen gasos.
  • Oligosacàrids (fructans i galactooligosacàrids): es troben en aliments com el blat, sègol, ceba, all i llegums.
  • Disacàrids (lactosa): presents en els productes làctics.
  • Monosacàrids (fructosa): es troba en la mel, fruites, xarops de blat de moro, etc.
  • Poliols (sorbitol i mannitol): es troben de forma natural en algunes fruites i verdures i s’utilitzen com edulcorants artificials.
Figura 4. Taula d’aliments amb baix i moderat/elevat contingut en FODMAP. Extreta de:  https://www.centrojuliafarre.es/ca/dieta-fodmap/

La durada de la dieta baixa en FODMAP és motiu de controvèrsia i en la revisió bibliogràfica es poden trobar resultats dispars, però de forma general es recomana mantenir-la entre 2 i 6 setmanes, seguida  d’una segona fase de reintroducció amb una durada de 8 a 12 setmanes, si els símptomes han millorat durant la primera fase. La reintroducció consisteix en afegir un aliment i mantenir-lo durant 3 dies per avaluar la tolerància. Finalment, es pot personalitzar la dieta amb els aliments que cada pacient ha aconseguit tolerar correctament.

Cal recordar que si no es nota millora durant les dues o tres primeres setmanes seguint la dieta baixa en FODMAP, s’ha d’interrompre. També cal tenir en compte que no és útil per si sola ni tampoc per a tots els pacients i per això sempre s’ha d’individualitzar l’estratègia a seguir en cada cas. La dieta baixa en FODMAP és una dieta desequilibrada i la seva indicació cal que sigui ben justificada.

Recentment, alguns autors defensen que no sempre és necessari seguir una primera fase de la dieta baixa en FODMAP tan estricta i que s’ha de personalitzar tenint en compte la història clínica de cada pacient.

“La durada de la dieta baixa en FODMAP és motiu de controvèrsia i en la revisió bibliogràfica es poden trobar resultats dispars.”

Caterina Ochogavía Oliver
Formadora col·legial

Bibliografia

G. Ruíz. SEMERGEN. 2022. Disponible a: https://semergen.es/?seccion=sociedad&subSeccion=detalleNoticia&idN=1300

M. Pimentel, R. Saad, M. Long, S. Rao. ACG Clinical Guideline: Small Intestinal Bacterial Overgrowth. The American Journal of Gastroenterology. 2020. Disponible a: https://journals.lww.com/ajg/fulltext/2020/02000/acg_clinical_guideline__small_intestinal_bacterial.9.aspx

D. Gutiérrez, J. Garbanzo, A. Marenco. Sobrecrecimiento bacteriano en intestino delgado en la práctica clínica. Rev méd sinerg. 2022; 7(5):e797. Disponible a: https://revistamedicasinergia.com/index.php/rms/article/view/797

I. Aslan, L. Tarhan, H. Kayhan, E. Kizilay, MY. Gulbahar, H. Kurt, B. Cakici. Probiotic Formulations Containing Fixed and Essential Oils Ameliorates SIBO-Induced Gut Dysbiosis in Rats. Pharmaceuticals. 2023. Doi: 10.3390/ph16071041. Disponible a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC10383999/

I. Efremova, R. Maslennikov, E. Poluektova, E. Vasilieva, Y. Zharikov, A. Suslov, Y. Letyagina, E. Kozlov, A. Levshina, V. Ivashkin. Epidemiology of small intestinal bacterial overgrowth. World J Gastroenterol. 2023. Doi: 10.3748/wjg.v29.i22.3400. Disponible a: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37389240/

The Low FODMAP Diet. Monash University. Disponible a: https://www.monashfodmap.com/

K. McIntosh, D. Reed, E. Schneider, T. Dang, F. Keshteli, A. De Palma, G.Madsen, K. Bercik, S.Vanner. FODMAPs alter symptoms and the metabolome of patients with IBS: a randomised controlled trial. 2017. Disponible a: https://doi.org/10.1136/gutjnl-2015-311339

S.Palma. Sociedad Española de Endocrionología y Nutrición (SEEN). Dieja baja en FODMPAs o “DIETA FODMAPS”. Disponible a: https://www.seen.es/ModulGEX/workspace/publico/modulos/web/docs/apartados/2997/301121_013621_3574429481.pdf

RELATED ARTICLES
- Advertisment -
Google search engine

Relacionados