Es va dur a terme una metaanàlisi en xarxa basada en una revisió sistemàtica de la literatura per comparar indirectament l’eficàcia de l’elinzanetant amb altres tractaments no hormonals, en absència d’assaigs comparatius directes, per avaluar la reducció dels fogots moderats a greus i dels trastorns del son en dones menopàusiques. Es va fer una cerca bibliogràfica en múltiples bases de dades electròniques i es van incloure 17 assaigs clínics aleatoritzats controlats amb placebo que comparaven elinzanetant 120 mg amb tractaments no hormonals (fezolinetant 45 mg, gabapentina 1200-1800 mg, paroxetina 7,5 mg i desvenlafaxina 50-200 mg). Els resultats a les 12 setmanes van incloure canvis en la freqüència i la gravetat dels fogots moderats a greus, la proporció de dones que aconseguien almenys una reducció del 50% en la freqüència dels fogots, els despertars nocturns i els trastorns del son.
L’elinzanetant va reduir significativament la freqüència diària dels fogots en comparació amb la paroxetina 7,5 mg (diferència mitjana [DM], -2,11; interval de confiança [ICr] del 95%, -3,31 a -0,92), la desvenlafaxina a totes les dosis (DM, -1,72 a -2,77) i la gabapentina a totes les dosis (DM, -2,22 a -2,31), amb una eficàcia comparable a la del fezolinetant 45 mg.
L’elinzanetant es va associar amb una probabilitat més alta d’aconseguir almenys una reducció del 50% en la freqüència dels fogots que la desvenlafaxina 100 mg (odds ratio [OR], 1,52; ICr del 95%, 1,03-2,24) i la paroxetina 7,5 mg (OR, 2,20; ICr del 95%, 1,49-3,28), amb resultats comparables a la desvenlafaxina 150 mg i al fezolinetant 45 mg. La reducció de la gravetat dels fogots va ser significativament més gran amb l’elinzanetant que amb la desvenlafaxina 50 mg (DM, -0,37; ICr del 95%, -0,56 a -0,17), amb una eficàcia comparable a altres dosis de desvenlafaxina (100, 150 i 200 mg), a la gabapentina (1200 i 1800 mg) i al fezolinetant 45 mg.
Els despertars nocturns es van reduir significativament més amb l’elinzanetant que amb la paroxetina 7,5 mg (DM, -0,72; ICr del 95%, -1,08 a -0,36) i totes les dosis de desvenlafaxina (DM, -0,51 a -0,97); els trastorns del son també van millorar més amb l’elinzanetant que amb el fezolinetant 45 mg (DM, -2,67; ICr del 95%, -3,92 a -1,42).
Com a conclusió, l’elinzanetant, teràpia dual dirigida als receptors de neuroquinina, va reduir de manera significativa la freqüència i la gravetat dels símptomes vasomotors moderats a greus (fogots) i va millorar els trastorns del son associats a la menopausa, amb una eficàcia superior o comparable a altres tractaments no hormonals.
Bibliografia
New Drug Shows Promise for Menopausal Hot Flushes and Sleep https://www.medscape.com/viewarticle/new-drug-shows-promise-menopausal-hot-flushes-and-sleep-2026a10008ka?src=
Comparative Efficacy of Elinzanetant Versus Other Non-Hormonal Pharmaceutical Therapies for the Treatment of Moderate-to-Severe Vasomotor Symptoms Associated With
Menopause: A Network Meta-Analysis https://obgyn.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/1471-0528.70213
