Dimecres, juny 19, 2024
HomeCiència i salutVerola del mico: Què és i com es pot prevenir?

Verola del mico: Què és i com es pot prevenir?

Introducció

La verola del mico és una zoonosi poc freqüent. És causada per un virus del gènere Orthopoxvirus, de la família Poxviridae, anomenat MPXV (per les sigles en anglès de Monkeypox virus). Produeix símptomes similars a la verola, erradicada l’any 1980, però menys greus, com ara febre, mal de cap, dolors musculars i erupció a la pell. La majoria de les persones afectades es recuperen en un període d’entre 2 i 4 setmanes. Els casos greus solen ocórrer amb major freqüència entre els nens, embarassades, adults joves i persones immunocompromeses i estan relacionats amb el grau d’exposició al virus i la vulnerabilitat de la persona. 

El primer cas en humans es va registrar el 1970 a la República Democràtica del Congo. La verola del mico (MPOX) sol trobar-se principalment a Àfrica Central i Occidental. Els casos fora d’Àfrica solen passar a causa dels motius següents:

  • Contacte estret amb una persona o un animal que té la verola del mico.
  • Viatges internacionals.
  • Importació d’animals.

D’acord a dades de 2023, s’havien informat casos de verola del mico a 111 països dels 5 continents. La major part dels casos es concentren als Estats Units, Brasil, Espanya, França, Colòmbia, Mèxic, Perú, Regne Unit, Alemanya i el Canadà.

A Espanya, al maig de 2022, es va notificar una alerta des del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries referent a la notificació recent de casos al Regne Unit i Portugal. Per aquest motiu, la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de les Comunitats Autònomes han demanat als centres sanitaris del territori que notifiquin de forma urgent possibles casos de la malaltia. 

A les Illes Balears, la vigilància epidemiològica la desenvolupa el Servei d’Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Salut. A principis de 2024, els casos registrats autòctons superen notablement els casos importats de MPOX.

Figura 1. Casos de MPOX a les Illes Balears registrats segons l’inici dels símptomes des de juny de 2022 al gener de 2024. Font: Servei d’Epidemiologia. Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Salut. Illes Balears.

La MPOX continua essent una malaltia de declaració obligatòria. Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties continuen vigilant els casos notificats a tot el món.

Transmissió

Els reservoris principals del virus (hostes que l’allotgen i que actuen com a font d’infecció) són els rosegadors, com ara rates, ratolins i esquirols. 

En el cas de les persones, la malaltia es propaga per contacte amb:

  • Lesions de la pell.
  • Fluids corporals, com ara sang, semen, saliva, pus, crostes…
  • Objectes contaminats, com ara roba, roba de llit, tovalloles o estris per menjar com ara forquilles, gots o estovalles.
  • Gotetes respiratòries.
  • Una embarassada infectada pot transmetre el virus de MPOX al fetus.

Aquesta malaltia es contagia d’un animal a una persona de les maneres següents:

  • Mossegades o esgarrapades dels animals.
  • Carn de caça que es cuina per menjar amb una cocció inadequada també comporta risc de contreure la malaltia.
  • Productes, com ara cuirs o pells, elaborats amb animals infectats.
  • Contacte directe amb líquids corporals d’animals amb la verola del mico.

Per evitar-ne la transmissió, és necessari l’aïllament de les persones afectades amb símptomes i restringir els contactes socials.

La transmissió entre parelles que tenen relacions sexuals d’alt risc (múltiples parelles sexuals, consum de drogues durant les relacions sexuals, infeccions de transmissió sexual habituals…). Aquestes persones són fonamentalment, però no exclusivament, gais, bisexuals i altres homes que tenen relacions sexuals amb homes.

Quins símptomes produeix?

Els símptomes d’aquesta malaltia poden començar de 3 a 17 dies a partir de l’exposició. Els símptomes de la MPOX duren de 2 a 4 setmanes, i poden incloure els següents:

  • Febre
  • Lesions de la pell
  • Inflamació dels ganglis limfàtics
  • Mal de cap
  • Dolors musculars i a l’esquena
  • Calfreds
  • Cansament

Aproximadament d’1 a 4 dies després que comença la febre, es produeix una erupció a la pell.

L’erupció d’ MPOX sol aparèixer primer a la cara, les mans o els peus i, després, s’estén a altres parts del cos. No obstant això, en els casos vinculats amb el brot que va començar el 2022, l’erupció, en general, va començar a la zona genital, la boca o la gola. L’erupció d’MPOX té diverses etapes. Les taques planes es converteixen en butllofes. Després, les butllofes s’omplen de pus, formen una crosta i cauen en un període de 2 a 4 setmanes.

Cal tenir en compte que la verola del mico és poc freqüent i que el virus no es transmet fàcilment entre persones sense contacte estret, si bé, aquesta malaltia es pot contagiar mentre es tinguin símptomes. Per això, davant una erupció nova o qualsevol símptoma d’aquesta malaltia cal consultar al metge, especialment si s’ha estat en contacte estret amb una altra persona que l’hagi tingut.

Diagnòstic

Per diagnosticar MPOX el metge o metgessa té en compte:

  • Els símptomes.
  • La presència d’algun dels següents factors de risc:
    • Tenir un vincle epidemiològic amb un cas confirmat o probable d’MPOX en els 21 dies anteriors a l’inici dels símptomes.
    • Haver viatjat a l’Àfrica occidental o central en les tres setmanes anteriors a l’inici dels símptomes.

Per descartar altres malalties que produeixen símptomes similars hi ajuda la presència de ganglis limfàtics inflamats i el fet que l’erupció afecti els palmells de les mans i les plantes dels peus.

El diagnòstic definitiu es realitza mitjançant proves de laboratori a partir de mostres provinents de les lesions a la pell, com ara líquid o crostes. La prova més utilitzada és la detecció d’ADN del virus mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa (PCR). 

Quines complicacions produeix?

Entre les complicacions d’aquesta malaltia, s’hi inclouen les següents:

  • Cicatrius greus a la cara, els braços i les cames.
  • Ceguesa.
  • Altres infeccions.
  • Mort, en casos excepcionals.

El tipus de virus que causa la verola del mico i que predominà al brot del 2022, el clado II, rarament produeix la mort. 

Tractament

La majoria de símptomes es resolen sense tractament. És important tenir cura de les erupcions a la pell deixant-les assecar si és possible o cobrint-les amb un apòsit humit. Evitar tocar les nafres a la boca o als ulls. 

És necessari l’aïllament de les persones afectades amb símptomes i restringir els contactes socials. Es recomana l’aïllament a casa en una habitació separada de la família i dels animals domèstics fins que es curin les lesions i les crostes.

No hi ha cap tractament farmacològic específic aprovat a Espanya per a MPOX. Al gener del 2022, l’Agència Europea de Medicaments va aprovar per al tractament de la verola símica en circumstàncies excepcionals un antivíric produït per tractar la verola (el tecovirimat). En un context de brot de verola símica l’experiència amb aquests tractaments és cada vegada més gran, però continua sent escassa. Per aquest motiu, el seu ús sol anar acompanyat de la participació en un assaig clínic o en un protocol d’accés ampliat on es recopila informació que millorarà el coneixement sobre la millor manera de fer-los servir en el futur.

Prevenció

Les mesures de prevenció són:

  • Evitar el contacte:
    • Amb animals i amb qualsevol material que hi hagi estat contaminat.
    • Amb persones que presentin símptomes i amb qualsevol objecte que hi hagi estat en contacte, com ara roba de llit, tovalloles, estris per menjar.
  • Vacunar-se amb la vacuna contra la verola (vegeu els criteris a l’apartat de Vacunació).
  • Consumir únicament carn ben cuita.
  • Rentar-se sovint les mans amb aigua i sabó o amb una solució hidroalcohòlica.
  • Seguir les mesures de prevenció recomanades a l’hora de fer-se un tatuatge o un pírcing. Atès que la verola del mico es transmet mitjançant lesions de la pell (vesícules, pústules, crostes, etc.), objectes contaminants (material que es fa servir en aquests centres sense esterilitzar adequadament), fluids corporals (saliva, pus, etc.) i gotetes respiratòries, fer-se un tatuatge o un pírcing sense les garanties sanitàries necessàries pot comportar el risc de contreure la malaltia.

Vacunació 

Per a la prevenció d’MPOX, actualment es disposa de dues vacunes del mateix laboratori (mateixa vacuna però algunes diferències per la fitxa tècnica aprovada per diferents agències reguladores).

La pauta de vacunació consta de dues dosis. Quan la vacuna està indicada, és molt important finalitzar la pauta de vacunació amb la segona dosi per arribar a la màxima protecció possible enfront de la malaltia.

La vacuna es pot administrar per dues vies:

  • Per via subcutània, en la zona superior i externa del braç. La dosi d’administració és de 0,5 ml.
  • Per via intradèrmica, en la part interna de l’avantbraç. La dosi d’administració és de 0,1 ml.

Les persones al·lèrgiques o que han patit prèviament alguna reacció al·lèrgica a algun principi actiu de la vacuna (proteïnes de pollastre, benzonasa, gentamicina o ciprofloxacino) no l’han de rebre.

En el moment de la vacunació, el professional sanitari que hagi d’administrar la vacuna comprovarà que es compleixen els criteris. 

Els criteris per a la vacunació per fer front a MPOX són:

  • Tenir més de 18 anys.
  • Tenir relacions sexuals d’alt risc (múltiples parelles sexuals, consum de drogues durant les relacions sexuals, infeccions de transmissió sexual habituals…) incloses dins de les indicacions profilaxis preexposició al VIH (PrEP) o infecció per VIH en seguiment de consultes hospitalàries.
  • No haver passat la malaltia.
  • No tenir administrada cap vacuna de la verola amb anterioritat.
  • No haver estat contacte estret d’un cas positiu en els deu dies previs; si ha estat contacte estret, cal valoració pel professional sanitari.
  • No presentar cap simptomatologia en el moment de la vacunació; si es presenta simptomatologia, cal valoració pel professional sanitari.

Francisca Maria Santandreu Jaume
Centre d’Informació del Medicament del COFIB

Bibliografia

Generalitat de Catalunya. Verola del mico. Disponible a: https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/verola-mico/ (consultat per última vegada el 12/04/2024).

Clínica Mayo. Verola del mico: Què és i com es pot prevenir?. Disponible a: https://www.mayoclinic.org/es/diseases-conditions/infectious-diseases/expert-answers/monkeypox-faq/faq-20533608 (consultat per última vegada el 12/04/2024).

Fulls setmanals de Vigilància Epidemiològica 13-14/2024. Servei d’Epidemiologia. Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Salut. Illes Balears.

Centres per al Control i la Prevenció de Malalties. Aspectes bàsics de la vacunació contra la verola símica. Disponible a: https://www.cdc.gov/poxvirus/mpox/es/vaccines/index.html (consultat per última vegada el 12/04/2024).

Organització Mundial de la Salut. Verola símica. Disponible a: https://www.who.int/es/news-room/questions-and-answers/item/monkeypox (consultat per última vegada el 12/04/2024).

RELATED ARTICLES
- Advertisment -
Google search engine

Relacionados