Caterina Ochogavía Oliver, farmacèutica
INTRODUCCIÓ
L’obesitat i la diabetis mellitus tipus 2 (DM-2) representen avui dues pandèmies paral·leles amb una enorme càrrega clínica i social. L’augment de pes, la resistència a la insulina i les complicacions metabòliques associades constitueixen una preocupació a tots els professionals sanitaris que atenen pacients amb dificultats per perdre pes o assolir un control glucèmic òptim. En els darrers anys, els agonistes del receptor GLP-1 han demostrat resultats clínicament rellevants, però l’arribada de la tirzepatida —el primer agonista dual del receptor GIP i del GLP-1— sembla que ha suposat un avanç significatiu en eficàcia i magnitud dels resultats.
La tirzepatida, aprovada per a DM-2 i, més recentment, per a l’obesitat, combina en una sola molècula l’activació conjunta de dues vies incretíniques que, de manera sinèrgica, potencien la secreció d’insulina, disminueixen la resposta glucagònica, milloren la sensació de sacietat i faciliten la pèrdua de pes. A més, estudis recents de neuroimatge apunten que també podria modular circuits cerebrals associats a l’impuls alimentari, un camp emergent que obre noves línies de recerca.
MECANISME D’ACCIÓ
A diferència dels agonistes selectius del receptor GLP-1, la tirzepatida actua sobre dos receptors incretínics, amb una potència funcional predominant sobre el receptor GIP, però amb activació efectiva del GLP-1. Ambdós receptors estan presents en les cèl·lules endocrines alpha i beta del pàncrees, cor, leucòcits, intestí i ronyó i s’expressen en zones del cervell importants per la regulació de la gana. Els receptors GIP també estan presents en els adipòcits. Aquesta doble acció de la tirzepatida augmenta la secreció d’insulina de manera glucosa-dependent, redueix la secreció de glucagó en hiperglucèmia, retarda el buidament gàstric i modula el metabolisme adipós.
EVIDÈNCIA CLÍNICA EN DIABETIS I OBESITAT
Els estudis SURPASS han consolidat la tirzepatida com un tractament molt eficaç per a la DM2. SURPASS-1 mostra reduccions d’HbA1c entre −1,9 % i −2,1 % (segons dosis de 5, 10 i 15 mg), amb pèrdues de pes de 7–9 kg en 40 setmanes. SURPASS-2 confirma una superioritat clara respecte a semaglutida 1 mg tant en pèrdua de pes com en reducció d’HbA1c. SURPASS-3 i 5 confirmen l’eficàcia de tirzepatida en combinació amb insulina glargina en pacients amb control glucèmic inadequat.
En el camp de l’obesitat, l’estudi SURMOUNT-5 valora l’eficàcia de la tirzepatida vs. la semaglutida. SURMOUNT-5 mostra un canvi percentual de pes a la setmana 72 de -20,2% amb tirzepatida i de -13,7% amb semaglutida. L’assaig clínic inclou 751 persones amb obesitat i sense diabetis i conclou que el tractament amb tirzepatida és superior al tractament amb semaglutida amb relació a la reducció de pes corporal i del perímetre de la cintura. Tot i la magnitud de l’estudi, també té importants limitacions, com la falta d’emmascarament, i biaixos rellevants, com el patrocini.
Una metaanàlisi de 2025 publicat a l’International Journal of Obesity confirma que la tirzepatida és superior al placebo i als agonistes GLP-1 tant en pacients amb, com sense diabetis. La pèrdua de pes és lleugerament menor en DM-2, però continua sent clínicament rellevant.
A més, un estudi del The New England Journal of Medicine en pacients amb prediabetis amb tres anys de seguiment, demostra una reducció molt significativa de la progressió a DM2, reforçant el potencial preventiu de la tirzepatida.
Recentment, s’ha publicat a la revista Nature Medicine un estudi on han implantat elèctrodes al cervell d’un pacient i en el que s’observa un senyal elèctric que actua en el nucli accumbens, una regió clau en el circuit del plaer i l’alimentació, que podria estar associada al desig de menjar. És un estudi d’un cas i no es pot generalitzar a la resta de població amb obesitat, però que obri una finestra per poder investigar aquest fet.
SEGURETAT I TOLERABILITAT
La tirzepatida presenta una incidència d’efectes adversos elevada, principalment de tipus gastrointestinal (nàusees i diarrea) i d’intensitat lleu o moderada. La metaanàlisi publicada a International Journal of Obesity exposa que els efectes adversos gastrointestinals són els més freqüents, són dosis-dependents i la seva tolerabilitat és similar a la dels anàlegs de GLP-1, excepte per la incidència de la diarrea, que és major amb tirzepatida.
El risc de pancreatitis és similar a altre incretínics i s’ha d’informar els pacients dels símptomes de pancreatitis aguda (com el dolor epigàstric intens acompanyat de nàusees, vòmits o febre). Davant la sospita de pancreatitis s’haurà d’interrompre el tractament.
En els estudis de seguiment de 72 setmanes no s’ha registrat cap aparició de tumors de tiroides o pàncrees, esperable en aquest període de temps i, més encara, quan es plantegen tractaments farmacològics de l’obesitat de llarga durada.
La seguretat d’aquest fàrmac incideix en la importància de fer un seguiment minuciós del tractament.
IMPLICACIONS PER A LA PRÀCTICA FARMACÈUTICA
El tractament amb tirzepatida requereix el seguiment per part de professionals sanitaris actualitzats i formats. El farmacèutic comunitari té el deure de reforçar l’educació sanitària als pacients amb obesitat i el seguiment, la detecció precoç d’efectes adversos i la seva notificació. En el Servei de Dispensació el farmacèutic ha d’explicar l’ús del dispositiu d’injecció, com la resta de dispositius complexos, i es pot ajudar, quan el pacient ho requereixi, amb material escrit per entregar al pacient. També s’ha d’assessorar sobre mesures higienicodietètiques i com manejar els efectes gastrointestinals.
El Servei d’Adherència Terapèutica pot ser rellevant en pacients amb tractament de l’obesitat, ja que les taxes d’abandonament són moderades i en elles recau l’èxit del tractament.
CONCLUSIONS
La doble acció incretínica de la tirzepatida permet assolir reduccions de pes i millores metabòliques prometedores pel tractament farmacològic de l’obesitat i la DM-2, però l’evidència científica encara és limitada i l’abordatge de l’obesitat, com a malaltia, una necessitat clau sense resoldre.
Imatges
–
Bibliografia
1. Pérez Madrid P. La tirzepatida parece influir en la actividad cerebral asociada con los antojos de comida. Diario Médico. 2025 Nov 17.
2. Rosenstock J, Wysham C, Frías JP, Kaneko S, Lee CJ, Fernández Landó L, et al. Efficacy and safety of a novel dual GIP and GLP-1 receptor agonist tirzepatide in patients with type 2 diabetes (SURPASS-1): a double-blind, randomised, phase 3 trial. Lancet. 2021;398(10295):143-155. doi:10.1016/S0140-6736(21)01324-6.
3. Frías JP, Davies MJ, Rosenstock J, Pérez Manghi FC, Fernández Landó L, Bergman BK, et al. Tirzepatide versus semaglutide once weekly in patients with type 2 diabetes. N Engl J Med. 2021;385:503-515. doi:10.1056/NEJMoa2107519.
4. Ludvik B, Giorgino F, Jódar E, Frías JP, Fernández Landó L, Brown K, et al. Once-weekly tirzepatide versus once-daily insulin degludec as add-on to metformin with or without SGLT2 inhibitors in patients with type 2 diabetes (SURPASS-3): a randomised, open-label, parallel-group, phase 3 trial. Lancet. 2021;398(10294):583-598. doi:10.1016/S0140-6736(21)01443-4.
5. Dahl D, Onishi Y, Norwood P, Huh R, Bray R, Patel H, et al. Effect of subcutaneous tirzepatide vs placebo added to titrated insulin glargine on glycemic control in patients with type 2 diabetes: the SURPASS-5 randomized clinical trial. JAMA. 2022;327(6):534-545. doi:10.1001/jama.2022.0078. J
6. Aronne LJ, Horn DB, Le Roux CW, Ho W, Falcon BL, Gomez Valderas E, et al. Tirzepatide as compared with semaglutide for the treatment of obesity (SURMOUNT-5). N Engl J Med. 2025;393:26-36. doi:10.1056/NEJMoa2416394.
7. Cerchi E, Arruda do Espírito Santo PA, Carvalho de Oliveira M, Castro Porto Silva Janovsky C, Halpern B. Efectos de la tirzepatida en el control del peso en pacientes con y sin diabetes: una revisión sistemática y un metaanálisis. Int J Obes (Lond). 2025. doi:10.1038/s41366-025-01920-4.
8. Jastreboff AM, Le Roux CW, Stefanski A, Aronne LJ, Halpern B, Wharton S, et al. Tirzepatide for obesity treatment and diabetes prevention. N Engl J Med. 2024. doi:10.1056/NEJMoa2410819.
9. Choi W, Nho YH, Qiu L, Chang A, Campos G, Seilheimer RL, et al. Brain activity associated with food preoccupation in a patient treated with tirzepatide. Nat Med. 2025. doi:10.1038/s41591-025-04035-5.
