Tirzepatida per al tractament de l’apnea obstructiva del son i l’obesitat

L’apnea obstructiva del son es caracteritza per una respiració desordenada durant el son i s’associa amb complicacions cardiovasculars importants; l’excés d’adipositat és un factor de risc etiològic. La tirzepatida pot ser un tractament potencial.

Es van realitzar dos assajos de fase 3, doble cec, aleatoritzats i controlats en els quals van participar adults amb apnea obstructiva del son moderada a greu i obesitat. Els participants que no estaven rebent tractament amb pressió positiva de la via aèria (PPA) a l’inici de l’estudi es van inscriure a l’assaig 1, i els que estaven rebent teràpia PPA a la línia de base es van inscriure a l’assaig 2. Els participants van ser assignats en una proporció 1:1 per rebre la dosi màxima tolerada de tirzepatida (10 mg o 15 mg) o placebo durant 52 setmanes. La variable clínica principal va ser el canvi en l’índex apnea-hipoapnea (IAH, el nombre d’apnees i hipoapnees durant una hora de son) des de la línia de base. Els criteris de valoració secundaris clau controlats per multiplicitat van incloure el canvi percentual en IAH, el pes corporal, els canvis en la càrrega hipòxica, els trastorns i alteracions del son referides pels pacients, la concentració de la proteïna C-reactiva d’alta sensibilitat (PCR-as) i la pressió arterial sistòlica.

A l’inici de l’estudi, la mitjana de l’IAH era de 51,5 esdeveniments per hora en l’assaig 1 i 49,5 esdeveniments per hora en l’assaig 2, i l’índex mitjà de massa corporal (IMC, el pes en quilograms dividit pel quadrat de l’alçada en metres) era 39,1 i 38,7, respectivament. A l’assaig 1, el canvi mitjà en IAH a la setmana 52 va ser de -25,3 esdeveniments per hora (95% interval de confiança [CI], -29,3 a -21,2) amb tirzepatida i -5,3 esdeveniments per hora (95% CI, -9,4 a -1,1) amb placebo, per una diferència de tractament estimada de -20,0 esdeveniments per hora (95% CI, -25,8 a -14,2) (P<0,001). A l’assaig 2, el canvi mitjà en IAH a la setmana 52 va ser de -29,3 esdeveniments per hora (95% CI, -33,2 a -25,4) amb tirzepatida i -5,5 esdeveniments per hora (95% CI, -9,9 a -1.2) amb placebo, per una diferència de tractament estimada de -23,8 esdeveniments per hora (95% CI, -29,6 a -17,9) (P<0,001). Es van observar millores significatives en les mesures per a totes les variables clíniques secundaries preespecificades amb tirzepatida en comparació amb el placebo. Els esdeveniments adversos més freqüents amb la tirzepatida eren de naturalesa gastrointestinal i en la seva majoria de gravetat  lleu a moderada.

Com a conclusió: entre les persones amb apnea obstructiva del son moderada a greu i obesitat, la tirzepatida va reduir l’IAH, el pes corporal, la càrrega hipòxica, la concentració de la PCR-as i la pressió arterial sistòlica i va millorar els resultats relacionats amb el son comunicats pels pacients.