Dimecres, juny 19, 2024
HomeReportatgeUn reglament de farmàcia de l’any 1900

Un reglament de farmàcia de l’any 1900

Reglament interior de la farmàcia i laboratori Llull de Sineua

Des de l’any 2014 que vam iniciar el projecte de recuperació de la Farmàcia de l’hospital de l’illa del Rei hem anat rebent moltes donacions per crear el museu d’història de la Farmàcia com un lloc de memòria de la Farmàcia i els farmacèutics de Menorca. De totes aquestes donacions la més important ha estat la cessió de tot el contingut d’una farmàcia de la població de Sineu de Mallorca.

La donació ens va arribar de la mà de la nostra companya M. Antònia Sanz i constava de mobles, llibres i tot tipus d’utillatge de gran valor per a nosaltres pel que li estem profundament agraïts. Actualment molt d’aquest material està catalogat i degudament exposat (tal com es pot apreciar a les fotos adjuntes) i la resta es conserva al magatzem degut al gran volum que representa.

Pel que hem pogut investigar de la informació donada per la família, ampliada per la documentació del COFIB i de l’expedient acadèmic de l’arxiu de la Universitat de Barcelona, sabem que el farmacèutic que fundà la farmàcia de Sineu l’any 1899 fou Gabriel Llull Alonso, nascut al mateix poble l’any 1878.

Havia obtingut el títol de llicenciat en Farmàcia a Barcelona l’any 1899 a l’edat de 21 anys després d’haver obtingut el grau de Batxiller a Reus on residia la família que era d’ascendència menorquina.

Gabriel Llull fou un personatge destacat tant a nivell professional com polític. Formà part de la Junta del COFIB i fins i tot n’arribà a ser el president. Uns anys més tard publicà un article sobre l’anàlisi química de l’orina1.

Al poble de Sineu tingué un paper molt marcat degut al seu tarannà catòlic i conservador. Fundà una revista de caire conservador Sinium i va esdevenir alcalde en dos ocasions.

En no tenir descendència la farmàcia passà l’any 1947 a mans de Pedro Pons Benejam nascut a Maó, que era el marit d’una neboda seva. I aquest la va tenir en copropietat amb el seu fill Juan Jesús Pons Alonso des de l’any 1984. Finalment, l’any 1988 aquest últim la traspassà a la seva esposa, M. Antònia Sanz que és la donant de la farmàcia.

Entre tot el material documental, hem trobat tota la sèrie de 30 Llibres Receptaris des de l’any 1899 en que s’inaugura la farmàcia fins a l’any 1965. Fou fullejant-los que ens va cridar l’atenció la troballa d’uns fulls manuscrits amb el títol ‘Reglamento para el servicio interior de la Farmacia y Laboratorio Llull’. Es tracta d’un document manuscrit que passarem a descriure a continuació.

Comença amb un article preliminar on podem trobar la declaració d’intencions: ‘se reseñan las siguientes disposiciones encaminadas a señalar los deberes, obligaciones y responsabilidades de cada uno de los dos cargos de que constará; a la vez que de establecer la unidad, orden y concierto que reclama una misión como es aquella’.

A continuació descriu els dos càrrecs que s’estableixen: el de farmacèutic i el d’auxiliar que, encara que lligats, han de considerar-se independents tenint en compte el seu diferent servei.

L’article primer és un article general on s’especifiquen per un costat els deures del farmacèutic:

  1. La provisió de les substàncies simples, industrials i accessòries que siguin necessàries.
  2. La provisió dels preparats i especialitats farmacèutiques que jutgi necessàries.
  3. L’examen de la qualitat i quantitat dels productes comprats i també dels preparats.
  4. La comptabilitat, llibres i marxa general.

L’article primer és un article general on s’especifiquen per un costat els deures del farmacèutic:

  1. Tenir plens i assortits tots els pots i envasos, avisant dels que s’han de reposar.
  2. Tenir ordenats i al seu lloc tots els utensilis i pots de la farmàcia.
  3. La neteja particular i general de pots, prestatges, armaris així com de les balances i altres utensilis. Especificant que aquesta neteja serà diària per a pots i utensilis, setmanal per a la farmàcia i quinzenal per al laboratori.2
  4. Ser responsable del contingut i el bon estat de tots els departaments de l’establiment.

“Entre tot el material destaca un document manuscrit l’any 1900 que redacta el que avui seria un petit ‘Manual de qualitat’ del seu establiment amb els PNT (protocols normalitzats de treball) per a cada secció de l’establiment, el que permet conèixer el funcionament interior d’una farmàcia d’època.”

L’article segon es dedica a la FARMÀCIA especificant les funcions de farmacèutic i auxiliar, tant en el cas de que ambdós siguin presents a l’oficina com en absència del farmacèutic.

En el primer cas, el farmacèutic rebrà totes les formules que se presentin, per a classificar-les, copiar-les, numerar-les i segellar-les. Executarà personalment les que consideri més delicades, i les que apreciï que no son importants ordenarà que les despatxi l’auxiliar, havent-li fet les advertències que jutgi oportunes.

En el cas d’absència del farmacèutic, s’han de guardar les mateixes precaucions. L’auxiliar substitueix al farmacèutic i està obligat a complir amb els seus deures. Solament en el cas de receptes delicades s’ha de reservar el dret a no despatxar-les sense prèvia consulta amb el seu superior.

Acaba recomanant el bon tracte i la fina cortesia en el tracte amb el públic ‘debida en establecimientos de esta clase’.

L’article tercer està dedicat al LABORATORI DE FORMULACIÓ MAGISTRAL i contempla també les dues possibilitats de presència o absència del titular.

En el primer cas, el farmacèutic portarà la marxa general del laboratori i disposarà amb anticipació tots els treballs que s’han de realitzar i informarà de les instruccions necessàries. L’auxiliar, d’acord a les instruccions donades, prepararà el compostos que se li indiquin. Apuntarà tots els medicaments que estiguin a punt d’esgotar-se i els que s’han de preparar o demanar immediatament. Portarà una llibreta on diàriament pugui anotar les operacions efectuades, els procediments utilitzats, les quantitats usades i les advertències necessàries per al futur. No desarà cap medicament que prèviament no hagi estat examinat pel farmacèutic.

En el cas d’absència del titular ha de seguir les mateixes obligacions assumint la responsabilitat de reemplaçar al farmacèutic.

Finalitza amb les indicacions del que s’ha de fer cada vespre. L’auxiliar s’assegurarà de que tot l’establiment, inclòs el gas i les portes, estigui correctament disposat per a evitar alteracions de les preparacions durant les hores de descans.

En un article addicional s’especifica que la subordinació de càrrecs assenyalada és relativa i pot variar segons les circumstàncies ‘guardando en ello la condescendencia a que obliga el compañerismo’.

El document està segellat i signat a Sineu el dia 30 de juny de 1900.

No coneixem cap altre document similar d’aquesta època ni creim que fos gaire habitual redactar un document d’aquest tipus en una farmàcia d’un poble tant petit com Sineu que a la darreria del segle XIX tenia poc més de 5.000 habitants.

Per als que hem lluitat amb la implantació de la gestió de qualitat a les nostres farmàcies no pot menys que sorprendre’ns trobar aquest document de l’any 1900 redactat pel farmacèutic titular en el que en tres articles especifica l’organigrama de funcionament de la farmàcia diferenciat del laboratori de formulació magistral i les responsabilitats assignades al personal. És a dir, redacta el que avui seria un petit ‘Manual de qualitat’ del seu establiment amb els PNT (protocols normalitzats de treball) per a cada secció de l’establiment. És curiós observar com en l’article tercer es preocupa del que avui anomenam la traçabilitat: ‘llevará una libreta donde pueda anotar diariamente las operaciones que efectúe …’ tal com hem vist anteriorment.

Donat que l’apotecari que redacta el reglament només té 22 anys i acaba de finalitzar els seus estudis, caldria plantejar-se si la idea fou del propi Llull o era una pràctica que a la Facultat de Farmàcia de Barcelona aconsellaven de fer als nous llicenciats. També caldria plantejar-se si el reglament era una forma pràctica de controlar la feina de l’auxiliar donada la joventut del nou farmacèutic. En tot cas ens serveix per a conèixer el funcionament interior d’una farmàcia d’època.

A l’Arxiu històric de Maó es troba el document escanejat i es pot consultar digitalment.

Aquest article correspon a la comunicació presentada a les XVI Jornades d’Història de la Farmàcia celebrades els passats dies 6 i 7 d’octubre de 2023 a la Cerdanya, on també es va presentar una altra comunicació titulada ‘L’hospital de l’illa del Rei de Maó, Menorca’ presentada per Teresa Arau i Armengou on donava a conèixer l’estat actual dels espais destinats a la farmàcia dins l’Hospital de l’illa del Rei: farmàcia, laboratori, botica i jardí.

M Gràcia Seguí Puntas
Farmacèutica

  1. LLULL ALONSO G. Influencia que ejerce el análisis químico general de la orina humana en el diagnóstico y pronósticos clínicos. Las Baleares, 1903; año IV 27 (pp. 400-401) 29 (422-426) La farmàcia a les Illes Balears 2000. Bujosa, March, Muntaner (dir.) COFIB ↩︎
  2. En nota a part es donen les instruccions per a la conservació i neteja dels mosaics: s’han de rentar amb aigua i sabó, ↩︎
RELATED ARTICLES
- Advertisment -
Google search engine

Relacionados